Catalanoparlants sense el confit de l'amo encisador

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Més d'una vegada, et conviden a agafar el confit de l'opressor, de qui, durant segles, ha tractat de fer xixines i, fins i tot, d'anihilar tot un Poble... i més, en nom de la cultura, de la civilització, del progrés, de la urbanitat, de les modes, de lo políticament correcte i, sobretot, perquè no volen que perdure cap Poble diferent al seu (com ara, a l'autòcton en terres catalanoparlants).

Això passa en el cas de la cultura castellana i en el de les que no són del seu ram (bé en la península ibèrica, bé allà on hi ha hagut colònies castellanes). Però també en l'anglesa (vegeu el cas d'Austràlia) i en la dels Estats Units i no cal dir que en l'associada a la llengua francesa.

És més: si consultem, per exemple, polítics de partits que es presenten com que són d'esquerres, progressistes, transversals,... podem capir que, si no ets dels seus, no et responen.

Uns exemples: potser fa més de cinc anys, veig enviar un missatge a un polític i líder molt conegut, en relació amb la recerca sobre el matriarcalisme: silenci absolut. De partit transversal. En el 2019, un batle, per telèfon, em demanà en què podia (ell i el seu equip).ajudar-me. Li ho diguí: no hi hagué cap responsió: políticament correcte i d'esquerres.

A vegades, ha estat a polítics "del poble": més callats que un mort. 

Igualment, a filàntrops i a publicistes.

¿Sabeu què hi ha darrere, moltes vegades?  Que els acollona que els seus mots vagen més enllà de les quatre parets del despatx, de lo que el partit considera acceptable i, ben mirat, que veuen que el seu punt de vista en serà u més i no, en canvi, el parer que, com aquell qui diu, romandrà dalt del pedestal de la plaça de la vila o de la ciutat.

Adduirem que, sortosament, hem decidit no acceptar que ens posen cap collaret daurat, sinó que hem preferit no ser un gos més de l'amo. 

Per eixe motiu, a vegades, pense que, gràcies a la gran majoria de la gent que ha pres part en la recerca, la investigació va avant i ho fa amb creativitat, amabilitat maternal i, quan cal, dient les coses pel seu nom, com ja feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.