Les llavors de l'ametler indi, un arbre esperançador

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Com sempre , molt interessant. 

Agraïda. 

Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, malgrat que la conversa ha durat més de cinquanta minuts, puc assegurar-vos que et sents còmode, de gust, com quan fas classes amb persones interessades per les relacions interpersonals i, més encara: per conservar el lligam amb l'altra banda i, per descomptat, amb la terra.

A més de traure el tema de persones amb molta espenta, esperançades i que, per exemple, foren respectuoses amb els Pobles autòctons (com ara, ho féu el mallorquí Fra Juníper Serra, a qui es considera u dels pares dels Estats Units, nascut en Petra com també ho féu Pere Riutort), hem raonat sobre el tema del dia: poc, però també.

A banda, com que escoltem i ens proposem crear i continuar amb el lligam amb els altres i, igualment, amb els nostres éssers més estimats, deixem que l'altre s'esplaie. 

Ha estat aleshores quan ma ma mare m'ha dit "Ara, lo que més fa falta és persones que transmeten esperança, llum" i li he llegit part d'un escrit en u dels llibres que Pere Riutort em donà en el 2004 ("Ací tens vint-i-cinc  mil pessetes"): "Flocs de pensaments", de Joaquim Vives i Aragó, una obreta editada per l'Abadia de Montserrat.

És sobre la llavor de l'ametler indi: transcorre per moltes terres, per l'oceà Índic, entre Madagascar i l'Índia i, al capdavall, aplega a un indret on arrela i on, àdhuc , donarà els seus fruits. L'autor ho enllaça amb la primavera, estació, simbòlicament, associada amb la infantesa i amb el renaixement de la vida. 

És, en eixe moment, quan ta mare et respon que això és lo que cal, perquè, mentres hi ha vida, hi ha esperança... i que cada u contribuesca al proïsme, principalment, amb lo que li resulte més natural, més senzill i... pel bé de la comunitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La bonesa en pro de tocar els peus en terra

Paraules de hui:

"Endavant sempre", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist (i he llegit) un vídeo curt que m'ha enviat una amiga, el qual començava parlant sobre l'empatia i, al capdavall, figurava la bonesa.

Durant eixe moment, recordes persones que, més d'una vegada, t'han fet costat, d'eixes que fan sentir-te acompanyat i, fins i tot, que toques els peus en terra.

En acabant, li hem respost amb aquestes paraules:

"— Gràcies pel vídeo, Elena. El 5 d'abril del 2021, Dilluns de Pasqua, un amic que fou mestre meu de Magisteri i que tenia huitanta-sis anys (Pere Riutort), em digué que jo tenia el cor net d'un xiquet (que era la grandesa de l'humil, del senzill), la sinceritat.

Mentres escoltava les seues paraules (que tractí d'escriure-les com altres durant converses amb ell), puc dir-te que jo ho feia com qui volia saber fins a quin punt aplegava el bon cor de qui me les deia: 'Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d'un xiquet' (sic).

I sempre he pensat que aquelles paraules foren sinceres, no per vanagloriar-se.

Independentment que ell tingués quatre carreres o una cinquena, era un home molt obert, senzill, savi i generós, obert a aprendre i a ensenyar.

Durant alguns anys que jo (...) el visitava, ell, sense jutjar-me, t'escoltava i, si de cas, et feia algun suggeriment (possiblement, per mitjà d'alguns llibres de petites reflexions, però acompanyades d'esperança i de senzillesa per a connectar amb el gran públic).

Sens dubte, u dels presents que m'ha donat la vida.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana".

Llavors, la dona (Elena) et comenta:

"— Quin escrit mes bonic".

Agraesc la bonesa que, com tants dies, he pogut captar hui i, anteriorment, en moltes persones que conec. Així, hui ho ha fet una dona, Paqui, de setanta anys si fa no fa, qui, com diuen molts que la coneixen, "És bondat, té la bondat d'un xiquet". Hem parlat un moment acompanyats de somriures.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Hi ha un lligam" (ma mare) amb la terra i amb els teus ancestres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", "Molt interessant", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per les teues interessants aportacions", Emili Rodríguez-Bernabeu.

"Hi ha un lligam", ma mare.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, li he dit:

"— Fa deu anys que visc en la casa on visc ara, en novembre. En el 2009, passí a fer-ho en Alaquàs.

I, encara que visc ací, els trenta-huit anys que ho fiu en Aldaia fa que sentes una relació amb el poble: persones que coneixes, a qui has ensenyat, amb qui has participat en associacions, la festa de Sant Antoni, etc..

 Són molts anys..., com per a desentendre'ns o per a mostrar-nos indiferents cap al poble i cap a ells.

De fet, he telefonat (i he escrit) gent que conec i que, no sols els tinc entre els telèfons de contacte, sinó que, a més, en tens un bon record.

Per això, no em sentiria bé si eixa amistat no va acompanyada d'interés per elles. I els envies escrits que puguen fer possible que tinguen més temes de què parlar, que els encoratgen, que mantinguen l'esperança i que, igualment, vagen units a activitats que t'agraden i que et resulten senzilles. És una manera d'estar amb els altres".

Llavors, et respon ta mare:

"— Hi ha un lligam" (sic).

Per això mateix, suara, evoquem que, per exemple, l'explanació de Pere Riutort (històric mestre de Magisteri en la Universitat de València) té a veure "a favor de la Cultura del nostre Poble". En el nostre cas, de les terres catalanoparlants i, per exemple, com fa el folklorista català Dani Rangil: enllaçant lo vernacle també amb altres cultures matriarcalistes i que exposen detalls que podem captar en lo autòcton i de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i, òbviament, tocant els peus en terra.

Finalment, has rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu en pro de les aportacions que fas i que, en bona mesura, tenen a veure amb comentaris (o amb suggeriments) que et fan altres persones com també un altre d'un amic amb qui tens molts punts en comú. El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Erasme de Rotterdam i súbdits que se senten escoltats pels alts càrrecs

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que, quan u passa un mal moment, és d'agrair, per exemple, una abraçada, perquè fa no sentir-se sol.

Llavors, li respons que sí, que és cert, li comentes sobre un fet real que visqueres i que, mitjançant un abraç, la teua pell perdé la secor i recuperà la suavitat que tenia uns nou mesos abans en l'esquena.

A mitjan vesprada, per curiositat, hem cercat "llegendes valencianes" i n'hem trobat unes quantes (això sí, versades)... en Viquitexts (una font que, més d'una vegada, conté publicacions antigues que et són útils), d'un llibre editat a primeries del segle XX i amb una introducció interessant.

