dimecres, 30 d’abril del 2025

La Història centrada, sobretot, en la vida quotidiana i en les dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que ahir una dona em comentà que estava interessada per la Història i les dones:

"— És un tema que m'interessa d'ençà de fa anys. En Magisteri, en el curs 93/94, un mestre ens deia que, en aquell moment, hi havia tres línies majoritàries de presentar la Història: 1) la marxista, que predominava a nivell universitari; 2) la més centrada en la vida quotidiana, però que també inclou, per exemple, persones que han ocupat càrrecs (bé polítics, bé eclesiàstics,...) i 3) la que podríem dir patriòtica (se centra molt en personatges famosos, com ara, reis, nobles, bisbes, científics, guerres, en conquestes,...) i, a penes, en les dones i en els marginats per la llei, socialment o culturalment. I ens en parlà d'una quarta: la Història de les dones".

Després, li hem afegit:

"— A mi, aleshores, ja m'interessava més la de la vida quotidiana [*], com fa la historiadora que escrigué el llibre 'Les dones a la Catalunya medieval': Teresa Vinyoles. I tenia curiositat per la de les dones".

Llavors, ta mare et respon:

"— Eixe llibre, el llisquí".

Finalment, adduiré que adés he vist un correu electrònic relacionat amb l'entrada de hui i he escrit a la poetessa:

"— Bona nit i gràcies,

La veritat és que, fins a molt avançat el poema, sembla un diàleg entre el nen i els diferents familiars.

I, quant a la possibilitat que fos un casament i que el fill fes un agraïment als pares i als avis (encara que no es fes esment de la núvia), conec un matrimoni de més de huitanta anys que han educat de manera molt oberta i responsable els dos fills (dos xics), un poc més jóvens que jo (1971).

Com que no els han donat llibertat per a tot ('el xiquet dictador' que diuen alguns estudiosos de psicologia), hi ha bona compenetració entre els quatre i entre el matrimoni i els néts.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, que quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.




dimarts, 29 d’abril del 2025

A persones creatives amb la Història de les dones

Paraules de hui:

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona, molt oberta i interessada per la història de les dones.

Ella et fa comentaris sobre el tema i tu li respons a cada qüestió com ho faries a un alumne, a un estudiant o, simplement, a un curiós.

Més avant, hem tret el tema de l'Edat Mitjana i, llavors, ens ha demanat si les dones vivien millor en altres temps, fins i tot, llunyans. I, poc o molt, li hem dit:

"— Una cosa és certa i és ben reflectida en moltes recerques que no se centren tant en si les dones ocupaven càrrecs de poder, en si eren famoses o si, per exemple, llegien i escrivien: en la vida quotidiana de fa més de mil anys i dels segles IX-XI, la dona es trobava en un ambient social, cultural i diari més favorable".

Després, m'ha tret el tema de publicacions relacionades amb lo que li comentava. Aleshores, li he dit:

"— Podries llegir un llibre que, en la versió en castellà, es diu 'El común catalá', de David Algarra, posterior a la versió en català.

També hi ha una obra de la historiadora catalana Teresa Vinyoles: 'La història de les dones a la Catalunya medieval'. L'he utilitzat junt amb un article seu (però en castellà) per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

A banda, hi ha una enciclopèdia de la història de les dones, uns cinc volums (https://www.casadellibro.com/libro-historia-de-las-mujeres-ed-estuche/9788430622320/7127018). Me la recomanà una mestra de Magisteri.

I si, a més, prefereixes aprendre a partir de vivències personals i d'una cultura matriarcalista, hi ha el llibre 'Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia', en què Rigoberta Menchú parla a l'etnòloga Elisabeth Burgos, quan la de Centreamèrica tenia uns vint-i-tres anys. Trau temes que no solen eixir".

Finalment, li envies fotos, articles i més, algunes de les quals posaré ací.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.







dilluns, 28 d’abril del 2025

Persones amb mel, encertades i amb somriure fàcil

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, dia de Sant Vicent Ferrer, entre d'altres coses, me n'he anat al xalet dels meus pares i, en diferents moments, he volat un catxirulo (estel). A dir veritat, poc, però s'ha empinat.

Ara bé, en veure que et queia en un xalet, tractes de traure'l. I,  com que, a més, hi havia més facilitat per a fer-ho, en lloc de lo que t'esperaves, penses "Deu haver-hi algú ajudant-me". Però, ni es veu ningú, ni en sents.

