Gratuïtat, oberts a escoltar qui ens parla i esperança

Paraules de hui:

"Endavant sempre", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en una d'eixes converses que, escoltant qui et parla, li fas costat en pro d'una actitud més esperançadora i, igualment, que toca els peus en terra.

A més, Daniel Gros, un amic català t'envia unes paraules molt sucoses:

"— La vida és gratuïtat donada per Déu...., i agraïts sempre hauríem de ser en qualsevol moment de la nostra vida, sense perdre mai l'equilibri entre el seny i la rauxa!".

I tu li respons com també més avant, quan reps un altre escrit seu.

Així, fem possible un ambient en pro de l'esperit creatiu, eixe en què ambdues bandes se senten acollides i amb bona avinença. Podríem dir que com en una orquestra amb un director que aplega a crear escola: qui la mena i els instrumentistes fan bona lliga, tots estan en contacte amb la realitat i, al capdavall, ningú no vol allunyar-se de la resta.

Afegirem que, en cercar en Internet, a vegades, com ara, hui, passa com amb un penjoll de llonganisses: cada una porta a la següent. I, així, d'un poema en relació amb el sentiment de pertinença a la terra,... a un altre de la mateixa corda i interessant. És eixa continuïtat pareguda a quan voles un catxirulo i fa bon vent durant molt de temps.

Ah! I, si se t'acosten alguns xiquets i et demanen com te les enginyes per a que s'empine, els ho dius i, àdhuc, raoneu un moment sobre com es pot fer. I tots dos atents a què diu el proïsme i de tu a tu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.