"L'art és llarg, la vida és breu", vides senzilles i realistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, no sols he respost a les felicitacions amb motiu del dia del meu natalici, sinó que he escrit a una amiga catalana, qui m'ha enviat aquests mots junt amb la foto que he afegit ací:

"— Lluís, feliç aniversari! que per molts més anys puguis créixer, gaudint del que t'agrada.

Una abraçada".

Adduirem que, després de berenar un poc, te'n vas a tractar de volar un catxirulo, perquè, a mitjan vesprada, havies captat que feia un vent lleugerament suau i que ho podria afavorir.

I, després de xicotets intents, un poc més de les sis, l'aire ho aplanava i l'estel començava a empinar-se a uns quaranta-cinc graus i una miqueta més. Ara bé, també ho feia cel amunt i realitzava canvis de direcció, però en un ambient moderat.

En acabant, ja fluïa la cosa i, encara que, puntualment, pegaves una petita espenta perquè no decaigués la moral aliena (o bé cedies un xic de fil), senties harmonia en tu mateix i, lo més important: evocaves que la vida és curta i que som passatgers enmig de la història, tot i que, mirant cap a l'horitzó, copsasses detalls de la ciutat de València elitista (finques, el port...). Durant un poc més de trenta-cinc minuts seguits.

Per això, havent tornat al xalet on estaven els nostres pares, en el terme de Xiva (vila valenciana de la Foia de Bunyol), parlant amb la nostra mare, li ho hem comentat:

"— Evocava unes paraules que Pere [ Riutort], amb huitanta-tres anys, em digué en llatí: (...) 'L'art és llarg; la vida és breu'. Cada vegada, més, done prioritat als xicotets detalls i a la vida quotidiana. I, en política, als qui escolten la gent i, fins i tot, reben felicitacions per part de persones que els diuen que, encara que no són del mateix partit, agraeixen la sinceritat o bé el fet de posar per davant els altres i no el partit".

Finalment, hi ha hagut bona harmonia i ma mare m'ha dit que, en casa, sempre hi havia hagut interés per la política i per respondre a l'actitud dels polítics, per evitar que fóssem titelles seus. Una cosa més que he aprés hui. Estar obert a escoltar amb bones intencions ho ha fet possible.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.