Un poc després, hem captat que una granera es veia de fora estant. I, sense ajornar-ho, li hem dit (com sona):
"— Gràcies".
Llavors, una veu de dona, d'ençà de dins de la propietat, ens respon:
"— De res" (sic).
I tu dius: "Altruisme".

En acabant, ho he comentat a ma mare i ella m'ha respost mig somrient.

Afegirem que, en companyia dels teus pares, ella (nascuda en 1943) et trau un refrany que és una veritat com un temple:
"— Se guanya més amics amb mel que amb fel".

De vesprada, l'estel cau damunt d'una teulada metàl·lica i, en un altre moment, s'enganxa una primera vegada, tornes al xalet, agafes una canya ben llarga i... el salves i n'arranges un xicotet detall. A més, entre ta mare i tu (i, amb paciència), recomposeu el fil.

Més avant, quan l'oratge podia ser un poc més col·laborador, es lliga altra vegada, un fet que no m'havia passat des que, de xiquet (amb uns nou anys), comencí a volar-ne. 

Aleshores, mentres tots tres féiem via cap a les viles on residim, he parlat sobre una tia de ma mare (la tia Amparito, qui passà dels noranta anys i que fou molt encertada i afectuosa):
"— Jo, amb motiu del seu sant, anava a sa casa, la visitava un moment (ja tenint ella més de noranta anys) i et somreia".
I ma mare m'ha dit:
"— Era una dona encertada".

Finalment, diré que adés he relacionat la recuperació de la milotxa que s'havia embolicat, primerament, en un cable i, a continuació, en una garrofera (i amb molt de brancam), amb no deixar caure el xiquet i, per tant, ni la bonesa, ni la creativitat, ni la joia de viure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.


diumenge, 27 d’abril del 2025

Amics de bon cor, l'educació i la llengua dels teus ancestres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que coneguí, per primera vegada, en els anys huitanta del segle XX. Ja férem molta amistat.

Aquest amic, com se sol dir, és un tros de pà, de bon cor, dialogant. Fins i tot, en el 2008, quan ell tenia uns trenta-sis anys, et comentà que, com a president d'un club de la vila, rebien amb cordialitat els aficionats externs. O, per exemple, que, àdhuc, promovien la llengua.

Afegirem que, quan trobem persones així (i, sobretot, perquè hi ha molts punts en comú), la vida resulta més agradable i, més encara: més en línia amb com la viuen els xiquets.

Finalment, posaré que la psicòloga María José (en Twitter) ha demanat què és lo que valorem més en la vida. I li he respost:
"— Bon vespre, María José,

Una qüestió molt oberta:
1) La creativitat i la bonesa de la infantesa,

2) l'educació i l'ensenyament de la mare

i 3) l'ús de la llengua catalana i les arrels dels meus avis i dels meus ancestres, catalanoparlants, començant pels meus pares". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

dissabte, 26 d’abril del 2025

Mestres, estudiants i persones creatives

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he respost a les qüestions que m'ha fet.

Així, li dius que, la vesprada i la nit, en moltes rondalles i en llegendes com també, simbòlicament, la tardor i l'hivern, estan relacionades amb la dona i amb lo femení.

Adduiré que, durant dues classes de "Valencià" en Magisteri, un alumne de trenta anys o més demanà a Pere Riutort (el mestre). I el mestre, si més no, no el deixà en ridícul.

Això, al meu coneixement, era important perquè feia que l'aprenent (ací, un estudiant), no consideràs negativa l'actitud del docent, sinó que, altrament, estigués obert a fer-li'n més, a intervenir.

Finalment, afegirem que unes respostes semblants tenen lloc entre persones d'altres edats i, com ara, en la recerca sobre el matriarcalisme: els escoltes, els reportes en  línia amb lo recopilat i, en menor mesura, els suggereixes perquè puguen desenvolupar la creativitat i, de pas, fer-se'n càrrec: com quan la mare confia que el xiquet sabrà valer-se per a un tema (o per a un procés) i, com en el joc d'empinar una milotxa (estel), li dóna ales.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

divendres, 25 d’abril del 2025

Educació en Pobles matriarcalistes i vivències que perduren

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit que la qüestió del dia tenia a veure amb unes paraules que diu Rigoberta Menchú a Elisabeth Burgos, l'etnòloga que li féu l'entrevista (per temes).

A més, ta mare et demana:
"— Que el llegires en l'institut?".
I tu li dius:
"— No: en el darrer curs de Magisteri, en 'Antropologia'. M'ha servit per a traure temes per a l'estudi sobre el matriarcalisme".