Finalment, he contactat amb un amic i hem coincidit en molts punts i en la importància de sentir-se escoltats. I, més encara, perquè hi haja bona avinença entre la màxima autoritat i els altres. Al cap i a la fi, tots viuen en el mateix territori (sia un poble, sia una comarca, sia un Estat). 

En eixe sentit, recorde unes paraules que escriu Erasme de Rotterdam en el seu llibre "Educació del príncep cristià", plasmades per al futur rei Carles I (de la dinastia dels Habsburg, en el primer quart del segle XVI), quan li diu que procure tenir bones relacions amb el major nombre possible de persones, perquè, com aquell qui diu, no tinga ningú la temptació de declarar-li la guerra. Cal dir que missatges semblants figuren en més d'una rondalla de tradició matriarcalista i vernacla de terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Amb els peus en terra, amb bonesa i en pro de la vida vernacla

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de facilitar la vida entre uns i altres i el de la bondat.

Com més dies passen, més captes i més sents la gran importància de la bonesa i de posar-se en la pell de l'altre (fet que inclou escoltar amb paciència el proïsme i, més d'una vegada, perquè no se senta isolat, sinó acompanyat).

En eixe sentit, recordes una vesprada, potser ja en la primera setmana de juny del 2013, en què, només entrar un amic a la casa on vivies, li demanares que t'abraçàs. Ell ho féu. En acabant, li llegires un escrit que li havies preparat. I l'endemà, de bon matí, li enviaves un missatge pel telèfon mòbil: la pell de l'esquena havia deixat d'estar seca i estava suau.

Afegirem que, als pocs dies, començàvem a interessar-nos per temes referents al País Valencià i a altres terres catalanoparlants i copsàvem que ens unia una cosmovisió molt semblant. I, de rebot, deixàvem el temps de la llibertat, dels principis (entesos com a culte a les autoritats) i passàvem a tocar els peus en terra i, més encara, a no deixar fora de la nostra vida lo vernacle, sinó a incloure-ho.

¿Quin semblant hi ha amb el present? Doncs que, com em digué Pere Riutort en el 2018, el dia de Sant Pere, "Ars longa, vita brevis" (frase llatina equivalent a "L'art és llarg; la vida, breu").

Per això, ara, per a la recerca, prioritzes lo que comenten els defensors de lo vernacle, de la Mare Terra, de la llengua catalana i de la cultura tradicional vinculada amb lo indígena de les terres catalanoparlants. Simplement, perquè així ho has decidit, com els Pobles que exerceixen el seu dret d'autodeterminació i perquè actues com el rei que defén el seu país i els habitants que hi viuen i bonhomiosos, com en moltes narracions que han passat de generació en generació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Educació matriarcal: creativitat, realisme i responsabilitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Pere Pujol Padrol.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"És important la teva tasca", Antonio Bernabeu.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona molt oberta, realista, de bon cor, amb  uns principis que aplica allà on va i, igualment, disposada a aplegar a acords en què ambdues bandes guanyen molt.

Li agrada educar i, en eixe sentit, ha fet de mestra en cursos de formació.

Afegirem que, així com educació va molt més en línia amb la pedagogia matriarcal, ensenyament ho fa amb explicar per aprendre temes. Mentrestant, formació està més associada a aprenentatge professional o, si no, especialitzat, amb cursos organitzats i extraescolars. En canvi, instrucció té a veure tant amb la formació en àmbits militars com també amb lo que, popularment, es diu educació escolar (per la seua semblança amb l'organització i amb el funcionament en un exèrcit, tan plasmat en com es fan les classes i en com són les aules, en la situació física dels alumnes i de les taules...).

Igualment, direm que, en les cultures matriarcalistes, predomina l'educació (òbviament, matriarcal, amb l'estil que una mare es relaciona amb els fills i, a banda, amb persones de fora de la família): popularment, "per a la vida". Empiula molt amb la figura de la mare, amb la maternitat i, òbviament, amb el respecte cap a la Mare Terra i amb els drets juntament amb els deures de tothom. Personalment, és la que preferesc. Alguns dels mitjans que la faciliten són les rondalles, escoltar i les activitats en grup (àdhuc, amb persones de tres generacions) o bé creatives i que permeten el desenvolupament del sentit de la responsabilitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Capellans i poetes amb sentiment de pertinença a la terra i prolífics

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes", "Sempre  endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he trobat uns quants escrits en nexe amb la pedagogia matriarcal i, a més, he rebut un correu electrònic de Bartomeu Mestre (de Felanitx, Illes Balears), molt sucós i sobre un capellà i poeta nascut en Felanitx i gran amic de la terra i de la Nació Catalana (*), això és, sobre un home amb sentiment de pertinença a la terra: Bartomeu Barceló i Tortella (1888-1973).

En veure aquests escrits, captes el paper tan significatiu que fan les relacions entre persones i, en el teu cas, trobar-ne també amb molts punts en comú (i en línia amb els teus interessos en el camp de la investigació). 

Així, no sols copsem publicacions, més d'una vegada, de fa més de cent anys (o un poc menys), sinó que les podem associar a temes que ens hem proposat tractar i, com anteriorment, les agafarem, les espigolem i, al capdavall, les estudiem, les comentem i les adduïm a lo ja escrit. Això sí, amb intenció de fer com els mestres: ensenyar-les als altres, fer-les accessibles.

Finalment, ara recorde que una mestra de Magisteri, Estrella Somoano (de Filosofia com també d'Antropologia), més d'un dia, ens portava algun article que havia aparegut feia poc. Això ens permetia tocar temes referents a la realitat i, en acabant, els connectàvem amb els del fil del curs (el programa) i tots dos eixíem guanyant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: La foto figura en aquest escrit de Bartomeu Mestre (*): https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/el-calvari-dun-poeta.

Poemes i cançons tradicionals matriarcals: més enllà dels partits polítics

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, n'he plasmat dels que em feia.

A més, captes reports que abans no havies recollit, els afiges i, de pas, ixen temes igualment interessants.

Així, ens ha parlat sobre una dona d'uns seixanta anys, a qui coneixem i, a banda, bondadosa. Li hem dit:

"— És bondat".

I ens ha respost que sí.

En línia amb això, adés he trobat uns articles sobre la maternitat i, si no, poemes relatius a la mare. Aleshores, quant a les composicions, penses "Tots, escrits per estrangers", "N'hi ha escrits, originàriament, en llengua catalana". 

