Mestres, veïns i altres persones creatives i naturalitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Teresa Ma. Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la importància de tenir bones relacions amb els veïns de la finca i del barri on vius i no cal dir que amb els qui viuen en altres llocs:

"— Jo estic content perquè, en general, hi ha bona relació, veïns a qui tu tractes bé i que, quan, puntualment, els demanes ajuda, et fan costat.

A més, hi ha dues administradores molt obertes, encertades i amables".

Igualment, li hem afegit que, més d'una vegada, en eixir cap al carrer, ens hem trobat amb un veí voluminós, amb un bon panxolí i, a banda, alt, qui, quan el veus al costat del xiquet que, més d'un dia, encara és dormit, captes el bon lligam entre ells dos.

Altrament, ta mare et diu que és més important que, per exemple, en una finca, hi haja bon ambient, que hi predomine, perquè això forma part de lo que se sol dir esperit de barri i de l'esperit comunitari.

Adduiré que, a migdia, he rebut un missatge de Teresa Maria Marquez Bartolomé que tenia a veure amb el tema d'ahir:

"— La meva mare me'n va parlar, ho considerava com tu dius, però de la natura...

Bon dia, benvolgut amic.

Moltes gràcies".

Aleshores, li plasmes uns mots:

"— Els qui teniu un alt sentiment de pertinença a la terra, teniu molta tendència a haver rebut una educació en què o bé [ l', homosexualitat] es veia com una cosa natural o bé no era desconsiderada".

Finalment, vos diré que eixa manera més natural de viure i el seu lligam amb el camp i amb lo tel·lúric com també amb l'empelt entre la realitat (la mare maternal i educadora) i la creativitat i el bon cor (els fills, sobretot, els infants), va unida al sentiment esmentat i aplana que anem per la vida (i que ens sentim) com el mestre que somriu junt amb l'alumne.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres realistes i persones que afavoreixen el nen interior

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i els de Rigoberta Menchú, n'he plasmat els seus, els mots de Rigoberta Menchú i, a més, li he adduït que, com ja havia escrit (feia uns dies) a una amiga que ha estat mestra d'educació infantil i que obrí una escola de bressol junt amb una altra dona, el trauria en la investigació. De fet, ja l'havíem captat en algun article sobre societats tradicionals matriarcals.

Igualment, trobes una foto d'un xiquet, si fa no fa, de cinc anys, somrient, amb les mans com qui pretén unir dues peces d'un joguet de construcció i mirant qui el fotografia. Així, hi ha un lligam entre ambdues bandes.

Afegirem que hem vist unes quantes fotos del pintor català Miquel Torner de Semir, nascut en 1938 i que, poc o molt, fa un any, em digué que havia trobat la gran valor dels xiquets.

En eixe seny, vos diré que, u dels moments en què millor m'ho passe, és quan faig de mestre i, amb lo que podríem dir un estil maternal, facilite que els altres puguen desenvolupar lo que es diu "el nen interior": viure en companyia de tu com si tu fosses la mare que, fent els papers d'educadora i el de protectora del nen (i dels fills), permet que el nin solte la creativitat, la imaginació i, això sí, unides al bon cor i no cal dir que captant el realisme de la mare i d'altres i el sentiment de pertinença a la terra que ella li transmet.

Finalment, ho capeixes quan, fins i tot, algunes persones que participen en l'estudi, t'escriuen (i, si no, t'ho diuen de paraula o bé ho reflecteixen en la veu) que han tornat a sentir-se com quan eren petites i gaudien al costat de la padrina i d'altres familiars acostats. A tots ells, gràcies i avant per molts anys.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquestes dues fotos han estat publicades pel pintor català Miquel Torner de Semir el 20 de setembre del 2025 en el seu mur.

Mestres i altres persones que afavoreixen una orquestra amigable

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia, n'he plasmat els seus i, a més, després, he enviat un missatge a una mestra barcelonina que, d'ençà que ho era, instruïa les humanitats (antropologia, un poc de filosofia, fer qüestions per a un estudi de la realitat del moment...).

En acabant, hem rebut missatges en què es reflecteix eixe lligam entre els fills de la terra (els qui hi tenen les seues arrels ancestrals) i eixa mena de reverència (així ens ho han dit) a la terra.

