La senzillesa i la creativitat en gent de més de setanta anys

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Àngels Benaiges Martí.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, una persona de qui destaque tres coses: 1) la seua senzillesa, 2) la seua disposició a ajudar a persones de bon cor i 3) els xicotets detalls.

Entre les seues àvies (dels anys setanta i huitanta del segle XIX) i ella, també has capit un punt en què coincidien: que eren servicials.

Ben mirat, totes tres "baixaven a terra". Diem això perquè, en acollir la simplicitat,  comptes amb informació, amb moments en què hi ha qui t'allarga la mà (i a qui tu li l'agafes) i un ambient acollidor, planer, receptiu i creatiu.

Com a mostra, més de quinze anys arrere, captàrem que majors de més de setanta anys, ancians i, fins i tot, provectes nascuts abans de 1930, se sentien rebuts en converses en què agafàvem així com l'esponja ho fa amb l'aigua. Quin n'era el resultat? Un ambient en què totes elles eren com un sopluig en què lo vell, lo antic, el passat, eren com qui entra en una casa i rep bona hospitalitat, com ja copsàrem en desembre del 2009.

Adduirem que hui ens han entrat comentaris sobre les mantellines en dones d'abans de 1955: "Totes les dones portaven mantellines. Més ençà, algunes, en entrar, s'hi posaven un mocador de mocar deixat anar!!!!"(Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "Ma marona i les àvies, sí. Jo també en vaig portar, [ de mantellina]' (Ramona Ibarra, de mare nascuda en 1923), "I tant que vaig portar mantellina! Sóc nada de l'any 1947!" (Encarnació Sanchez).

Finalment, hem compilat molts exemples de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants en què eixa baixada al terreny feia que, dones que ara ja han passat els setanta anys, hagen continuat aquell estil de vida femení, ancestral, que lliga amb lo tel·lúric, que prenen lo vernacle, com les dones lligades al sopluig de la terra, de la llengua catalana i que cada dia van amb la mantellina de lo autòcton i de la senzillesa, dins la cova.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.