Estat de flux i persones amb harmonia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre!", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha dit versos d'una cançó eròtica i, entre tots dos (perquè n'hi havia que cada u de nosaltres, coneixia, però no l'altra banda), hem tret els versos.

Afegírem que, mentres que la plasmàvem en una llibreta, féiem qüestions i la completàvem, sentíem bona harmonia i que la cosa reeixia.

Fins i tot, adés, copses semblança amb quan, entre la mare i el fill, l'objectiu va per bon camí i el lligam és un fet i que paga la pena continuar la recerca i amb eixe estil de vida.

Finalment, vos pose uns mots que he plasmat a María José, psicòloga molt oberta i amb bona empatia:

"— L'estudi, vull dir, estudiar, em dóna seny a la vida.

A vegades, note com si, de la taula on escric amb el computador, eixissen fils que em connectassen amb persones que em reporten (estat de flux).

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva i agosarada que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nosaltres som els jutges assertius de la nostra vida

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona (en aquest cas, a més, jutgessa) i sobre el seu estil de treball i, més encara, sobre la seua manera de ser i de respondre:

"— Hui ha eixit una notícia, exposada de manera interessant i prou encertada, en un diari digital català.

I veus que ella havia demanat una informació (fets) i que li n'havien enviat..., però molta en forma de valoracions".

A més, li hem adduït que, quasi segur, darrere dels qui li havien respost, hi hauria polítics que tractassen de temptar-la i de desviar el tema.

Ara bé: aquesta dona, igualment, amb bones paraules i amb rectitud, els havia indicat que ells tenen una funció (i que han de respondre la qüestió) i que els jutges són els qui han de recollir informació, analitzar-la i, al capdavall, fer les valoracions. 

Per això, dius a ta mare:

"— Podem dir que és una dona assertiva".

Finalment, afegiré que, en la nostra vida, podem fer com aquesta jutgessa, com un àrbitre, com un mestre en classe o, per exemple, com una mare (en relació amb els fills). I, ben mirat, com hui, mentres que alguns amics (i coneguts) m'enviaven comentaris i fotos per a Facebook sobre els Sants de la Pedra: 

1) traure un tema, fer-lo públic, 

2) estar receptius a lo que et diuen, 

3) connectar idees i punts en comú entre el contingut, 

4) analitzar-lo, ordenar-lo per temes,

5) extraure'n conclusions i, àdhuc,

6) com a agraïment, 

7) plasmar-lo (o bé transmetre'l de paraula) de manera que persones de qualsevol edat puguen tenir accés a lo que hem recopilat. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la  velleta hospitalària i assertiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquesta foto dels Sants de la Pedra m'ha estat facilitada hui per Joan Rotger i és una pintura seua. Gràcies pel detall. 

L'arquetip del rei en contarelles matriarcals i en la vida quotidiana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema de l'honestedat (en el seny de ser just, sincer,...) i li he comentat:

"— Apareix en moltes rondalles, per mitjà de la figura del rei; però també del pare, de la mare, de qui fa de cap d'un territori polític...

Així, quan un rei només mira per als seus interessos i, fins i tot, hi ha abús de poder, hi ha revoltes, malestar, males collites...

En canvi, en moltes d'eixes narracions, mor el rei absolutista. Ara bé: el fill (ara, rei) és un home just, bondadós, respon després d'escoltar les diferents parts en un juí,....I, mentres que ell governa, hi ha bones collites, prosperitat...".

A més, li addueixes:

"— Això, com podem veure, passa en la vida diària, encara que no siga contarelles".

A banda, li hem afegit que, en eixes contalles (i en unes altres), no hi ha una lluita pel poder i si, com ara, u accedeix al tron, el narrador no li ho fa possible perquè aquest personatge siga raboser, ni arribista, ni  maquiavèl·lic, sinó perquè el presenta com un home que es guanyarà la simpatia de la gran majoria dels habitants (incloent-hi la dels més febles, la dels majors, la de les dones, la dels xiquets...).

Finalment, uns mots que hui m'ha escrit Josep Antoni Torres Torres, qui hui fa anys:

"— Moltes gràcies, Lluís. Gràcies, a tu, per la teua lluita i per l'estudi matriarcal".

Li ho agraesc perquè m'encoratja a continuar-lo, entre d'altres coses, pel seu interés i pel de moltes persones i per la seua generositat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, maternal, agosarada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Una àvia, una mare i un pare amb caràcter matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem tractat sobre el matriarcalisme en zones rurals del País Valencià i hem coincidit que la major presència en eixos indrets ve afavorida perquè la gent sol ser més plana, més catalanoparlant i, igualment, per la proximitat a Catalunya, on hi ha major sentiment de pertinença a la terra.

A més, hem rebut un missatge interessant sobre la celebració de la festa dels Benissants en Cullera i, un poc després de reportar, hem vist que un amic havia escrit que, en Sueca (una ciutat de la mateixa comarca que Cullera), reben el mateix nom. I sí: és cert.

Finalment, posaré un enllaç en relació amb un article de què he parlat amb ma mare i que podem considerar sucós. Figura en "Castellón Información", un diari digital de la banda septentrional del País Valencià: https://www.castelloninformacion.com/opinion-miguel-bataller-dia-mujer. 

Així, per exemple (i ací traduesc), el valencià i retirat Miguel Bataller diu que, "Entre totes dues i la permanent supervisió d'un pare excepcionalment tolerant i afectuós, forjaren el meu caràcter i la meua forma de ser i d'acarar la meua vida partint de la responsabilitat, de l'afecte i de l'amor".