Adduirem que, com en altres Pobles (per exemple, el colla, d'Amèrica del Sud), el d'Amèrica Central també té molts punts en comú amb la cultura vernacla de terres catalanoparlants.

Això fa possible que, a banda, els sentes més pròxims, ja que, al cap i a la fi, ho reflecteixen en la seua cosmovisió.

Finalment, diré que hui, Rosó Garcia Clotet m'ha escrit que, "A casa, ens ensenyaven a respectar tant adults com petits", i que va en línia amb molts comentaris que et plasmen altres persones que han rebut una educació matriarcal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

dijous, 24 d’abril del 2025

El sentiment de pertinença a la terra afavoreix les relacions i el realisme

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant", Montserrat Cortadella.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat durant més de tres quarts d'hora amb ma mare, per exemple, sobre ensenyament.  Llavors, em sentia en u dels meus camps preferits i a què més importància he atorgat de fa anys ençà.

A més, li comentes que, feia poc, havies llegit un tweet (publicació en Twitter) d'una mestra retirada de Filosofia. I li dius:
"— L'estudi sobre el matriarcalisme no és sociològic, però sí que podem dir que, per exemple, les persones de més de setanta anys (sobretot, els nascuts en els anys quaranta del segle passat), escriuen de manera ordenada, enllacen les idees, fan comentaris com si fos una redacció...

A més, el llenguatge que empren és correcte i no és rude, sinó, més aïna dialogant, obert.

A banda, són persones que es nota que escolten més, respectuoses, amb bona empatia, sensibles, no responen de manera brusca,...".

Finalment, li hem llegit part d'un dossier del 2009 ("Saviesa ancestral") i li hem adduït que eixe estil és prou manifest en persones nates cap al 1960 o un poc més tard i que ens resulta més fàcil trobar respostes i comentaris que faciliten la relació entre qui et reporta i tu. I, més encara, si tenen un gran sentiment de pertinença a la terra, interés per un ús genuí de la llengua (i la promocionen). I, de pas, això aplana més la investigació. De fet, Rigoberta Menchú, en el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", reporta sobre realitats que ens evoquen lo que ací he exposat. Un enllaç en nexe amb aquest tema: https://x.com/majosevn/status/1915447542789067220?t=P17GYHsi_WSpS5NjFT77FA&s=09.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.


dimecres, 23 d’abril del 2025

Antropologia, folklore i els nostres ancestres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una idea que, de matí, m'havia vingut al pensament i que havia considerat molt interessant i, fins i tot, important: no sols per afegir més report a l'estudi sobre el matriarcalisme sinó, igualment, per captar el lligam entre les generacions nascudes abans de 1920 i els catalanoparlants d'ara.

A més, de vesprada, mentres plasmaves mots relatius a eixe tema,  et sents en casa, en la teua terra, en eixa on nasqueren (i on visqueren) els teus ancestres.... i realisme.

Més avant, hem captat que estavem en el nostre terreny: el de l'antropologia junt amb rames de la mateixa corda de les Humanitats. Sí: com si eixissen fils de connexió entre tu i els altres.

Finalment, he vist que, gràcies a la disposició a escoltar els altres i a eixa manera suau i moderada de tractar els temes i de respondre als qui et fan qüestions i comentaris o que, per exemple, t'exposen el seu punt de vista, una recerca pot integrar molts fets i moltes realitats i, al capdavall, restar a l'accés de qui tinga interés per lo vernacle i, òbviament, pels Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.






Aquesta segona foto ens fou facilitada per l'amic Vicent Pla, de Benigànim (la Vall d'Albaida). 




dimarts, 22 d’abril del 2025

Les Humanitats i el matriarcalisme català en els nostres dies

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.


****

Hui he escrit en Facebook aquest text, extens i, ací, quasi complet:
<<Bon dia,

Preferesc ser impopular [, com a sinònim de políticament incorrecte], coherent i de bon cor abans que ser un esclau del jornalisme i de línies polítiques o, per exemple, religioses, que s'inclinen per lo que no va en línia amb el matriarcalisme.

I dic això perquè demà se celebra la festivitat de Sant Jordi, u dels símbols patriarcals més famosos com també ho són altres sants (per exemple, Sant Miquel). Connecta amb la figura del cavaller alliberador de la dona (representada pel drac, el qual enllaça amb la dona).

Afegirem que el drac, igual que la serp, toca els peus en terra (és tel·lúric).

Sant Jordi fou declarat patró de Catalunya en el segle XV, en època d'expansió per la mar Mediterrània per part de la Corona Catalanoaragonesa.