De fet, si els fills no s'acosten a la mare, no en poden mamar; i, si la mare menysprea els fills, desaprofita el bon cor, la creativitat, dedicar un moment al joc i, ben mirat, el somriure que moltes vegades veus en la careta de xiquets d'uns quants anyets.

Finalment, una dona que ha pres part en la recerca, Lurdes, m'ha escrit "Altre cop,  gràcies" i li he respost:

"— Igualment, Lurdes. Cada u de vosaltres fa com cada membre d'una orquestra: aporteu informació i comentaris que ens permeten tocar els peus en terra i, a més, tenir un lligam amb la terra i, de pas, amb la part maternal de la vida".

Finalment, vos diré que fruesc en aquest estudi: fas el paper de mestre obert, que escolta els alumnes i qui li vullga reportar, t'obris a la realitat i l'escrius i, al capdavall, eduques, investigues, redactes... i comparteixes molt de lo que has recollit i de vivències i, així, el proïsme aprova desenvolupar la seua creativitat i la d'altri.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Fruint de l'ensenyament, d'educar i de fer estudis

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un comentari en relació amb una cançó eròtica que Teresa Maria Marquez Bartolomé aprengué per mitjà de sa àvia, una dona valenta, recta, que portà els pantalons i que, igualment, li digué que no deixàs que ningú tractàs de minvar la seua dignitat:

"— La seua àvia era una dona brava i, per exemple, ho plasma en una cançó eròtica en què l'abadessa fa que registren de dalt a baix les monges del convent...".

Aleshores, et respon ta mare i li addueixes:

"— L'amiga escrigué què simbolitzava això: la pèrdua de la virginitat i el pas a jove".

Cal dir que hem llegit un missatge d'Esther, una amiga que ha estat mestra durant molts anys: 

"— Jo vaig obrir una escola bressol amb la meva cunyada el gener del 1982 i, fins els cinquanta-nou anys, que vaig treballar. Hi érem una escola catalana 100% i ho vaig gaudir molt perquè sempre vaig estar amb nadons, que m'ha encisat. 

Tinc setanta-vuit anys i mitja vida he treballat amb infants de 0 a 3 anys i havia pintat molts dibuixos per a ells".

Això, perquè li havies escrit "Avant: amb la memòria i amb l'ensenyament. 

És un dels meus camps preferits: no he pogut fer de mestre de manera contínua, però m'ha agradat ensenyar i educar com també fer estudis antropològics, ara, més aïna, en relació amb el folklore".

Finalment, et sents entre col·legues teus i, millor encara, consideres que vas per bon camí: estudis antropològics i de folklore combinats amb ensenyar i amb educar com si fóssem en unes classes amb adults i, ben mirat, amb xiquets de sis anys si fa no fa. La recerca com també la vida, tenen futur.

I demà, més, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Lleialtat a tu mateix, creativitat i diversitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet. 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre la recerca, sobre el matriarcalisme: el contingut i, principalment, en relació amb l'estil de plasmar lo que es comenta, lo que et diuen, lo que trobes en fonts (siguen diferents, siguen més semblants,...) i lo que recopiles de distintes maneres.

El fet és que li hem afegit que, la gran majoria dels qui ens han reportat, són persones obertes, que no militen en partits polítics, ni en associacions socials (o, fins i tot, de línia feminista o antisistema). I que promous la creativitat (començant per tu, en el dia rere dia).

A més, li indiques que el matriarcalisme és molt reflectit en poemes del segle XIX (i també del segle XVIII), en cançons tradicionals anteriors a 1970 i, com ara, en rondalles vernacles anteriors a 1980: 

1) la bona consideració cap a la dona, 

2) la presència de vocabulari agrícola i de detalls plasmats en poemes del segle XIX, 

3) el fet que lo senzill (i que ha passat de generació en generació) enllaça molt més amb lo matriarcalista que no, per exemple, cançons creades per músics (o per cantants) després de la guerra (1936-1939)

i 4) que és ben manifest en persones amb un gran sentiment de pertinença a la terra.