En eixe sentit, sovint, podem copsar poesia i cançons tradicionals i vernacles (ací, de terres catalanoparlants) en què apareixen eixos temes i, a més, que podrien usar-se per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

Per això, més d'una vegada, t'escriuen que no pensaven que hi hagués tantes cançons tradicionals amb versos que es podrien qualificar d'eròtics (figura el tema de l'amor), sense necessitat, per exemple, d'exposar afers com la penetració, la típica parella en el llit o el nudisme. Al meu coneixement, és qüestió, com ara, d'obrir el tema més enllà de lo més típic en nexe amb els partits polítics.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles vernacles: moltes semblances amb dones de fa més de cent anys

Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge en relació amb el tema del dia. I, més avant, te n'escriuen un altre.

Però, sobretot, hem trobat que, en un escrit d'Elisenda Ortega, es reflecteix el matriarcalisme: que la dona fa molts papers i que empiula amb molts trets que també podem trobar en reports (i en comentaris que ens fan), per exemple, relatius a altres Pobles matriarcalistes.

Igualment, captes que, entre les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, per dir-ho així, tenien molts punts en comú amb com figuren en moltes rondalles vernacles anteriors a 1932: part activa i, com ara, disposició a forjar ponts amb els altres, arriscades, realistes, de bon cor i que feien costat a moltes persones.

En eixe sentit, adduirem que, en paraules de ma mare, moltes dones nascudes en temps de les seues àvies (anys setanta i huitanta del segle XIX) o un poc més jóvens, no eren políticament correctes, sinó atrevides, que tenien els seus principis i, per descomptat, que eren servicials.

Finalment, diré que aquests detalls també es plasmen en moltes persones que han tingut una relació estreta amb aquelles dones o , simplement, amb les qui s'han proposat viure i actuar (malgrat que no ho diguen així) en línia amb el matriarcalisme, amb l'estil de viure en els Pobles matriarcals.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El lligam entre la mare i els fills amb la terra vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Molt interessant", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, copses el paper tan bo que representa escoltar per a que el proïsme se senta acompanyat.

I, encara que ha sigut molt llarga, no te'n penedeixes i, altra vegada, veus que hi ha persones que, malgrat el pas dels anys i que ja tenen més de huitanta anys, encara mantenen el seu somriure, la seua facilitat per a connectar amb la gent i, a banda, la seua tendència a la solidaritat.

Afegirem que, fa molts anys, cercàrem en el Diccionari Català-Valencià-Balear, el mot "solidaritat" i veiérem que, originàriament, tenia a veure amb solidesa.

En eixe sentit, en la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana (és a dir, amb la vernacla en terres catalanoparlants), hi ha dos sants protectors del camp i de la pagesia que són bessons: els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. Doncs bé: en algunes obres artístiques, figuren junts recorden un home i una dona que fan bona pasta i que van agafadets. És més: si anem cap al passat (amb intenció de trobar el motiu d'aquest fet), també ho captem en Demèter (la deessa grega de l'agricultura) i la seua filla Persèfone, una de les arrels d'ambdós sants.

Finalment, diré que, en la cultura vernacla catalana, el seu equivalent també es reflecteix en la manera de viure entre la mare (toca els peus en terra) i els fills (l'obertura): el lligam i lo terrenal junt amb el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nosaltres no agafem el caramelet no vernacle

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant les atxes", Teresa Arjona Díaz.

****

Hui, entre d'altres coses, he recordat una conversa que tinguí amb un amic molt obert i molt coneixedor d'una de les cultures matriarcalistes d'Amèrica del Sud: la colla.

Em comentava que, en Pobles com aquest (vàlid per al matriarcalisme català), cal una directriu forta perquè els seus membres no agafen "el caramelet" que, més d'una vegada, els ofereixen.

Ens referim a eixa llepolia que, com entre els grups vinculats amb sectes (per exemple, destructives), pretenen que acceptem: davant els pensaments (o els sentiments) que no hi ha res a fer... o que tot va bé i que, és clar, que millorarà.

I, per això, captes que hi ha persones (a vegades, amb estudis i amb autodidàctica; a vegades, perquè connecten amb la terra i realistes) que, primerament, reben un rebuig i que, més avant, compten amb persones que creuen en ells, més que res perquè, com en la rondalla "El vestit de l'emperador", han donat el pas avant de dir (i de respondre) que el rei estranger està nuu: Jordi Salat, Jordi Bilbeny, Bartomeu Mestre, Josep Ma. Virgili, Pere Riutort, Teresa Vinyoles, Esther Borrell...

D'aleshores enllà, ens fem responsables de la nostra vida i, de rebot, eduquem els nostres i més perquè estimem lo autòcton, lo indígena i que puguen aprendre més sobre els qui promouen l'anihilació del Poble (en aquest cas, matriarcalista).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Crec en la terra, en la cultura tradicional i en el folklore vernacles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb un escrit que m'ha enviat una dona que conec fa més de vint-i-cinc anys. Aquesta dona viu en Aldaia (l'Horta de València) i ha patit les inundacions. Diu així (textualment i amb una foto d'un sant):

<<Espero que te guste. Y por FÉ léelo por favor.  Bendiciones 

Dice una historia  que una mujer muy enferma soñó que Jesucristo le daba a beber agua. Cuando se despertó por la mañana estaba bien otra vez y curada. 

Ella vio un trozo de papel al lado de su mesa que decía: "Jesús es el verdadero Dios viviente". 

Le contó a la gente lo que le había sucedido. 

Un oficial escuchó la historia de la dama y al instante fue promovido en el trabajo. 

Otro hombre que recibió el texto eliminó el mensaje: de inmediato sufrió grandes pérdidas.

Durante 13 dias verás cómo Jesús hará maravillas. Yo sí lo creo porque Dios existe. ¡Amen! 

"Hola, soy Jesucristo. Se que casi no tienes tiempo para mí. Te amo y te bendigo; siempre estoy contigo. 

Hoy quiero que este mensaje recorra todo el mundo antes de la medianoche: por favor no lo cortes y te voy a ayudar con algo que tú estás necesitando. Amén.”

Manda este mensaje y si no necesitas que Dios te abra puertas, sólo bórralo. 

Así como cae agua del cielo, así caerán en ti las más bellas bendiciones en el nombre de Jesús. Toma 1 minuto y envialo. 

Repite: Jesús, eres mi fuerza; te amo, te necesito; sáname y sana a mi familia. Amén. 🙏🏼✨♥️.

Pásalo a 12 personas sin sentir vergüenza de hacerlo. 🙏🏼✨♥️💫

No hay silencio que el Espíritu Santo no comprenda, ni tristeza que no conozca, ni amor que ignore, ni lágrimas que no valore. 

El Espíritu Santo bendice las manos de quien abre este mensaje; también ilumina los ojos de quien lo lee lleno de amor y envía bendiciones para quienes lo comparten. 

Elige a quién dárselo. No lo cortes, por favor. Serás advertido.

Esta noche se arreglarán dos asuntos de tu vida: mañana será el mejor día de tu vida. 

Tienes doce ángeles, uno para cada mes. Debes dárselo a doce amigos, y en doce minutos recibirás una buena noticia. ¡Ten fe!

Si no vas a participar avísame, pero no lo rompas.

❤️❤️❤️">>.

En acabant, li respons amb unes paraules (ací, amb retocs):

"— Bon dia, 

Simplement, vull comentar-te una cosa.

En estiu de l'any passat, una valenciana m'escrigué que ella havia adoptat Nostra Senyora de la Llet perquè una vegada passà per un mal moment, s'hi adherí i havia reeixit.

Una cosa que podem extraure de missatges com aquest és que convé agafar-se a terra (a alguna cosa material).

En eixe sentit, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants és matriarcalista. I moltes celebracions tenen relació amb la terra,... però no amb el misticisme. Podríem dir que és més de tocar els peus en terra.

A mitjan dels anys noranta del segle XX, l'entrenador de la selecció espanyola de futbol (Javier Clemente) declarà en una entrevista a un butlletí de l'HOAC 'Hay que creer en algo'.

Jo, com més va, més, arran de l'estudi sobre el matriarcalisme (...), començat en agost del 2019, em sent més en relació amb la terra, amb la família, amb lo que més m'atreia quan era xiquet: la cultura tradicional (començant per la llengua materna, la dels meus pares i la de tots els familiars directes de tres generacions) i pel folklore. I procure fer-ho, com quan fiu de mestre en un curset de Valencià en l'IES Carles Salvador (curs 1998/1999), de què tinc un bon record.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Afegiré que, com he plasmat a una catalana,"És bo tenir alguna cosa a què agafar-nos, encara que siga la terra".

Igualment, ho hem comentat a una persona que coneix molt sobre la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, "per saber si això és costum en la cultura colla. Al meu coneixement, no", i ens ha respost:

"—  El viure arrelats és tradició i vida en els pobles que hui consideren primitius, però que estan en la veritat, perquè tots som criatures arrelades, tant vegetals com animals.

D'ahí, les expressions del contacte en tot el que és viu.

Bon dia".

Finalment, aprofite aquestes paraules per a agrair la col·laboració i, àdhuc, l'altruisme (sí, com sona, altruisme) de moltíssimes persones que fan possible l'estudi sobre el matriarcalisme, iniciat el 1r d'agost del 2019. I va avant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Els Pobles matriarcalistes i la vida en pro de les generacions futures

Paraules de hui:

"Endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les inundacions i li he dit que, de bon principi, he considerat que una les coses més importants seria lo psicològic, perquè, a diferència, per exemple, de l'ajuda del voluntariat o per mitjà de la solidaritat, això pot influir a llarg termini.

Afegirem que, en eixe sentit, un dia vaig rebre un correu electrònic de Ricard Jové Hortoneda (1929), un català que ha viscut una guerra i una postguerra. I venia a dir que el tema seria gros durant molts anys. I, per això mateix, és solidaritzava amb tu i amb moltíssimes persones.

Quant a lo referent a llarg termini, agregarem que més d'una cultura tradicional matriarcal considera que, en prendre una decisió, cal que, igualment, es faça pensant en les generacions futures (simbòlicament, en les set generacions vinents).

Adduirem que, en relació amb l'estudi, captes que resulta molt interessant (i que t'aporta informació que hauria estat silenciada o bé no difosa) recórrer a la poesia popular dels xicotets pobles, a la de més d'un escriptor no professional (en el sentit de ser dels qui a penes ixen en els mitjans de comunicació social): reflecteixen molt més el matriarcalisme, plasmen temes que tenen a veure amb la terra, amb lo que se sol considerar femení, amb la maternitat, amb les tradicions i amb molts punts en comú amb altres Pobles de la mateixa línia, temes que en nexe amb la Mare Terra i, a banda, estan en pro de la llengua vernacla (en el nostre cas, la catalana).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Petits detalls d'agraïment, de bona avinença i molt oberts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns missatges de persones senzilles, de bon cor, molt obertes, amb bona empatia i que, a més, tenen sentiment de pertinença a la terra.

Així, un amic t'envia una foto amb flors de colors joiosos, amb què et desitja un bon dia Més avant, una dona de les de setanta anys i que ha rebut una educació matriarcal, una altra, amb una flor tranquil·la.

A banda, de vesprada, hem trobat uns altres poemes de Felicita Sagrera i Riera, qui visqué noranta-huit anys, i veiem que, tot i que vivia en una residència i que ja tenia huitanta-huit anys, per a ella, la vida tenia sentit i, per exemple, plasmava poemes seus, en traduïa al català i, igualment, posava alguns escrits sobre la seua vida i sobre temes d'actualitat.

Mentres escric aquestes línies, em recorde d'una dona de la família de ma mare. Amb uns noranta-dos anys, encara feia randes per a jovenetes de la família. 

Són persones que, com solem dir, no estaven mai avorrides i, sovint, estaven disposades a fer res pels altres. 

Per això, en captar que t'ho fan més persones, els ho agraeixes i, moltíssimes vegades, els tornes amb un detallet. Podríem dir que és un poc lo que fa la figura del rei (en moltes rondalles): rep tributs i, en acabant, els investeix en funció de projectes  que contribueixen a un ambient amb bona avinença i en què tots se senten escoltats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquesta foto ens l'envià una dona i és d'una obra que ella havia fet.

"Es vivia de la terra", ma mare (gener del 2021)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, m'ha dit unes paraules que hi tenien a veure i, com durant l'entrevista que li fiu en febrer del 2020 (i que vaig transcriure), no sols captes la importància dels majors, sinó el bon paper que ens poden fer, per exemple, per a que siguem nosaltres qui volem el catxirulo (en lloc de permetre que ens ho faça un altre).

En acabant, veus que envies un missatge a un amic que t'havia reportat (Daniel Gros, un home molt obert i amb bona empatia) i que et torna a escriure.

A més, hem accedit a una foto d'una part de Barcelona cap a l'any 1870. Aleshores, com també adés, evoques el sentiment de pertinença a la terra i el vincle tant estret, tan íntim, entre els catalanoparlants que estimaven la terra i la llengua. I, més encara: la senzillesa en les relacions humanes, entre tu i els altres, com moltes àvies fan amb els néts; com moltes mares, amb els fills; i, òbviament, com esdevé en els Pobles matriarcalistes..., quant al nexe entre persones de generacions diferents: totes són una baula que continua amb l'anterior i amb la posterior. I, per això, tots hi estan presents (els difunts, mitjançant el record que en tenen els vius). 

Afegirem que les paraules del títol són relatives a la generació dels avis de ma mare (nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX).

Eixe és u dels motius pels quals no em penedesc de fer un estudi sobre el matriarcalisme català (el qual enllaça amb la cultura vernacla) i, de pas, afegir-ne semblances amb altres Pobles i reportar per a que més persones puguem tocar els peus en terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La cultura matriarcal catalana i la realitat, dues baules connectades

Paraules de hui:

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia i, igualment, hem coincidit en temes silenciats i que van en línia amb unes paraules que em digué Pere Riutort en desembre del 2020: "La cultura matriarcal podia no estar en els documents de l'Estat, però estava en la realitat".

Com a exemple, arran de les inundacions en octubre en el País Valencià, molts polítics i molts jornalistes han preferit abraçar la mentira (una de les dues característiques que Francesc Eiximenis, en el segle XIV, associava amb la cultura castellana) o bé, com ara, ocultar fets que afecten partits que es qualifiquen d'esquerres.

I diem això perquè si, en lloc de deixar passar tot, et proposes ser el capità de la teua vida, escoltar els altres i, àdhuc, plasmar punts de vista ben diferents (però que t'ajuden a reflectir la realitat), no ens deixem dur pel corrent, ni oprimim, ni, per descomptat, tractem d'anul·lar els qui no són de la nostra corda, ans que, com un amic meu que és psicòleg i capellà, permets que tinguen veu i vot, pots escriure i comentar sobre més temes i amb més reports i tocar els peus en terra.

Així, a més, aconsegueixes fer una recerca extensa, un estudi sobre temes diversos i, quasi sempre, en nexe entre si. Al cap i a la fi, com que tots tenen unes arrels (en aquest cas, matriarcalistes), tard o d'hora, es capten i les llegim, les vinculem i, de pas, fan un paper semblant a una cadena en què cada baula va unida a una altra, de la mateixa manera que els pares ho fan amb els fills, amb els avis i amb la terra on viuen i amb la llengua vernacla.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Enllaços entre la cultura vernacla catalana i la d'altres Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre temes en relació amb les inundacions. Però també sobre les llevantances... i captes articles, entrades, publicacions que, lligats amb uns altres, et poden fer paper per al tema del sentiment de pertinença a la terra i per al de l'educació matriarcal. 

Afegirem que, un dia, ta mare et comenta que podries cercar en Internet i, de pas, que et resultàs més econòmic i amb report molt sucós. I, en honor a la veritat, podem dir que sí que n'hi ha i que, com més va, més. Potser, com deien a mitjan dels anys noranta del segle passat, el segle XXI serà el segle de les dones, és a dir, en què es faria menester recórrer (i aprovar) molts trets matriarcalistes (malgrat que no ho diguessen així).

En eixe sentit, ens resulta profitós, no sols això, sinó, igualment, fer moltes qüestions sobre punts que ens interessen, sobre uns altres i que apareixen en fonts, àdhuc, d'Amèrica del Sud. Per exemple, una en nexe amb la cultura colla i amb el que menjava la mare del nounat els primers dies després del part... ¡lo mateix que posa en el llibre "Arrels. Les famílies més antigues de Catalunya", publicat en el 2020!

Finalment, diré que el folklorista Dani Rangil, en alguns escrits, plasma que, per mitjà d'aquests enllaços amb altres Pobles, li ha sigut possible copsar punts en comú i omplir lo que abans semblaven buits i que... també figuren en la cultura tradicional vinculada amb els territoris catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Gratuïtat, oberts a escoltar qui ens parla i esperança

Paraules de hui:

"Endavant sempre", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en una d'eixes converses que, escoltant qui et parla, li fas costat en pro d'una actitud més esperançadora i, igualment, que toca els peus en terra.

A més, Daniel Gros, un amic català t'envia unes paraules molt sucoses:

"— La vida és gratuïtat donada per Déu...., i agraïts sempre hauríem de ser en qualsevol moment de la nostra vida, sense perdre mai l'equilibri entre el seny i la rauxa!".

I tu li respons com també més avant, quan reps un altre escrit seu.

Així, fem possible un ambient en pro de l'esperit creatiu, eixe en què ambdues bandes se senten acollides i amb bona avinença. Podríem dir que com en una orquestra amb un director que aplega a crear escola: qui la mena i els instrumentistes fan bona lliga, tots estan en contacte amb la realitat i, al capdavall, ningú no vol allunyar-se de la resta.

Afegirem que, en cercar en Internet, a vegades, com ara, hui, passa com amb un penjoll de llonganisses: cada una porta a la següent. I, així, d'un poema en relació amb el sentiment de pertinença a la terra,... a un altre de la mateixa corda i interessant. És eixa continuïtat pareguda a quan voles un catxirulo i fa bon vent durant molt de temps.

Ah! I, si se t'acosten alguns xiquets i et demanen com te les enginyes per a que s'empine, els ho dius i, àdhuc, raoneu un moment sobre com es pot fer. I tots dos atents a què diu el proïsme i de tu a tu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Paraules d'un amic sobre escoltar i forjar ponts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Daniel Gros, un home molt obert, que toca els peus en terra i que fa costat, per exemple, a qui passa per un mal moment:

"— No tenir pressa i escoltar... Escoltar! Fer un dol reposat i intel·ligent per a mesurar una reacció madura i creativa per, quan sigui el moment de fer, entrar la política, la justícia i l'empatia amb la gent!

Una abraçada a la mare, Lluís!" (sic).

I tu li ho agraeixes i, a migdia, quan parles amb ta mare, li ho comentes i, a banda, li dius:

"— És un català, cristià i que, en més d'un escrit, captes que té un estil i unes paraules en línia amb el cristianisme. I, sobretot, que, com ha reflectit hui, dóna molta importància a escoltar.

Podríem dir que es posa en la pell de l'altre. I, en eixe sentit, ja m'ha enviat més d'un missatge interessat per com poden haver afectat, a nivell psicològic, les inundacions".

Igualment, adduïm que, quan raonem amb altres persones (en aquest cas, que han patit les inundacions) i, sobretot, les escoltem, els fem qüestions perquè les estimem i, més encara, deixem que ells s'expliquen, que et parlen sense sentir-se criticats i en un ambient acollidor i agradable, etc., com he dit a ma mare, copsem que, més d'u, al capdavall de la conversa, t'afig que se sent millor, que necessitava parlar per a estar més tranquil, que ho passarem i que encara vivim.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estratègies de lideratge per a persones de bon cor i generoses

Paraules de hui:

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de com respondre a persones que, per exemple, tracten d'aprofitar-se dels altres i que o bé segueixen les modes i pretenen fer-se destacar, o bé són uns tocacollons (els políticament correctes).

Així, li dius (ací, amb retocs):

"— Eixes dues germanes són unes senyoretes i els agrada lo famós; que, si poden, et deixen en ridícul en públic i, a més, defenen els seus fills (encara que siguen lo que diuen xicotets dictadors).

Quant a son pare, és un tocacollons, fa el graciós en situacions en què, per exemple, s'agraeix que u es pose en la pell de l'altre, que l'escolte i sinceritat.

Per això, a les germanes, una cosa molt bona és fixar-nos una mena de principis, de fets que no admetrem en les relacions, ni en la vida. És lo que diuen línies roges. 

I, per descomptat, no deixar que ningú dels tres ens utilitze com a titelles: els diem les coses (i de manera senzilla i intel·ligible), com jo he fet amb xiquets (i no han pogut mai abusar de mi): 'T'ho diré una vegada. Només una vegada. Vull que sàpies que si..., aleshores...'". I, com que els xiquets, encara que et posen a prova molts dies, veuen que tu no cedeixes als seus objectius, no manen sobre tu. I això val per a adults".

De vesprada, comentem a una dona sobre el primer llibre que llegírem sobre lideratge i, a més, sobre u per a respondre als altres i que, ni ens amarguen el dia rere dia, ni vagen de bufons (i de manaires), ni que ens recorden que ens ho diuen pel nostre bé. 

Així, cada u de nosaltres vola el seu catxirulo i no deixa que li ho faça ningú. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estil de lideratge d'un amic que fou president d'un club

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Molt d'acord", Antonia Verdejo.

****

Fa molts anys, en la tardor del 2008, un amic (un any més jove que jo i que era president d'un club de futbol de la comarca de l'Horta de València), em comentava com organitzava i com desenvolupava la tasca com a màxima autoritat:

Poc o molt, ens digué:

"— Una de les coses que faig ara (i que va prou bé) és tractar que els comerciants locals també connecten amb el club i que hi participen.

Una altra cosa que hem aconseguit és que, quan ve un equip de fora, tant els jugadors com també els aficionats, se senten ben rebuts.

A més, que les presentacions i altres detalls, es facen en valencià, encara que siga a poc a poc. Però va bé.

A banda, en la directiva, ha sigut possible que hi haja persones diferents i que se'n senten part i que hi participen".

Aquest amic és una persona a qui agrada el futbol, però no un torrat, ni un fanàtic. Igualment, en parlar amb ell, captem que toca els peus en terra, que escolta els altres, que no els retruca (malgrat que els responga).

Quan tots dos estem reunits (i això ho hem viscut amb persones de la generació anterior o, fins i tot, més grans) i quan, per exemple , hi parles per telèfon, copsem que, com diem familiarment, "Amb ell, es pot parlar".

Després de tot açò, afegirem que hui hem tingut una conversa amable, distesa i en què veies que, en casos així, paga la pena, com ens escriuen alguns amics de més de seixanta anys, no canviar i prosseguir amb una psicologia (i amb una pedagogia) que inclou escoltar molt (socràtica) i de manera que se senten escoltats, paciència, sinceritat, estar oberts als altres i, òbviament, prioritzar la realitat (com en moltes rondalles anteriors a 1932).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"La vida es de todos", Julián (1918)

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant" i "Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit el comentari sobre el tema del dia i, igualment, unes paraules de Rigoberta Menchú.

Afegirem que, adés, hem pensat en la cultura a què Rigoberta Menchú pertany (i a què, a banda, se sent vinculada). Són, com la catalana (ens referim a la vernacla), una que no promou la violència, ni les provocacions, ni la destrossa de res que tinga a veure amb qui no és de la teua corda.

En eixe sentit, la lectura d'articles i d'entrades en Internet, de comentaris... com també converses amb persones molt obertes, que toquen els peus en terra (i, més encara, si han rebut una educació matriarcal), t'ajuda a adduir vivències positives en línia amb la teua manera de concebre la vida i, òbviament, de viure.

Per això, els meus amics que, quan començà la guerra, ja tenien deu anys o més, em narraren fets que ells havien viscut junt amb pensaments que, units a paraules que els oïes dir a altres persones (per exemple, "La vida es de todos", dita per Julián, nat en 1918, en gener del 2010, dirigint-se tranquil·lament a un provocador de cinquanta anys si fa no fa), fa que copses que sí que defens les manifestacions pacífiques, això és, que estaries disposat a fer-hi costat.

Finalment, un exemple en nexe amb això: la tradició del parlamentarisme en els territoris catalanoparlants de la històrica Corona Catalanoaragonesa i que, a més, la cultura tradicional catalana evoca molt... en moltíssimes rondalles anteriors a 1932 i, per descomptat, en les relacions entre pares i fills, molt obertes i ben lluny d'actituds extremistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Moltes gràcies per tot... i per la paciència" (sic)

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies per tot... i per la paciència", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, he respost a correus electrònics enviats per persones que havien pres part en l'estudi sobre els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, molt coneguts com Sant Nin i Sant Non i que són una part més de la cultura matriarcal mediterrània.

Igualment, reps un missatge en què destaquen la teua paciència i, immediatament, recordes un fet de quan tenies vint anys, per l'any 1991.

Un dia, ma mare i jo érem en un espai gran de casa. Ma mare anava a una escola d'adults i volia traure's uns cursos de formació professional sanitària. 

Nosaltres, amb la paciència que facilita l'aprenentatge i, per descomptat, una bona relació entre mestre i alumne, anàvem per bon camí. 

A mitjan sessió, per dir-ho d'alguna manera, passa un home i diu que no és així com cal explicar.

Llavors, la dona li respon que ella sí que hi està de gust en com li ensenyen el tema. I tu, sense alçar la veu, deixes que passe l'onada i prosseguiu.

Per això, si tenim més paciència que un burro, obtenim millors resultats que si pressionem l'altra banda i, més encara, aplanem el camí a recopilar informació de moltíssims punts de vista, de vivències com també de records, de suggeriments....

Afegiré que si, a més, els ho agraeixes, tens més possibilitats que hi haja bona avinença, una participació sucosa i un desenvolupament creatiu que, com em digué Pere Riutort (històric mestre) en el 2021, enriquesca a tu i als altres. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Vinga: un beset, rei", com la mare al nin

Paraules de hui:

"Endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que, a més d'haver sigut regidor en Aldaia (l'Horta de València), poble on viuen els meus pares i on jo ho fiu fins al 2009, li he fet unes qüestions sobre les inundacions. Tot seguit, ell m'ha reportat i, en demanar-me sobre els pares, li he respost que estan forts i esperançats.

Ara bé, més avant, evoques moments en què l'amic t'ha dit que troba que tu podries desenvolupar una part de la teua creativitat. I, com que confies en ell, ho fas: per exemple, presentar a un concurs sobre història local un estudi en nexe amb una de les séquies que, no sols transcorre pel poble on resideixes, sinó per altres de la teua comarca.

Igualment, sentim que, com que moltes persones ens han aplanat el camí en diferents moments de la vida i, a banda, no ens han deixat caure (ans ens han donat la mà), prefereixes fer-los costat, interessar-te per ells, escoltar-les i, per descomptat, tractar de fer possible que no se senten soles, ni que estiguen tristes. 

És una situació semblant a quan el nen cau. Llavors, la mareta no li comenta "Mira: si vols que la mare t'ajude a llevar-te, m'ho dius": s'hi atansa, l'agafa, el besa unes quantes vegades i li diu "Ja veuràs com se te passarà, ninet. Vinga: un beset, rei". I el xiquet capta que sa mare el vol com també a moltes persones que ell coneix.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones majors molt obertes, pacients i que ens deixen empremta

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns poemes de Joan Sala Vila, un escriptor amb bona acollida entre algunes de les persones que lligen les entrades que els envie, com ara, Ricard Jové Hortoneda (1929) i Rosó Garcia Clotet.

A més, en diferents moments, penses en el paper del poeta de Granollers en la teua vida i, un poc després, recordes persones que nasqueren entre 1918 i 1930 i que t'han deixat empremta.

Són persones que, malgrat el pas dels anys i que, en més d'un cas, ja n'han fet huitanta o, àdhuc,... noranta, els escoltem, passem temps amb ells, ens fan suggeriments i, molt sovint, encerten. I, quan tries eixes propostes, t'adones que, com solem dir, "Saben lo que diuen".

Podríem dir que les seues vivències, la seua disposició a compartir un espai del banc (o bé del dia) i, igualment, a fer-ho amb paciència i amb molta semblança amb la mareta que connecta fàcilment amb els fills i se'n guanya la simpatia de manera senzilla, fan que els evoques i que, fins i tot, més avant, t'ajude en la teua vida: en les relacions amb els altres, en la creativitat, en els teus projectes, en les teues recerques.

Per això, m'atreviria a dir que paga la pena tractar-los amb el mateix afecte que faríem amb un nen, però no com si fossen xiquets de pocs anys: que senten que poden contribuir molt (i amb bona avinença) a la vida, als altres. I, òbviament, també oberts als altres i a la terra on vivim.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Actitud oberta i amb decisions adaptatives i esperançadores

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, en un diari digital, hi havia una entrevista molt interessant en relació amb les inundacions de la setmana passada i amb prevencions per a evitar epidèmies.

A més, li afiges que, cap al final, el metge entrevistat, parlava sobre el tema psicològic. I tu li dius que, anit, sense haver-la llegida, ja ho havies tractat en un blog que portes. I ta mare et respon que, per descomptat, que és un tema molt important en la vida de les persones.

A més, hem captat que hi ha polítics que, per mitjà de donacions en forma de diners, pretenen que la gent afectada, com aquell qui diu, oblide el meninfotisme que ells han tingut amb les poblacions.

Així, en línia amb la cultura patriarcal, promouen l'exèrcit, els grans centres comercials i, igualment, procuren retallar la participació de la majoria de la població... com si només importàs lo fàcil i no lo que requereix escoltar els altres, posar-se en la seua pell, etc..

Per això, en els Pobles matriarcalistes, les dues coses van unides: lo polític (lo material en forma de subvencions) i la part dels sentiments i de fer costat els més febles... de manera que els fets esdevinguts no els tallen una vida psicològicament bona. 

Finalment, direm que aquests polítics prefereixen lo que, en un llibre sobre lideratge (https://www.planetadelibros.com/libro-liderazgo-sin-limites/20546) a què vaig accedir en el 2009, posa les decisions "tècniques" (les formals, per exemple, un canvi d'uniforme en una botiga), en lloc de les "adaptatives" (explicar amb paciència per què es faran, que tots som en el mateix vaixell i que, amb bona empatia, assolirem coses que, al capdavall, seran favorables per a la gran majoria dels membres del col·lectiu). Els Pobles matriarcals opten pels adaptatius...i això no els impedeix, per exemple, estar en pro de la tecnologia per a millorar lo vernacle i pel bé de la Mare Terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Converses i escrits de persones esperançades

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre casos en què tu te'n vas als administradors de la finca (o bé hi contactes per telèfon), els traus un tema i ells, que són molt oberts, s'interessen pels veïns i aplanen l'esperit comunitari i que no carregue ningú amb el mort, ja que, al cap i a la fi, tots hi habitem.

Igualment, hem escrit a amics i hem raonat amb una amiga molt oberta (nascuda en 1941) i hem vist que encara està forta i esperançada.

Ja de vesprada, enllaces amb una amiga que porta una immobiliària junt amb el marit. I, després de comentar-li sobre com van les coses, li afiges que estàs disposat a donar-los material que els podria servir, fins i tot, per a tasques laborals.