En eixe seny, cal dir que la idea i les polítiques expansionistes empiulen amb els projectes de les cultures patriarcals. En les matriarcalistes, són secundàries i es posa més èmfasi en lo local, en lo pròxim i en el sentiment de pertinença a la terra i, com ara,, en la figura materna, en el diàleg entre generacions i en escoltar>>.

Després, et posen comentaris que, adés, penses que són un senyal que hi ha qui estima i respecta el passat i els ancestres com també la cultura vernacla en terres catalanoparlants:
1) "Pots estar segur que no ets impopular. Jo vaig descobrint moltes coses amb tu, i això m'encanta. Moltes gràcies!!!!", Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929).

2) "Moltes mercès, Lluís", Rosó Garcia Clotet (anys quaranta del segle XX).

3) "Jo no sé si políticament incorrecte o no. El que sí sé és que, amb tu, he après un munt de coses i agraeixo les teves correccions i, sobretot, la teva amistat. 

Una abraçada.

Avant sempre", Montserrat Cortadella (íd.).

Finalment, hem accedit a un tweet sobre les Humanitats, en què una mestra retirada de Filosofia escrivia sobre els "anys de descrèdit absolut de les humanitats, d'allò cultural o intel·lectual, o que impliqui esforç o domini del llenguatge... Calen estudis d'humanitats que aportin el que demanarà el futur: pensament crític, connexió de coneixements i resolució creativa de problemes".

Com més va, més, capte un lligam per l'antropologia (civilitzacions i l'ésser humà), pel folklore (tradicions) i per l'etnologia (els Pobles de la Mare Terra) i, òbviament, en nexe amb l'interés per un ús genuí de la llengua catalana, com ja feies de xiquet (1971), tot i que eren poquíssimes les escoles del País Valencià en què s'ensenyava i en què s'educava en la llengua autòctona: https://malandia.cat/2020/02/als-pobles-belligerants-i-als-seus-governants-benedicte-xv-1915/

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.


dilluns, 21 d’abril del 2025

Les festes de Pasqua, la vida quotidiana i volar un catxirulo

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet 

"Sempre endavant", Rosa Rovira.


****

Hui, entre d'altres coses, he passat per un forn ("Mariper"), on vénen de manera molt oberta i de bon cor. Llavors, els he demanat com passaren ahir el Diumenge de Pasqua i, a més, hi ha hagut bona harmonia i he fet una foto d'aliments típics de la Pasqua, imatge que veureu ací.




Igualment, els dius que el vent que féu ahir, ja avançada la vesprada, facilità el vol (bé suau, bé moderat) del catxirulo.

Afegirem que eixe ambient es posa del nostre costat, quan, per exemple, en una recerca, donem entrada a moltíssims punts de vista (sempre que no vagen acompanyats d'insults, ni de res semblant, ni de vexacions...).

En acabant, veus que molta gent se sent reflectida, sobretot, perquè el seu testimoni, les seues vivències, els relats..., que, més d'una vegada, visqueren en la seua infantesa (o en part de la seua jovenesa), fa que conserven eixa esperança, eixa alegria de viure, eixa naturalitat i, òbviament, eixa disposició a aprendre i a viure diàriament amb bones intencions i tenint present la vida quotidiana, en lloc d'interessar-se només per gent que, en algun moment, accedissen a càrrecs de poder (no necessàriament polítics o bé eclesiàstics).

Al cap i a la fi, si un estel aplega alt, és perquè hi ha hagut petits detalls que hi jugaven a favor, no per art d'encantament (ni de bruixeria). 

Finalment, diré que, en Magisteri (cursos 1992-1994), ja preferia, i de bon espai, la quotidianitat, eixa vida en què tots en són part i no sols una minoria o bé una part limitada d'un Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

diumenge, 20 d’abril del 2025

"L'art és llarg, la vida és breu", vides senzilles i realistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, no sols he respost a les felicitacions amb motiu del dia del meu natalici, sinó que he escrit a una amiga catalana, qui m'ha enviat aquests mots junt amb la foto que he afegit ací:
"— Lluís, feliç aniversari! que per molts més anys puguis créixer, gaudint del que t'agrada.

Una abraçada".




Adduirem que, després de berenar un poc, te'n vas a tractar de volar un catxirulo, perquè, a mitjan vesprada, havies captat que feia un vent lleugerament suau i que ho podria afavorir.

I, després de xicotets intents, un poc més de les sis, l'aire ho aplanava i l'estel començava a empinar-se a uns quaranta-cinc graus i una miqueta més. Ara bé, també ho feia cel amunt i realitzava canvis de direcció, però en un ambient moderat.

En acabant, ja fluïa la cosa i, encara que, puntualment, pegaves una petita espenta perquè no decaigués la moral aliena (o bé cedies un xic de fil), senties harmonia en tu mateix i, lo més important: evocaves que la vida és curta i que som passatgers enmig de la història, tot i que, mirant cap a l'horitzó, copsasses detalls de la ciutat de València elitista (finques, el port...). Durant un poc més de trenta-cinc minuts seguits.

Per això, havent tornat al xalet on estaven els nostres pares, en el terme de Xiva (vila valenciana de la Foia de Bunyol), parlant amb la nostra mare, li ho hem comentat:
"— Evocava unes paraules que Pere [ Riutort], amb huitanta-tres anys, em digué en llatí: (...) 'L'art és llarg; la vida és breu'. Cada vegada, més, done prioritat als xicotets detalls i a la vida quotidiana. I, en política, als qui escolten la gent i, fins i tot, reben felicitacions per part de persones que els diuen que, encara que no són del mateix partit, agraeixen la sinceritat o bé el fet de posar per davant els altres i no el partit".

Finalment, hi ha hagut bona harmonia i ma mare m'ha dit que, en casa, sempre hi havia hagut interés per la política i per respondre a l'actitud dels polítics, per evitar que fóssem titelles seus. Una cosa més que he aprés hui. Estar obert a escoltar amb bones intencions ho ha fet possible.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

dissabte, 19 d’abril del 2025

Antropologia, folklore, realitat i bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he tret que, durant aquests més de cinc anys i mig de recerca sobre el matriarcalisme, així com hi ha hagut qui se sent com un peix en l'aigua, també hi ha hagut qui ho ha vist d'una altra manera:
"— Pel 2021, una dona, després de llegir part de l'estudi, m'escrigué que havia captat que se centrava més en la psicologia i en lo de social.

I encara podríem dir que, igualment , en l'educació i en com es vivia. I, en els darrers mesos, en el tema de la maternitat".

I ta mare escoltava amb interés i tu li afiges:
"— Són temes que t'han interessat de fa anys ençà i sobre els quals has llegit o els tenies ben presents quan eres un xiquet i tenies uns deu anys.

Així, Pere [ Riutort], en la seua explanació, comenta que, cap als deu anys, podríem dir que la persona ha fet la meitat del camí, o siga, que és prou definida la seua personalitat i el seu futur".

Finalment, li hem llegit part del llibre "El matriarcalismo vasco", li hem comentat sobre el matriarcalisme basc segons l'antropòloga Mari Carmen Basterretxea i li hem adduït:
"— Jo trie una línia que, sobre la marxa, veus que l'han adoptada més persones que han fet llibres sobre la dona o, com ara, sobre el matriarcalisme.

I preferesc recopilar, enllaçar, tractar sobre eixos temes, sobretot, del punt de vista antropològic, del folklore, de l'organització, de l'educació i de la vida quotidiana, més que sobre figures de poder o sobre economia".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, amb el mateix estil que quan te'n vas a volar un catxirulo: amb realisme i amb bones intencions.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

divendres, 18 d’abril del 2025

"Això no té res a vore amb el 'ordeno y mando'" (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un català i hi ha hagut un moment en què li he dit que no és que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb el matriarcalisme català siga antagònica (això és, contrària), per exemple, a la cultura castellana,..., sinó que són dues formes diferents d'entendre (i de veure la vida).

En línia amb això, en juliol del 2018, els teus pares anaren a ta casa i, en llegir-los uns comentaris sobre estils de vida que posaven en fonts sobre les Illes Balears, i comentaris de què t'havien escrit catalans, valencians.... sobre les relacions entre el marit i la muller en les parelles catalanoparlants, ta mare, literalment, et diu, amb tranquil·litat: 
"— Això no té res a vore [ = veure] amb el 'ordeno y mando'".

Encara tenim presents eixos mots i, de fet, ens serveixen per a confirmar, arran de cercar, de trobar i de rebre altres versions (però que connecten amb lo que podríem dir els punts de partida o amb l'esquema del matriarcalisme, àdhuc, en Pobles diferents, però de la mateixa corda), suposicions, hipòtesis, etc. i, després, poder garantir que és així, que és cert...

Ara bé: considerem que el pas primordial és anar a la cova, en lloc de fer camí envers la llum de la veritat.

