Paraules de hui:
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu i acollidor.
Igualment, hem fet una qüestió a Ramona Ibarra, una de les persones que ens ha aportat informació clau per a la recerca i que ens ha encoratjat.
Ben mirat, evoques quan Pere Riutort et féu una demanda abans de rebre tu un treball que havia fet ell (la seua explanació). Aleshores, capeixes que cal primar qui, amb senzillesa, amb bon cor i de manera creativa, et facilita la tasca.
En eixe seny, aquests són dels qui, com que, per exemple, no pertanyen a cap partit, però sí que acullen la rectitud, el no voler simular res i no orientar la seua creativitat perquè els òbriguen els braços i, tot seguit, els donen hospitalitat, suport, etc., són ells mateixos, et diuen les coses pel seu nom (ara bé, amb intenció de prosseguir en l'harmonia entre tu i ells) i adoben el terreny a un agraïment mutu.
Finalment, dir-vos que, de vesprada, he llegit uns mots de Mique Vila Barceló en nexe amb els ancians que no vivien en la mateixa casa que els fills i els néts: els néts besaven la mà dels vellets en senyal "de respecte i d'amor" (sic), detall que podem vincular amb la tradició matriarcalista catalana.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada