Nosaltres no agafem el caramelet no vernacle

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant les atxes", Teresa Arjona Díaz.

****

Hui, entre d'altres coses, he recordat una conversa que tinguí amb un amic molt obert i molt coneixedor d'una de les cultures matriarcalistes d'Amèrica del Sud: la colla.

Em comentava que, en Pobles com aquest (vàlid per al matriarcalisme català), cal una directriu forta perquè els seus membres no agafen "el caramelet" que, més d'una vegada, els ofereixen.

Ens referim a eixa llepolia que, com entre els grups vinculats amb sectes (per exemple, destructives), pretenen que acceptem: davant els pensaments (o els sentiments) que no hi ha res a fer... o que tot va bé i que, és clar, que millorarà.

I, per això, captes que hi ha persones (a vegades, amb estudis i amb autodidàctica; a vegades, perquè connecten amb la terra i realistes) que, primerament, reben un rebuig i que, més avant, compten amb persones que creuen en ells, més que res perquè, com en la rondalla "El vestit de l'emperador", han donat el pas avant de dir (i de respondre) que el rei estranger està nuu: Jordi Salat, Jordi Bilbeny, Bartomeu Mestre, Josep Ma. Virgili, Pere Riutort, Teresa Vinyoles, Esther Borrell...

D'aleshores enllà, ens fem responsables de la nostra vida i, de rebot, eduquem els nostres i més perquè estimem lo autòcton, lo indígena i que puguen aprendre més sobre els qui promouen l'anihilació del Poble (en aquest cas, matriarcalista).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.