Al cap i a la fi, en la cova està la mare, la realitat, la matèria, toques els peus en terra i empiulem amb lo que connecta amb les tradicions ancestrals que han passat de generació en generació i que nosaltres acollim de bon cor, en lloc de refusar-les: sobretot, perquè són bona part de la nostra identitat. 

A banda, en acabant, fem com el jardiner: vivim i treballem en pro de l'arbre que ens uneix amb els altres Pobles matriarcals del món i amb lo tel·lúric i acceptem la part organitzadora (però com a complement) al costat de la maternal, de la realista i la del nen que fa qüestions i que es mostra acollidor dels altres, com el xiquet creatiu.

Finalment, hui he rebut un missatge d'una poetessa:
"— Bona nit, 

AGRAÏDA de tot cor.

Sempre endavant!".

I li he respost:

"— Bona nit i gràcies,

Aprenc molt per mitjà dels poemes i de cançons i de rondalles de terres catalanoparlants. 

Com m'escrivia pel 2018 Joan Roig i Montserrat, un recopilador balear (resident en Catalunya) de goigs, va unit a explicar de manera simbòlica la realitat, perquè resulte més familiar per al gran públic.

Avant les atxes i amb els teus escrits".

I tu, de bon matí, també vas a l'era i hi trobes bones collites, bons amics i persones franques, honrades i harmòniques.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.



dijous, 17 d’abril del 2025

La importància de la foscor i de l'harmonia en els Pobles matriarcals

Paraules de hui:


"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies per les teves paraules", Rosa Rovira.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, durant més de quaranta minuts, hem tret temes diferents, per exemple, sobre la Pasqua i la resposta de gent que porta un negoci i que connecta amb la terra i amb la tradició, de què tu també participes i que promous.

En eixe seny, afegirem que, com més va, més, copsem la importància de la foscor en els Pobles matriarcalistes: rondalles en què els passatges principals esdevenen en l'obagor, poemes en què s'escriu més amb símbols que empiulen amb la primavera d'hivern i amb l'hivern o bé en què, enmig de la foscúria, hi ha una miqueta de llum (per exemple, la dels estels).

Igualment, capeixes moltes composicions que, o bé tenen molt a veure amb lo maternal (la Mare Terra, la natura, l'educació en casa), o bé amb una sexualitat realista, que toca els peus en terra, obscura, harmoniosa,... trets que podem enllaçar amb l'arrelament i, òbviament, amb el bon cor en la vida quotidiana, amb els altres i dia rere dia. 

Finalment, he vist que aquests poetes, tant hòmens com dones, respecten i promocionen la dona i, de pas, lo femení, lo terrenal, l'explicació acompanyada de simbolisme, etc.,. encara que també tinguen presents l'altra part, així com, en ta casa, aculls tant hòmens com dones. I més: hem rebut un correu electrònic de Rosa Rovira en què ens explicava el tema d'un poema. El meu agraïment per aquest detall.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb un estil de vida acollidor, receptiu, obert i amb què se sent acompanyat i que defén les persones amb bones intencions.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.




Nota: En relació amb el Monestir de Poblet. És un tweet de desembre del 2018: https://x.com/MonestirPoblet/status/1074689128321740802?t=r4eAE_DTzcd02P4jl_I17Q&s=19. El paisatge de la foto, harmoniós.

dimecres, 16 d’abril del 2025

L'harmonia en el matriarcalisme i en la foscor

Paraules de hui:

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.


****

Hui, entre d'altres coses, he respost a Antonia Verdejo, una dona molt oberta, amb molta espenta, que toca els peus en terra i que t'aporta informació molt sucosa. 

A més, escrius sobre uns poemes de Rosa Rovira i, més encara, et ve al pensament unes paraules que et digué Pere Riutort, en el 2018, amb què, com més va, més, aculls com si fossen un lema (encara que siguen en llatí): "Ars longa, vita brevis" ("L'art és llarg; la vida, breu").

Per això, en l'estudi sobre el matriarcalisme, ens dediquem més als punts, als temes i a plasmar-lo i a comentar-lo de manera que ens sentim en harmonia amb nosaltres i amb la major part de la gent.

És, poc o molt, com quan vole un catxirulo (estel) el dia de Pasqua: canvien els vents, la força, la intensitat,... però preferesc eixa mena de suavitat que permet que es moga i, sobretot, que hi haja com en l'enllaç entre la mare (molt oberta i realista) i el nen (qui connecta amb ella, com si fos el xiquet que mama de la mareta). Afegirem que és un tret que empiula amb els Pobles matriarcals.

Però ací ho fem per a una recerca i, de rebot, tenim més temes de què raonar i de què escriure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei harmoniós, realista i amb bones intencions, que ho fa amb els seus súbdits en el seu regne.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

dimarts, 15 d’abril del 2025

La realitat matriarcalista, escrita i tot

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he escrit "La cultura matriarcalista catalana està en la realitat".

Només abrace catalanoparlants que ho accepten i persones de bon cor".

Algú podrà demanar-se per què. I llavors, la resposta és perquè copses que, en la foscor, és on hi ha molta de la realitat que, després d'escriure, de telefonar i, per exemple, d'escoltar (molt important) a persones de bon cor i amb interessos comuns en la recerca sobre el matriarcalisme, pots rebre respostes, comentaris, publicacions, articles, recomanacions, etc. que fan que estigues en contacte amb la terra on nasqueren els teus ancestres i que la investigació resulte molt sucosa. 

A banda, captem detalls que també es reflectien en els teus besavis i en moltes dones d'aquells temps, en persones nascudes en el darrer quart del segle XIX. Aleshores, et sents com el nen receptiu i que mama harmònicament de la mare (ací, en el seny simbòlic i col·lectiu) i que, després, la besa.

Finalment, he capit que vius com el rei que tracta bé els qui resideixen en el territori sota la direcció del monarca i que, com que ells se senten escoltats, hi ha bona avinença, facilites que, per exemple, la puguen llegir i, en acabant, plasmar-la o bé compartir-la amb altres persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei acollidor de bon grat dels qui viuen de bon cor, indistintament de l'edat.

I demà, més,  com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.






dilluns, 14 d’abril del 2025

La cultura matriarcalista catalana està en la realitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit el comentari que posà ahir Rosa Rovira, poetessa:
"— Sí. A casa, tots units, com un arbre amb moltes branques.

Una família unida".

Després, li addueixes que, d'acord amb els  mots de l'amiga (ahir, en relació amb altres qüestions i, per exemple, amb els seus poemes), reflecteixen una educació matriarcal:
"— És una educació que, com es diu en molts estudis de psicologia, aplana el desenvolupament creatiu, un ensenyament obert (en què no se censura l'aprenent), una relació íntima amb els acostats i que les persones se senten part d'on viuen i, igualment, realistes".

Afegirem que hem rebut un missatge d'un amic que, a la darreria del 2010, ens digué "La cultura valenciana és matriarcal", ens posà uns quants exemples (els quals evoques i connectes amb molts més que trobes durant la recerca que fas) i, altrament, li hem plasmat un escrit:

 "— Estic totalment d'acord amb el teu escrit, en línia amb el que feres el 13 de gener del 2019 per a la parròquia.

Hi ha molts polítics, molts capellans i molts religiosos o, per exemple, mestres de 'Religió catòlica', que prefereixen fer una lloança de tal polític, de tal punt de vista de la política (i, en el camp religiós, del Papa, de determinat sant, d'una religiosa, o, com ara, d'una autoritat moral religiosa o bé cristiana), abans que ser ells qui escriguen, qui parlen, qui comenten, qui facen una recerca, o, igualment, qui porten un partit, una parròquia, una diòcesi o un Estat,... o, per descomptat, la seua vida, com a caps de la mateixa.

O, com posa el títol d'un llibre sobre sectes destructives escrit per un valencià, viure entre 'Barrots daurats'.

Per això, més d'una vegada, recorren a tractar de fer fora o de relegar, si pot ser, a l'ostracisme i tot, qui es desmarca un poc (o més) i diu les coses pel seu nom.

Ara bé, això no té res a veure amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, amb el matriarcalisme".

Finalment, diré que, arran d'alguns dels escrits que, entre ahir i hui, m'han posat per a una qüestió que he fet per diferents canals, he considerat important prosseguir reportant sobre el matriarcalisme català. 

Gràcies pels vostres mots, els quals ens permeten tocar els peus en terra i connectar amb vosaltres i amb la realitat, essencial per a viure en un ambient de confiança i en què abracem els qui són de la mateixa corda que nosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com a rei de la teua vida, com els monarques de bon cor que apareixen en moltes rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.


Nota: Aquest és el text que redactà l'amic.






diumenge, 13 d’abril del 2025

El matriarcalisme, la mare i la foscor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.


****

Hui, entre d'altres coses, he notat una relació fraternal amb la terra on visc, amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb la noblesa de moltes persones de bon cor (fins i tot, tinc amistat amb algú que és d'arrels nobiliàries). Així, Rosa Rovira, poetessa, m'ha escrit:
"— Sí. A casa, tots units, com un arbre amb moltes branques.

Una família unida".

A més, escrius sobre la terra (per exemple, comentaris en nexe amb les festes de Pasqua (les quals, en el País Valencià catalanoparlant, s'inicien Diumenge de Pasqua i acaben huit dies després, amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el patró del Poble Valencià) i captes que estàs entre els teus, en un indret prou conegut i de què encara hi ha més a recopilar, a ordenar per idees i, per decisió teua (i en línia amb escrits que hui t'han posat), a preservar-ho (en llibretes, en Internet i per altres vies) i a difondre-ho (pels mateixos canals i de paraula).

I podreu demanar-vos: "¿Dedicar-nos a l'agrupació i a la connexió de temes relatius a la part folklòrica, a l'artística (com ara, la pintura i la poesia) i a l'ancestral que, com aquell qui diu, es perd en els temps, això és, de fa més de mil cinc-cents anys i tot, però que té a veure amb el nostre present?". 

La resposta és "Sí: compensa".

Com més va, més, copses que els qui tenen sentiment de pertinença a la terra són els qui toquen els peus en el terreny i el tracten amb la mateixa amor que ho feien a la mareta, quan ella els alletava amb bona harmonia, amb simpatia, somrient, acaronant-los amb tendror, mentres que els cantava dolçament (perquè s'hi establís un lligam afectuós i cordial) i aplanava un bon dormir nostre (i de la mare). I jo i més persones hi estem d'acord. I, per això, hi responem en la vida.

Finalment, vos adjunte una foto que he posat en un tweet que hui ha publicat un compositor català, junt amb l'enllaç. És una de les meues cançons tradicionals preferides i l'he cantada a xiquets, quan eren ben petits. Es diu "Mareta, mareta"https://x.com/LluisBarbera50m/status/1911335284085494191?t=h4lVG5dhs7Ct__QmxkoWnA&s=19.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que defén el seu regne, la cultura autòctona i els qui hi viuen i les persones de bon cor.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.







dissabte, 12 d’abril del 2025

La Història del Regne de València i la del País Valencià i anacronismes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.


****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat comentaris sucosos en relació amb el tema del dia i, a més, copses, altra vegada, la importància de tocar els peus en terra, de la creativitat i de respondre com el llaurador, ja que solen ser persones nobles, que connecten amb la Mare Terra i que aproven la bonesa.

Afegirem que, adés, he trobat una entrevista en un diari català ("El Món", https://elmon.cat/politica/xavier-rius-sant-baralles-rufian-nogueras-aigua-silvia-orriols-992406/) en què Xavier Rius Sant parla sobre Sílvia Orriols i sobre el partit Aliança Catalana. L'aprofitarem per a exposar fets d'Història de què ens parlaven en Magisteri (curs 1993/1994) i de què tu ja has estat reportat de fa més de trenta anys ençà. Diu així:
"Sílvia Orriols se sent una persona triada?
Després de les seleccions li vaig demanar hora i ens vam veure. Em va destacar que va néixer un 9 d’octubre, el dia que Jaume I van fer fora els sarraïns del País Valencià" (sic).

Anem a pams:
1. El rei Jaume I (segle XIII) no féu fora els musulmans ("sarraïns") del Regne de València, sinó que foren expulsats en temps del rei Felip III de Castella i II d'Aragó (entre 1609 i 1614): l'expulsió dels moriscs.

2. El nom "País Valencià", com escriu Manuel Sanchis Guarner en el seu llibre "La llengua dels valencians", apareix per primera vegada en el segle XVIII. Per tant, és un anacronisme, una paraula que no s'ajusta a la realitat històrica d'aquell moment passat. El cas és semblant al del mot "Espanya", per a qualsevol referència anterior a la seua creació jurídica (en el segon terç del segle XIX).

3. No fer cap crítica dels diferents fets històrics, ni tampoc rectificar-los, implica abraçar el punt de vista de la font (ací, en què l'autor no diu els mots textuals, el de Sílvia Orriols).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa i que protegeix la terra on viu, la cultura matriarcalista i les persones de bon cor, com en moltes rondalles anteriors a 1932.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.



Nota: L'Ajuntament de Ripoll ha permés que l'autor pogués presentar el seu llibre en la biblioteca pública local: https://x.com/Aj_Ripoll/status/1910749043426214085?t=AiPjqsQBVp6QFDY237VFxQ&s=09.

El folklore reflecteix la cosmovisió d'un Poble

Paraules de hui: "Avant les atxes", Lola Carbonell. "Avant", Kike. "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdej...