"Això no té res a vore amb el 'ordeno y mando'" (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un català i hi ha hagut un moment en què li he dit que no és que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb el matriarcalisme català siga antagònica (això és, contrària), per exemple, a la cultura castellana,..., sinó que són dues formes diferents d'entendre (i de veure la vida).

En línia amb això, en juliol del 2018, els teus pares anaren a ta casa i, en llegir-los uns comentaris sobre estils de vida que posaven en fonts sobre les Illes Balears, i comentaris de què t'havien escrit catalans, valencians.... sobre les relacions entre el marit i la muller en les parelles catalanoparlants, ta mare, literalment, et diu, amb tranquil·litat: 

"— Això no té res a vore [ = veure] amb el 'ordeno y mando'".

Encara tenim presents eixos mots i, de fet, ens serveixen per a confirmar, arran de cercar, de trobar i de rebre altres versions (però que connecten amb lo que podríem dir els punts de partida o amb l'esquema del matriarcalisme, àdhuc, en Pobles diferents, però de la mateixa corda), suposicions, hipòtesis, etc. i, després, poder garantir que és així, que és cert...

Ara bé: considerem que el pas primordial és anar a la cova, en lloc de fer camí envers la llum de la veritat.

Al cap i a la fi, en la cova està la mare, la realitat, la matèria, toques els peus en terra i empiulem amb lo que connecta amb les tradicions ancestrals que han passat de generació en generació i que nosaltres acollim de bon cor, en lloc de refusar-les: sobretot, perquè són bona part de la nostra identitat. 

A banda, en acabant, fem com el jardiner: vivim i treballem en pro de l'arbre que ens uneix amb els altres Pobles matriarcals del món i amb lo tel·lúric i acceptem la part organitzadora (però com a complement) al costat de la maternal, de la realista i la del nen que fa qüestions i que es mostra acollidor dels altres, com el xiquet creatiu.

Finalment, hui he rebut un missatge d'una poetessa:

"— Bona nit, 

AGRAÏDA de tot cor.

Sempre endavant!".

I li he respost:

"— Bona nit i gràcies,

Aprenc molt per mitjà dels poemes i de cançons i de rondalles de terres catalanoparlants. 

Com m'escrivia pel 2018 Joan Roig i Montserrat, un recopilador balear (resident en Catalunya) de goigs, va unit a explicar de manera simbòlica la realitat, perquè resulte més familiar per al gran públic.

Avant les atxes i amb els teus escrits".

I tu, de bon matí, també vas a l'era i hi trobes bones collites, bons amics i persones franques, honrades i harmòniques.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.