"una criança de marcat caràcter matriarcal" en València

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he tret un tema que aquesta setmana havia decidit associar-lo amb el parlar, en lloc de fer-ho a la bellesa.

Així, hem rebut comentaris interessants, com ara, aquests dos: "L'àvia i la mare em deien que parlar era premiat natural, tal com sentia el cor, sense floritures, ni per ferir a ningú" (Lydia Quera), "Hola,

Pare i Mare nascuts el 1906.
Ens varen ensenyar a 'llegir i a parlar' curosament, a estimar la música, la lectura. Escoltar els més grans (font de saviesa), llegir molt i demanar pel que no enteníem. Tot ajudava a tenir converses molt fluïdes i a enriquir el nostre vocabulari. No era elegància" (Maria del Carme Minobis Puntonet). 

Finalment, trobes un escrit en nexe amb un exemple de matriarcalisme en terres valencianes: el de la família en què es crià la sindicalista Empar Llop Campos (https://sindicalistesfeministes.com/empar-llop-campos). Així, capim que "Empar naix en Castellar, València, en 1954. Son pare és llaurador i sa mare, molt catòlica, es dedica a la cura de la seua família. Tenen tres fills que frueixen d'una criança de marcat caràcter matriarcal".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, de caràcter matriarcalista, atrevida i acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.