Però, lo que més he copsat hui, és eixe sentiment "Hem tingut sort", com diguí fa uns dies a un veí de la finca. I ell em respongué:

"— Hemos tenido suerte" (sic).

¡Quant connectem amb els altres, quan ens posem en la seua pell i, més encara, si ells passen per un mal moment, deixem que ens parlen, que ens escriguen les seues vivències i, a més, els transmetem paraules esperançadores, com quan un xiquet ha caigut a terra i la mare l'agafa, li dóna uns besets, l'aconhorta i opta, principalment, per escoltar-lo i, tot seguit, per fer possible que torne al joc o, per exemple, a fruir una rondalla! Recordaré aquests fets perquè són dels que et deixen empremta. 

En situacions com les inundacions de la setmana passada, puc dir que, moltes persones amb qui he raonat per telèfon, agraeixen sentir-se escoltades i, més encara, quan els diem paraules com "Ho passarem", com ja afegies a Pere Riutort en els darrers anys de sa vida.

I tu, de bon mati, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Reis que porten la iniciativa, que reben, que coordinen i que agraeixen

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!!!!", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de valencians catalanoparlants i que ha sigut mestra d'educació infantil. Hem tingut molts punts en comú i, més avant, he captat la paciència que, quan fas de mestre, has de tenir amb els alumnes.

Afegirem que una cosa semblant passa quan fas una recerca en què intervenen moltes persones i que ens pot evocar l'arquetip del rei, plasmat, fins i tot, en civilitzacions antigues, en rondalles ancestrals i en el simbolisme a nivell mundial.

Així, però en narracions aborígens en llengua catalana, el cap d'Estat que desenvolupa de manera íntegra el model esmentat, fa com tu en una investigació: 1) porta la iniciativa (escriu lleis, edictes,...), 2) rep habitants del regne (els qui fan costat als teus projectes i que et reporten), 3) compta amb un conseller o més (frases o vivències que et comentaren persones que t'han deixat empremta i altres que encara viuen i que són agradables en el tracte) i 4) atorga guardons, condecoracions, permisos de casament amb la filla, etc. (articles, documents, reports, estudis,... que hem fet i que donem als altres en senyal d'agraïment).

Per tant, com copsem, rondalles i vida diària i real tenen moltes semblances i, àdhuc, poden ajudar-nos per a respondre millor en la vida.

Finalment, em solidaritze amb els catalans que ara puguen estar afectats a causa de l'oratge. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Generositat entre germans vernacles i oberts

Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant!", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha comentat fets de voluntaris que repartien menjar i materials de primera necessitat, per si els en calia. I, com que sempre pot haver-hi a qui més li'n siga menester, ha preferit no quedar-s'ho tot.

Igualment, lliges uns poemes de Joan Sala Vila i podríem dir que hi fas bona pasta, que sou carn i ungla.

Molt avançat el dia, ens han entrat correus electrònics: u, sobre el tema de hui; i uns altres, en nexe amb les inundacions i amb l'ajuda humanitària procedent de Catalunya per al País Valencià. Sobre aquest darrer punt (el de la generositat), podríem fer una qüestió: entre els valencians anticatalanistes, blaveros, neoblaveros o, per exemple, contraris al dret d'autodeterminació dels Pobles i, per consegüent, de la independència de Catalunya, però que els calga menjar, aigua potable, roba, paper higiènic, bolquers, etc., ¿tindran el detall de renunciar-hi, pel fet que procedeix de Catalunya? Hi ha qui prefereix morir pel partit, pel formalisme, pels protocols, pels seus principis, etc.. Com ens ha posat una amiga catalana, en un missatge, "Per sort, no tothom és així". 

Finalment, unes paraules que m'ha enviat Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929 en Catalunya) i que he acceptat, a qui de matí havíem escrit un correu electrònic:

"— Moltes gràcies, Lluís. T'agraeixo molt aquest detall i, dintre aquesta desgràcia de diluvi, és una bona notícia. I tu, com estàs? Confio que també estaràs bé. A veure si demà al matí t'envio un nou missatge. Estic molt preocupat per les conseqüències del País Valencià, que trigarà anys a refer-se. Bona nit. Demà, si a Déu plau, hi tornaré, Lluís. Ara, se'm fa tard. 

Una forta abraçada!!!!".

Li hem reportat immediatament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Dos comentaris del 2 de novembre del 2024, rebuts per correu electrònic de Catalunya estant, i escrits per dues dones. Els enviàrem resposta:

"Hola, bon vespre,

Aquí, a la nostra comarca (i suposo que a totes en Catalunya), s'està organitzant una recollida de roba, medicaments, productes de neteja, material sanitari, etc...

Però si, personalment, necessiteu alguna cosa més que podem fer, ho farem de bon grat.

Bona nit i una abraçada!"

"Bona nit, Lluís!

Aquests dies no t'he preguntat res, molt afectada per totes les notícies i imatges que no han parat d'arribar per la tele i altres mitjans. 

Suposo que molt afectat pels esdeveniments tan tràgics a la teva localitat i les del voltant. Desitjo que, tant tu com els teus pares, estigueu bé.

Els meus consogres de Torrent només van estar un dia sense poder obrir la botiga per manca de llum; pel demés, tot bé. 

Molt cordialment".

Paciència i una canya: un camí que agermana entre persones

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", María Carmen Badia Prats.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, quasi quaranta-huit hores després d'haver pogut raonar amb u dels meus pares, i captes el bon paper que pot fer un padrí (ací, un oncle nascut en 1948) i la funció que acceptaven davant la comunitat.

Com a exemple, igualment, copsem la que, cada u de nosaltres, podem fer per moltes persones (i, si no en són tantes, per algunes. o, simplement, per una). La qüestió és fer res pels altres i, de pas, afavorir que se senten escoltats. 

Adduiré que un amic valencià de Benigànim m'ha agraït la paciència en la recerca sobre el matriarcalisme. La cosa és que, si hi respons amb la gent, t'és més aplanat el camí i els teus objectius (òbviament, tocant els peus en terra, amb realisme i aprovant la familiaritat), fer les coses més senzilles, malgrat que un estudi pretenga ser ampli, però pedagògic i de manera que, en el procés, pugues plasmar unes paraules de Pere Riutort (del 29 de juny del 2019):

"— Jo he après de tu; tu has après de mi".

Perquè, al cap i a la fi, podem ser germans, contribuir a una vida més en línia amb el matriarcalisme que tant reflecteixen avantpassats catalanoparlants nascuts abans de 1920 i amb arrels vernacles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.