El lligam entre la mare i els fills amb la terra vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Molt interessant", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, copses el paper tan bo que representa escoltar per a que el proïsme se senta acompanyat.

I, encara que ha sigut molt llarga, no te'n penedeixes i, altra vegada, veus que hi ha persones que, malgrat el pas dels anys i que ja tenen més de huitanta anys, encara mantenen el seu somriure, la seua facilitat per a connectar amb la gent i, a banda, la seua tendència a la solidaritat.

Afegirem que, fa molts anys, cercàrem en el Diccionari Català-Valencià-Balear, el mot "solidaritat" i veiérem que, originàriament, tenia a veure amb solidesa.

En eixe sentit, en la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana (és a dir, amb la vernacla en terres catalanoparlants), hi ha dos sants protectors del camp i de la pagesia que són bessons: els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. Doncs bé: en algunes obres artístiques, figuren junts recorden un home i una dona que fan bona pasta i que van agafadets. És més: si anem cap al passat (amb intenció de trobar el motiu d'aquest fet), també ho captem en Demèter (la deessa grega de l'agricultura) i la seua filla Persèfone, una de les arrels d'ambdós sants.

Finalment, diré que, en la cultura vernacla catalana, el seu equivalent també es reflecteix en la manera de viure entre la mare (toca els peus en terra) i els fills (l'obertura): el lligam i lo terrenal junt amb el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.