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària, receptiva, maternal, amb molt de caràcter matriarcal i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estudis, conferències i escrits autòctons sobre el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare i li he comentat alguns trets que formen part de la cultura tradicional castellana i uns altres en nexe amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana (la qual és matriarcalista). Per exemple, el fet que qui se sent identificat amb la idea d'Espanya, respon imitant la castellana: misticisme, culte al poder, exaltació de la llibertat i promoció de l'arribisme. I això val, en primer lloc, per als unionistes.

A més, li afiges que, com et digué un castellà una vegada, quan u mor, se'n va a la casa del Pare (el cel). I que, entre els catalanoparlants que se senten arrelats a la terra, som fills de la Mare i, al capdavall, hi tornem.

Ben mirat, direm que ells tenen un sant protector dels llauradors i que prega mentres que uns àngels li llauren els camps. Ara bé: li hem agregat que, en moltes obres de ceràmica en què figuren els Sants de la Pedra (també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non), ells porten en braços part de la collita i, si no, és als seus peus. Per consegüent, la relació entre les dues parts de la dona (que és lo que simbolitza cada u dels Benissants) i els fills (els pagesos) es reflecteix en eixe art.

Finalment, diré que, per sort, darrerament, capim una tendència important, per part de catalanoparlants que estudien (o bé que, sovint, escriuen, o bé en conferències sobre folklore vernacle català, però no al servici del partit, ni de la ideologia), a tractar de manera científica (i, igualment, com el mestre que és obert als alumnes, als seus col·legues i a la vida quotidiana i a la pròxima) el tema del matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva i de caràcter matriarcal, agosarada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Hem rebut aquestes paraules d'Antonia Verdejo: "Sempre agraïda per tenir en compte les nostres petites aportacions 🙅‍♀️📙". 

Gràcies, Antonia, i una forta abraçada.

La cultura tradicional catalana, molt semblant a la celta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat molts comentaris en relació amb el tema del dia (alguns, sucosos).

A més, has tingut un intercanvi de parers i de comentaris amb Maria Dolors Sala Torras, una dona que ha estat mestra. Per a facilitar-ne la lectura, empraré algunes sigles:

"MD.— Tractar amb adolescents, ha estat un plaer. Tots apreníem de tots.

Encara parlem i em presenten els seus fills i ens tenim etiquetats a les xarxes. 

Jo ho explicava perquè tens persones amb coses molt interessants a dir. M'agrada.

L.— La diversitat de persones, de vivències, de records, d'afeccions, etc., permet que es puga fer un estudi més obert, més plural.

Ma mare, el dia de Pasqua del 2019, em respongué a una qüestió que li fiu (sobre un tema a tractar, perquè el que, aleshores, jo feia, era quasi tancat, acabat).

I em digué: 'Que no estiga tan espigolat'.

I així ha estat.

MD. — Ets un crack! Fas una gran feina. Que agradable, la mare!!

L. — Si l'hagués fet [ = l'estudi] partint de la visió predominant en la política i en l'associacionisme, hauria tingut un potosí, però en una línia que no encaixa amb la meua manera d'investigar, ni de relacionar-me.

Com a exemple, el meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).

En aquesta recerca, la veritat és que em cal espigolar molt: d'ací, d'allà. I, en acabant, recorrent, sovint, a lo que podríem dir la senzillesa i a la saviesa de la vida (hi ha col·laboradors que tenen més de huitanta-cinc anys i, fins i tot, dos de 1929 encara vius), apleguem a temes, a punts de vista i a fets que, amb un altre estil més clàssic, no podríem.

Maria Dolors: — Ben cert.

Jo: —En 1994, acabí Magisteri, especialitat Humanes, i molts mestres, molts, em deixaren empremta. I, després, altres persones, fins i tot, nascudes abans de 1935 i sense estudis primaris.

Maria Dolors: — És un ventall interessant i ple de saviesa, ben cert".

Finalment, vos adjuntem un enllaç d'una notícia sobre la cultura celta, text publicat enguany i que exposa molts punts en comú amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20250116/matriarcat-mon-celta-113424886.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, de caràcter matriarcal, agosarada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"una criança de marcat caràcter matriarcal" en València

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he tret un tema que aquesta setmana havia decidit associar-lo amb el parlar, en lloc de fer-ho a la bellesa.

Així, hem rebut comentaris interessants, com ara, aquests dos: "L'àvia i la mare em deien que parlar era premiat natural, tal com sentia el cor, sense floritures, ni per ferir a ningú" (Lydia Quera), "Hola,

Pare i Mare nascuts el 1906.
Ens varen ensenyar a 'llegir i a parlar' curosament, a estimar la música, la lectura. Escoltar els més grans (font de saviesa), llegir molt i demanar pel que no enteníem. Tot ajudava a tenir converses molt fluïdes i a enriquir el nostre vocabulari. No era elegància" (Maria del Carme Minobis Puntonet). 

Finalment, trobes un escrit en nexe amb un exemple de matriarcalisme en terres valencianes: el de la família en què es crià la sindicalista Empar Llop Campos (https://sindicalistesfeministes.com/empar-llop-campos). Així, capim que "Empar naix en Castellar, València, en 1954. Son pare és llaurador i sa mare, molt catòlica, es dedica a la cura de la seua família. Tenen tres fills que frueixen d'una criança de marcat caràcter matriarcal".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, de caràcter matriarcalista, atrevida i acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.