Finalment, dir-vos que adés he llegit uns mots de n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, qui ha escrit hui:

"— Tinc una posició minoritària en alguns temes d'actualitat, segons les enquestes. Minoritari no vol dir que no pugui tenir raó, ni vol dir que no pugui ni hagi d'expressar el meu raonament. Vull i he de ser lleial al meu pensament, expressar-lo amb educació,i conservar l'esperit crític" (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1968321882727596213?t=mpCTCHJPPKo_OYbxJF8hwg&s=19).

Llavors, li afiges el teu comentari:

"— Bon vespre, n'Antoni,

Un avantpassat meu, nascut cap a 1870, era lliberal i considerava que la lectura i la formació de les persones afavoria que no hi hagués conflictes.

Li agradava la lectura i recopilà tots els comunicats de guerra de la Primera Guerra Mundial.

Avant les atxes" (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1968408082792276159?t=PLvk16jl8tTp4KzsXWxviw&s=19).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"¡Collons, Jesús!", que deia la meua àvia

Paraules de hui:

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit:

"— Hui he anat al forn i pastisseria i, quan ja me n'eixia, he pensat que podria ser interessant comprar un pot de mel.

Llavors, quan la dona m'ha dit el preu de la mel, li he respost amb un '¡Collons, Jesús!, que deia la meua àvia'".

A més, addueixes a ta mare:

"— Ella s'ha somrist i li he afegit: 'El Jesús tapava el Collons' i s'ha tornat a somriure".

En acabant, ta mare te'n feia un comentari, mig rient (perquè ella també coneixia eixe estil de guilopo de ta padrina). Però, sobretot, captem que fets com aquests, els de hui, no sols són com un empelt entre cada banda en el forn i pastisseria (el comprador i el venedor), sinó, ben mirat, entre la mare i el fill.

Més avant, veus que n'Antoni Gelonch, mecenes cultural i difusor de temes molt diferents de la cultura i amb un gran sentiment de pertinença a la terra, havia plasmat una foto d'un article de hui en el diari "Segre": "El Sant Miquel de les Lletres fa un salt".

I més: Josep Maria Virgili i Ortiga anit havia posat en Twitter informació sobre una conferència que farà demà al Cardedeu i de què has informat en Facebook i que has rebut en un missatge seu: "La descastellanització del català és necessària i possible".

Finalment, sense intenció exclusivista, agregarem que podreu baixar fàcilment ambdues fotos i, en el cas de l'article, es pot llegir amb comoditat. Ah!: i gràcies a tots dos, pel seu mestratge i pel seu estil de relacionar-se amb els altres i de reportar...  ¡i, a vosaltres, pel vostre suport en la recerca sobre el matriarcalisme!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que ensenyen i que afavoreixen la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que treballa i li he dit "Ara faig lo que no podia fer quan treballava ".

Possiblement, molts de vosaltres sabreu algun cas de persones que, després de retirar-se, han passat a dedicar el lleure a alguna fal·lera que tenien abans i que, per algun motiu, no podien desenvolupar tant.

Així, la recerca sobre el matriarcalisme, més d'una vegada, t'evoca lo que es diu educació a distància (fa més de vint-i-cinc anys, per exemple, per ràdio) i, a més, et sents com eixe mestre que atén què diuen els alumnes (ací, els qui prenen part en l'esmentada investigació) i, igualment, a vegades, copses com si tinguesses relació amb altres col·legues (persones que també són mestres) i quan et trobes amb persones que han recopilat prou informació sobre un punt del tema.

I aquests són els qui ens reporten: persones amb estudis o sense, estudiosos de la cultura tradicional i del folklore vernacles en terres catalanoparlants, escriptors, artistes, cantants, historiadors, balladors, antropòlegs, familiars, amics, coneguts i no cal dir que persones que ho fan com a voluntaris... 

Finalment, tu estàs en contacte amb ells com aquells mestres de Magisteri que, quan tractaven un tema i alguns alumnes els deien coses sobre la terra on vivien o bé sobre familiars o, com ara, sobre viles d'altres indrets, els escoltaven amb interés, com el nen creatiu, i, àdhuc, amablement, els feien alguna qüestió en pro del desenvolupament de la persona. Un exemple d'aquests ensenyants és Pere Riutort en el curs 1992/1993.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.