Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes", Emili Rodríguez-Bernabeu.
****
Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu, nascut en 1940 i que, més d'una vegada, ha participat en la recerca, qui considerava que escrivies un gran tractat sobre matriarcat perquè comptava amb moltes dades enciclopèdiques.
Tot seguit, li respons:
"— Bon dia, Emili,
La veritat és que sí, perquè no estava molt espigolat.
Sincerament, al principi (comencí en agost del 2019), pensava que seria més fàcil fer-lo, potser pel ressò d'alguns temes entre els polítics i en grups feministes.
En juny del 2020, quan vaig entrar en el tema de la música eròtica, no esperava rebre tants suggeriments de llibres que tracten o que estudien temes poc tocats (com és el cas de la música mallorquina) i de què es pot traure molt de suc partint d'unes quantes obres, per exemple, del llibre 'El matriarcalismo vasco' (dels anys huitanta i que, per a aquesta recerca, fa un poc com els fonaments d'una casa) i de fets etnològics comuns en tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant.
En acabant, si recorres a la creativitat, pot passar que, com en aquest estudi, supere (...) (una part molt important gràcies a rondalles, a llegendes i a música eròtica) junt amb qüestions sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.
I, en menor mesura, poemes de gent molt arrelada a la terra (nascuda entre 1929 i 1955) o bé, moltes vegades, plasmats en el segle XIX.
A més, si deixes que la gent puga tractar temes que, en altres grups, serien tabú, silenciats o considerats políticament incorrectes i admets que puguen ser creatius i, únicament, exigint-los (...) educació en expressar-se, pot que et reporten (o que, fins i tot, et facen presents per a la recerca) sense tu demanar-los res. Com a mostra, hi ha hagut alguns poetes sense renom que m'han donat llibrets seus i, a vegades, d'escriptors del mateix ram i que has conegut: Joan Sala Vila (1929) i Rosa Rovira (1952).
Avant les atxes i amb els teus escrits.
Una forta abraçada".
Finalment, uns mots que ahir plasmàrem a Oreto Doménech Masià i que has comentat a ta mare, en un ambient dialogant:
"— Bon dia, Oreto,
Fa, poc o molt, dos anys, ma mare (1943) em comentava sobre la violència cap a les dones i em demanava quin creia jo que n'era el motiu.
Li diguí:
'— Potser no agrade a més d'un polític, però, d'acord amb la recerca, hi ha una relació directa amb el grau d'introducció del castellà en la societat i en cada u'.
Callà".
I Oreto ens amollà:
"— Sense dubte, la cosa té a vore amb la llengua materna" (sic).
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molts oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada