La música, les rondalles i les llegendes tradicionals reflecteixen el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem tingut una conversa curta i agradable, d'eixes en què hi ha bona avinença entre ambdues bandes.

Igualment, he cercat informació relacionada amb la cultura asturiana, de què una històrica mestra de Magisteri, Estrella Somoano Ojanguren, qui, com a mestra d'Antropologia, ens féu llegir l'obra "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", em digué que era matriarcalista.

Més avant, hem copsat molts trets matriarcals en cançons mallorquines recopilades en el Tom I de l'obra"Aportació al cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer, que ens evoquen altres del llibre "Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner", de Gabriel Janer Manila.

Finalment, trobes més detalls, més proves que enllacen amb la realitat, que toquen els peus en terra i que coincideixen amb característiques de la cultura tradicional basca i no cal dir que amb molts comentaris que ens han fet en nexe amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Llavors, veus que la música junt amb les contarelles i les llegendes són dos dels camps de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana en què més es reflecteix lo matriarcalista. 

Per això, continuaré molt en aquests punts i en el del sentiment de pertinença a la terra, ben manifest, principalment, en poesia autòctona plasmada abans del 1930.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones fortes, assertives i estudis sobre cultures matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home i li he dit que, en un quiosc dels que hi ha en la vila on visc, viu una cosa que, tant als amos com també a mi, ens cridà l'atenció.

Així, pel 2010, un xiquet de deu anys, si fa no fa, hi entrà i, quan els propietaris li demanaren què volia, ell, a diferència de molts clients (adults i tot), no els digué "Lo que tú quieras", sinó que, amb veu (i amb actitud) de persona amb força i segura, els començà a dir què en volia.

En acabar la compra, els amos i tu diguéreu "¡Ostres, aquest xiquet! Quina personalitat té!".

Canviant de tema, afegirem que adés hem rebut un escrit de l'antropòloga Anna Boyé en relació amb uns missatges amb respostes a qüestions per a la investigació que fas:

"— Molt interessant!!! Gràcies!".

Llavors, li escrius:

"Gràcies, Anna, i bon vespre,

No esperava un missatge vostre.

Per si vos interessa, vos envie la bibliografia tal com estava fa uns mesos.

El treball (...) comencí en agost del 2019.

En la web 'Malandia' (https://malandia.cat), d'agost del 2021 fins ara, hi ha una entrada de l'estudi cada dia, llevat d'alguns dies arran de la DANA.

Avant les atxes i amb els vostres projectes, interesants i en què es reflecteix tolerància".

Finalment, vos diré que ella porta la web "Matriarcados" (https://matriarcados.com), amb reportatges molt sucosos sobre cultures matriarcalistes amb què Anna Boyé ha estat en contacte.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Semblances com quan voles un catxirulo a favor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tingut una conversa agradable amb un home i, més encara, he trobat semblances entre el meu joc preferit (volar un catxirulo) i la manera de fer la recerca.

Així, quan ixes a empinar-lo, estudies on podria fluir millor i on hi hauria més espai ample i més lliure d'obstacles.

Després, quan ja s'envola, fem com amb un xiquet, és a dir, li donem fil i, al mateix temps, el tenim en relació amb la terra: llibertat i realitat, esperança i evocacions i, entremig, la mare (qui l'empunya).

Afegirem que, a vegades, et demanen "Què vols que et diga sobre aquest tema?". I tu els dius: "Lo que tu vullgues", "Lo que preferesques", "Lo que més t'agrade"...

Mentres escric aquestes línies, recorde alumnes que venien a classes de franc de català i, igualment, a xiquets que em demanaven què havien de pintar (o de dibuixar). Aleshores, poc o molt, els deia lo mateix. I, tot seguit, ells aprofitaven eixa llibertat.

Per això, hi ha dies que ta mare (com altres persones que prenen part en la recerca) et diu:

"— Hui han eixit comentaris de moltes colors i interessants".

Sí: així és. 

Finalment, en aquest joc, hi ha un simbolisme que, en les rondalles, es correspon al sobirà que aplana un bon ambient en el territori que comanda i que, com a resultat, rep tributs que, posteriorment, els empra per al bé del poble i que és estimat pels habitants, motiu pel qual hi ha bona avinença, bones collites i molts pares que tenen fills, i majors... que són ben considerats i que, ben mirat, viuen en un entorn acollidor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nadales amb dones que festegen i matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!", Tonet.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he evocat una rondalla del Carxe (la part catalanoparlant en terres murcianes) que llisquí fa un temps i en què un home major és innocent i, nogensmenys, es troba amb uns hòmens que li fan costat, que li donen roba i, així, ell pot tornar a casa vestit, després de la jugada que li havien fet dues jovenetes.

Llavors, la muller, eixerida, l'acull i, així, ell, qui venia d'un ambient urbà, passa a un entorn més favorable.

Igualment, ens ha aplegat un missatge d'un amic que, de fa uns anys ençà, viu en el Brasil, però que encara té relació amb Catalunya, la terra on nasqué.

Ben mirat, de bon matí, he rebut un missatge del valencià Vicent Pla sobre una cançó de Nadal molt coneguda, la qual, segons una notícia, és en nexe amb l'erotisme: https://www.3cat.cat/3catinfo/que-amaga-el-fum-fum-fum-la-nadala-que-va-saltar-del-llucanes-al-mon-malgrat-lesglesia/noticia/3267829/?fbclid=PAZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQPNTY3MDY3MzQzMzUyNDI3AAGn9jIoyzrTrf28fPR1E_Apoj4gFynJGf89Lvlsz9hNiAYSlh8o6MVKjcaBZOc_aem_gatFZ0SffbSiWTmVElQXPA?ext=SM_WP_F4_CE24_.

Immediatament, li respons i, més avant, li afiges "És una cosa que crida l'atenció com també cançons recopilades en el segle XIX per Manuel Milà i Fontanals i en què la dona fa de sobirana o bé en què Sant Josep fa tasques que encara es consideren femenines". A més, li envies uns fragments de dues composicions ("El cant dels ocells" i "Ball rodó") amb trets matriarcals, les quals exposem ací, plasmades en l'obra "Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes", de Joaquim Maideu. 

Finalment, podem dir que, si cerquem en obres del segle XIX i del primer quart del segle XX, capim moltes característiques de la mateixa corda.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agraïments i dones valentes, amb espenta i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha vingut a dir que els prínceps blaus no són típics de la cultura tradicional valenciana, però sí de la castellana.

Igualment, reps un missatge de Pep Capdevila, un home de la comarca de l'Urgell:

"— Bon Nadal, Lluís, 

Gràcies per tenir-me present cada dia, perdona que no respongui, però els tretze projectes de Càritas em tenen ocupat dia a dia. 

M'agrada la gent com tu, que no es cansen de comunicar i que els altres siguen feliços. Una abraçada plena d'agraïment".

És un home de línia humanista, amb un gran sentiment de pertinença a la terra i que, a més, també es dedica a tasques agrícoles. Com posa en el seu blog, "Aquí hi escriuré, vivències, (potser memòries?) sobre la meva petita pàtria, l'Urgell, i el meu poble de Llorenç de Rocafort i comarca, històries de tota classe, a més de records acumulats durant 75 anys; de la meva vida nòmada. Tindré present la meva familia, l'exercici de la medicina, la vida camperola molt rica per tots nosaltres i la relació amb els bons amics. És possible que totes aquestes històries que escric no tinguin cap més interès que per mi i la meva familia. Vostès mateixos".

Llavors, tu li respons:

"— Bones festes de Nadal, Pep, i gràcies per les teues paraules,

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, ens trobem amb missatges en relació amb dones valentes, arriscades, generoses i acollidores, com ara, en un escrit que ens ha enviat Rosa Canela. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Reportar, recopilar i demanar a persones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que la qüestió del dia tenia relació amb escrits que jo havia vist.

Així, un dia, una dona gran tragué a un estudiós de la cultura tradicional que una dona que havia estat generosa, emprenedora i que era estimada per moltes persones, no havia estat motiu d'homenatge. Llavors, una l'investigador començà a fer una recerca sobre aquesta altruista.

Més avant, ell entrevistà la dona i, a més, cercà informació i, posteriorment, escrigué un article per a les festes patronals.

Igualment, veus un tweet de Gabriel Bibiloni sobre mots acabats en -esa (per exemple,"solidesa" i "fluïdesa") i que ell considera que caldria emprar "soliditat". i "fluïditat". 

Doncs bé: tot seguit, hem consultat ambdues paraules en el "Diccionari Català-Valencià-Balear" i sí que figuraven els mots que ell prefereix.

Finalment, en les recerques com també amb els amics i amb les persones amb qui fas bona lliga, passa una cosa pareguda: et conviden a reportar-te, a anar a un lloc, a demanar a persones que ells coneixen i, així, amplies lo que havies recopilat o, per exemple, lo que t'havien indicat altres persones. I, de pas, pots plasmar més la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bones festes de Nadal i venturós any nou.

Jóvens bonhomiosos, com en rondalles antigues

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat una miqueta amb un venedor jove, Singih, que ha vingut de l'Índia (com jo intuïa i ell m'ha confirmat) i, quan li he demanat quant de temps feia que vivia ací, m'ha afegit que uns sis mesos i que, ací, la gent és bonhomiosa.

Tot seguit, li hem fet la qüestió de si coneixia un hindú, Laki, qui deguí conéixer pel 2014, quan passàrem a la casa que ens havíem comprat feia poc.

Afegirem que, pel 2015, un amic, en el seu despatx, em comentà:

"— Laki és un tros de pa" (sic).

Sobre això, has tingut vivències i, en general, els qui has conegut d'aquell país (molt extens), solen caracteritzar-se per la bonesa.

Igualment, has pensat:

"— Amb aquest jove, ha passat com, en aquella rondalla en què un vell rep dos jóvens a l'entrada de la vila (però que no anaven junts). 

El primer xic demana a l'ancià com són en aquell indret; el vellet li respon:

— Com són en la teua terra?

— Són distants.

— Ací, també.

Després, se li atansa un minyó, qui li comenta:

— Són de bon cor, amb qui pots parlar com si fossen amics de sempre...

— Ací, també.

Llavors, un home que havia vist ambdós passatges, s'acosta al provecte i li diu:

— ¿Com és que heu respost diferent als dos?

I el vellet li ho aclareix:

— Perquè cada u, allà on va, porta la seua manera de ser".

Figurava en un llibret que em donà Pere Riutort a mitjan dels anys noranta del segle passat. Doncs bé: hi ha rondalles mallorquines de la mateixa línia, però amb una velleta i uns quants germans adolescents.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.  

Persones bondadoses, fortes i amables

 Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!" i "Moltes gràcies per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre tres dones: Fina, Paqui i Maruja.

En els darrers dies he pogut parlar amb elles i hui n'he conegut la tercera. 

Afegirem que totes tres s'ajusten molt a la bondat, al somriure i a lo que alguns diuen la fortalesa interior, és a dir, la vigor per a acarar el dia rere dia. 

El fet és que tu eres a la porta d'una botiga, a punt d'entrar-hi i Maruja ja era un poc dins. Immediatament, hem captat eixe somriure franc, eixa dolçor i eixa amabilitat que li eixien com si fossen naturals en ella.

És més: quan ho comentes a ta mare, et respon que la seua dolcesa és manifesta allà on va i que, quan treballava en un ambulatori, molts l'estimaven per l'afabilitat.

Passant a Paqui, hem dit uns quants mots a la mare:

"— En la botiga, alguns, més d'un dia, diem que ella és bondat, que en té com la del xiquet d'uns anyets. I, tot i que és baixeta, és forta i té molta espenta... A tot açò, passa dels huitanta-sis anys".

Finalment, parles a ta mare sobre Fina:

"— Fins i tot, té eixe somriure que pareix innat i no cal que el veges quan ella és al costat de la porta del comerç. A uns quants metres, ja el veus. Té més de noranta anys, un pas segur i pareix una dona amb fortalesa i recta, però, com les altres, harmònica i senzilla,".

Al capdavall, rematem la descripció:

"— Era per a haver-hi dit 'Quines perles tenim ací!'".

¿No ens agrada que ens tracten així? Moltes persones diem que sí i, per això, vivim així. És una manera molt efectiva de guanyar-te clients, seguidors i, si no, la confiança de moltes persones al llarg de molts anys.

Finalment, persones així adoben el terreny per a una millor relació, àdhuc, entre generacions diferents. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Amigues, amics i familiars de confiança i arrelats

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Gràcies per ser com ets", Rosó Garcia Clotet.

**** 

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb persones estimades i que, en altres moments, han compartit molt de temps amb mi, que m'han fet suggeriments molt interessants (fins i tot, a llarg termini) i que es caracteritzen per la seua noblesa: una amiga, dos amics i un familiar.

A més, com que, entre ambdues bandes, hi ha molta confiança, ho notes en la veu, en el fet que no et critiquen, en la seua sensibilitat, en la seua disposició a fer una encaixada.

Però també hem tret allò de "L'art és llarg; la vida és breu". L'amiga (nascuda en 1941) ens diu que com més major és, més viu el present i que aprofita lo que li va millor i el dia rere dia.

Ja de vesprada, he parlat amb un amic (qui és mestre, escriptor i llaurador) i que, en desembre del 2013, durant una conversa presencial, em digué "Lo teu és escriure i viure" (sic). Una veritat com un temple. 

Li he tret que, quan era xiquet, 1) ja m'agradava molt la poesia festiva, 2) que observava que, en les misses i en casa, no es pregava en la llengua vernacla, 3) que volia aprendre a escriure en la llengua materna de la meua família, 4) que m'agradava jugar amb una cuina (tu poses cada cosa en el lloc que prefereixes, tu fas els plats, tu ets l'organitzador...) i 5) que, amb uns deu anys, t'interessaves per la relació entre la mare i el xiquet, el diàleg entre ambdós ("Com quan vole un catxirulo"), possiblement, perquè t'atreia la maternitat i l'educació infantil.

Finalment, li he agregat que lo meu és dedicar-ne a fer estudis com el que ara desenvolupe... i que va per a llarg.  Ho note perquè estic en el meu camp, en l'humanístic i en nexe amb la llengua i amb la cultura tradicional de terres catalanoparlants i hi estic arrelat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i venturós any 2026.

Persones de confiança i que arrelen

Paraules de hui:

"Endavant sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb persones que, no sols les veia per Nadal, sinó en diferents moments de l'any. Per exemple, una cosina de mon pare, amb més de huitanta-cinc anys, i una dona que, durant anys, portava un xicotet comerç local junt amb el marit.

La segona, amable, arriscada, d'eixes persones que, com diem, saben vendre i guanyar-se la simpatia i la confiança del client. Ambdues, d'arrels valencianes.

De vesprada, hem fet unes quantes qüestions a una colombiana que fa tres anys que viu en el País Valencià i que, d'ençà de fa un any, diu algunes paraules en català. A banda, té un gran seny de la justícia (procura ser justa), de la sinceritat i de complir amb la paraula.

Un dia, mentres raonaves amb ella, et deia que faria pena que una llengua (junt amb la cultura) es perdés. I hui, després que li has demanat com se sent en aquests dies anteriors a Nadal i durant la festivitat, et diu que té uns fills... en els Estats Units i en una altra terra. I, més encara, que, en aquest tercer any vivint en el País Valencià, està més trista.

Afegiré que, més avant, he pensat a fer-li un present perquè ella pogués viure amb una miqueta més de joia (de la mateixa manera que, fa més temps, li doní una samarreta que posa la dita valenciana "La vergonya era verda i se la va menjar un burro"):

 el mocador que enguany comprí per a la mocadorada del 9 d'Octubre, amb què l'enamorat lliura uns dolços i altres detalls a a la seua enamorada. Ací la teniu.

.

I tu, de bon matí també, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

En pro de la tradició i de l'originalitat matriarcals

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt interessant", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat una bona estona amb dos familiars (un cosí prim i un oncle) i hem tingut molts punts en comú i, sobretot, eixe sentiment de familiaritat, de sentir-te de la terra on vius, de parlar amb persones que no et traeixen, sinó honestes i, en el cas del cosí, originals.

Després, parles amb un home i et demana si Rosa Rovira escriu els seus poemes i en són propis. Llavors, li dius:

"— Sí: els fa ella i són seus, originals. Per a diferents actes, sobre diversos temes,... però no són còpies d'altres".

I ell ens ha afegit:

"— Molt bé!" (el poema i, més encara, els darrers versos)

Igualment, he llegit un article de Pilar Rahola, titulat "Tradicions" (https://www.elnacional.cat/ca/opinio/tradicio-pilar-rahola_1528834_102.html), el qual envies a algunes persones i elles t'escriuen:

"— Totalment d'acord amb na Pilar Rahola. I resulta que, perquè els foranis no se sentin 'discriminats', ens volen canviar les nostres tradicions. N'estic totalment en contra: si venen, que s'adaptin ells. Que potser sóc radical?".

Finalment, li he posat:

"— No. Un exemple: hui he parlat amb un home i, en la vila on viu (i jo, fins al 2009, quan tenia trenta-huit anys), hi ha hagut un concert de Nadal i quasi totes les obres han estat 'lieds', foranes, i només n'hi ha hagut alguna autòctona de terres catalanoparlants".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Com en família, sexualitat i sentiment de sopluig

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he recopilat quasi tots els comentaris en relació amb el tema del dia i, a més, he parlat amb els meus pares. Quan han entrat a ma casa, els he dit:

"— Jo continuaré escrivint, que encara en falta un poc, del tema que ara tracte".

Llavors, et respon ta mare:

"— No passa res. Tu escriu. Mentres, nosaltres, ací fem temps i estem més calentets i parlem el pare i jo".

Total: ens hem posat a redactar sobre "El llibre de fra Bernat", a reportar altres persones,... I, quan ja havíem fet la part de què havies parlat als teus pares, els hem afegit:

"— Hui ha eixit una part d'uns versos escrits entre els segles XIV i principi del segle XV, i apareix un tema de què ja escrigué en el 2009 un mallorquí, en relació amb la sexualitat matriarcal".

Tot seguit, els lliges part de l'article i ta mare t'ho comenta.

Hi havia bona avinença i, fins i tot, mentres que ells raonaven i tu feies la teua tasca, et senties en un ambient en què tots estan còmodes, acompanyats, es fan valença, com quan un fill té els seus pares darrere. I, ben mirat, com quan eres xiquet i jugaves a prop de ta mare (en el meu cas, amb una cuina, a nou anys).

Igualment, en eixe seny, ara s'acosta Nadal i he evocat eixes típiques fotos de família en què els avis eren pel centre, els pares en la seua línia. En la banda de davant, els néts. I, si hi havia algun xiquet de poc anys, més d'una vegada, amb la mà, agafat d'algun cosí dels majors. En la terra dels seus ancestres i en una terra on es parla la llengua materna de tots els teus familiars directes.

Finalment, vos pose uns mots que hem enviat a Rosa Rovira, en nexe amb el seu poema de Nadal: 

"— Bon dia, Rosa,

Felicitacions pel poema de Nadal. Ha agradat els meus pares. Ma mare li ha dit que es podria llegir en algun dinar familiar.

Mon pare ha decidit posar-lo en un calendari per a l'any vinent, que ell sol fer de fa anys ençà.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Bon Nadal".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

 

Paciència, pactes i camins poc fressats

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Francisca Farré.

****

Hui, entre d'altres coses, he captat missatges interessants en relació amb el tema del dia. En eixe seny, hi ha hagut diversitat, encara que sobre temes diferents i, igualment, a tenir en compte.

A banda, hem rebut un missatge d'una dona que ens ha fet una qüestió. I, com que no podíem ajornar-la per a molts dies, hem tractat de trobar un punt en comú i, llavors, li fem oferit unes quantes opcions. Un poc després, ens hem posat en contacte i, al capdavall, li hem dit:

"— Tu hauràs dit 'Ho comentaré a Lluís, que té paciència'".

Aleshores, la dona s'ha somrist, com qui et diu que ho has encertat.

Finalment, afegir-vos que un estudi ingent, entre d'altres coses, és possible perquè tenim paciència, obertura, disposició a registrar punts de vista diferents i respectuosos i, és clar, desig de millorar, de tocar temes que, molt sovint, han estat tabú i perquè decideixes demanar com també incloure camins no fressats. Si voleu escriure per a difondre, una opció molt bona és la web "Relats en català". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb vocació i que somriuen a la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Ben explícit", Tere.

"Molt bé!!!! Enhorabona!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona (Fina) que veig algunes vegades i que, de bon matí, ja porta un somriure que és natural, que li naix, d'una persona amable i bonhomiosa. Potser la setmana passada, Fina em digué que, des que es casà ma mare (en 1968), no l'havia vista més.

Llavors, ta mare et comenta que ella la conegué de jove i que, a banda d'afectiva, era "Molt arriscada!".

Cal dir que hi ha dones, que, com Fina, tenen noranta anys (o més), però també un bon pas, com qui es manté fort.

Igualment, li hem afegit:

"— Hui he rebut un correu electrònic d'un amic català que, fa un mes, féu noranta-sis anys [, Ricard Jové Hortoneda].

— Noranta-sis?

— Sí, noranta-sis.

— I, com a curiositat, fa uns vint o vint-i-cinc anys, un diari tragué un article amb uns xiquets en companyia d'una mestra que ensenyava en sa casa. La mestra, ja retirada, tenia noranta-sis anys.

— Mare meua!

— Són persones que tenen una vocació, que els agrada el seu ofici i que gaudeixen de prosseguir tot i l'edat".

Finalment, li he adduït que, un cardiòleg que en portà set anys, era un home que tenia bona fama, de qui parlaven molt bé pacients i familiars de malalts: el Dr. Víctor Palanca (https://masquemedicos.com/cardiologo_valencia/victor-manuel-palanca-gil) i que m'ha deixat empremta: "Vas per bon camí", "Ets savi", "Tu saps"... Humanisme, tècnica, bona empatia, bonesa, bona sensibilitat...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes lligats a la terra i creatius

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he anat a parlar amb un metge que, com a persona, té bona empatia, molt obert i que, fins i tot, anava acompanyat de dos estudiants que hi feien pràctiques: una jove (amable i amb un somriure maternal) i un jove (més aïna, discret i, igualment, receptiu).

A més, li traus que fas una recerca, la qual et permet estar més en relació amb altres i no entrar en temes en què participa gent que podríem dir que li agrada punxar. Aleshores, poc o molt, m'ha dit "Continua amb lo que fas [= amb eixe estudi]".

Afegirem que, ben avançat el dia, hem evocat uns mots que em digué Pere Riutort, durant una conversa telefònica: que un home li havia manifestat que ell considerava que, per dir-ho així, el treball amb què més podria contribuir als altres en sa vida seria el que l'històric mestre havia decidit emprendre.

Finalment, escriure-vos que, aquests detalls del dia m'han vingut al pensament mentres que adés llegia un article sobre el pare Rafel Ginard (poeta i folklorista mallorquí) en nexe amb la seua obra, el cançoner popular de Mallorca, i al lligam entre la seua vida i la seua aportació ingent a la coneixença de la tradició (https://mallorcaliteraria.cat/ca/autorRG) .

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones i recerques que deixen empremta

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda",  Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat que, fa uns dies, envií un escrit a la web "Relats en català" i que, molt prompte, el nombre de visites superava les meues previsions. Moltíssim.

A més, anit escriguí a l'informàtic que, com he dit a ma mare, ens creà la web "Malandia" en octubre del 2014:

"— Bon vespre, 

T'escric per a agrair-te el model de web que decidires triar.

Porte diferents blogs i dues webs i, després de diferents observacions durant aquestes dues darreres setmanes, he deduït que el model 'WordPress' m'és el més obert, el més senzill i el que permet copiar i enganxar amb major facilitat (per exemple, sense haver de passar la referència d'una entrada a un espai per a incloure l'enllaç).

A banda, permet inserir documents i amb senzillesa.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada i bona setmana,

Bon Nadal".

Doncs bé, hui, de bon matí, has llegit una resposta que no t'imaginaves i que t'encoratja a prosseguir amb la web i amb la recerca:

"— Gràcies, mestre. Igualment".

Passen els anys (en el cas de la investigació, més de sis) i copses que el tema que tractes va per un terreny ben adobat, que tens més facilitat per a respondre, per a intuir amb encert i que, a poc a poc, deixes empremta en algunes persones: els seguidors que se'n senten part i que et reporten amb altruisme i amb un sentiment de pertinença a la terra molt manifest.

A tots vosaltres, moltes gràcies. I continuem en contacte, no cal dir que amb la realitat i amb la creativitat dels nens.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pell amb pell i simpatia cap a la Mare Terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Que bé!", Nuri Coromina Ferrer.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns passatges del llibre "A cor obert", del metge, científic i epidemiòleg Oriol Mitjà (1980), i hi ha hagut molts punts en comú. 

Oriol Mitjà és un home humanista, de principis, que diu les coses pel seu nom, amb bona empatia, que no aprova la mediocritat, que, àdhuc, ha aprés molt del contacte, si més no, amb un Poble matriarcalista, no solament amb el matriarcalisme en la seua família.

Adduirem que aquest vespre, mentres llegíem part de l'obra, hem copsat semblances entre comentaris seus relacionats amb la natura, amb la qualitat de vida i amb el model d'actitud,... i unes paraules que, en febrer del 2019, ens digué un amic que havia estat en contacte, durant cinc anys, amb la cultura colla en el nord de Xile. Aquesta manera de viure és la preferible per al dia rere dia i, igualment, per al futur de la Mare Terra i de tots els qui l'habiten.

Finalment, capeixes que t'atrauen els Pobles matriarcalistes del món i que això no vol dir que rebutges persones que les seues arrels no siguen d'aquestes cultures, sinó que t'identifiques molt més amb els de la mateixa corda. Ah! I no per comoditat, ans perquè et sents més pell amb pell, com la mare i el nin mentres alleta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: Lydia Quera ens ha comentat que ella també ha conegut el mètode de les "cabañuelas" per a fer prediccions meteorològiques.

Intercanvis sobre el matriarcalisme en terres catalanoparlants

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un adult amb qui, molts anys arrere, captí la importància de reportar de manera sincera, reflectint la realitat i no com el típic telepredicador (i açò val per a qualsevol persona) que intenta que entres en la gola del llop.

Igualment, adés hem rebut un correu electrònic de l'equip de la web "Relats en català" i, immediatament, l'hem enviat a moltes persones que, en algun moment, ens han informat, principalment, per a la recerca. Els hem posat aquests mots:

"Bon vespre,

Ací teniu l'article que fa uns dies em retocaren en una web, però, en aquest cas, amb lleugers canvis i no qualitatius (o siga, que no són de fons), llevat de la lletra cursiva, la negreta, els subratllats i la possibilitat d'accés als enllaços.

Els administradors són molt oberts, molt tolerants i respectuosos.

Si vos agrada escriure o vos agradaria publicar algun escrit, crec que la web 'Relats en català' és un bon mitjà.

https://relatsencatala.cat/relat/la-cultura-valenciana-es-matriarcalista-estudis-fonts-i-suggeriments/1081010

Gràcies per la vostra generositat.

Avant les atxes i amb els vostres projectes".

Finalment, dir-vos que una dona, Rosa Canela, amb escrits sucosos i valents, m'ha plasmat un missatge:

"— Tinc un llibre molt interessant que és titula:

'MATRICIDI,

El Secret del Patriarcat'.

De Rosa Elvira Presmanes.

Els ibers van estar fa milers d'anys i es curiós que les úniques civilitzacions que van aguantar el matriarcat van ser València i Catalunya.

Després del cop d'estat del 1936, va restar molt malmès".

I li he respost:

"— Lo que dius sobre Catalunya i València (vàlid per a les Illes Balears) és cert.

On millor s'ha conservat és en les rondalles, en les llegendes i en la música tradicional.

Si més no, d'acord amb la recerca que comencí en agost del 2019, Rosa".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Locomotores i vagons de moltes colors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat els comentaris del tema del dia i, en més d'un moment, he sentit com el nen que és en el seu camp i que, igualment, és obert i senzill. Les coses es desenvolupen de manera harmònica, com quan fas lo que va amb tu.

Ben mirat, copses que toques temes que t'interessen, però que no se solen tractar. És més: mentres preparaves l'entrada de la vesprada (a partir de l'obra "El llibre de fra Bernat", de Francesc de la Via), veus que, en la banda amb una versió moderna, hi havia una frase ocultada i en què es capia que, en la cultura tradicional catalana dels segles XIV i XV, la dona encara fa de sobirana i, de rebot, evoques un poema del segle XX (del valencià Maties Ruiç Esteve, 1876-1956) en què diu que la dona, en terres valencianes, és sobirana.

Adduirem que, molt avançat el dia, hem enviat uns quants missatges a la catalana Maria Dolors Sala Torras, per exemple, aquest, tret del llibre "Història de les dones a la Catalunya medieval", de Teresa Vinyoles Vidal, sobre la sexualitat, l'Església i les dones fa mil anys.

Llavors, ens ha respost:

"— Ostres!! Molt interessant. Quins escrits més interessants trobes!".

Finalment, diré que, un dia, parlant amb Pere Riutort, em comentà que hi ha locomotores i vagons. I que cada u de nosaltres tendeix més a fer u dels dos papers. En qualsevol cas, preferesc ser director de locomotora amb vagons de moltes colors. I no cal dir que dedicar-me a l'estudi sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El gaudi de contar rondalles, d'escriure i de viure

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant", Assumpció Cantalozella.

"Gràcies pel teu treball!", Lucila Grau.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he passat a una llibreta part d'una rondalla que ja li contaven en casa quan ella tenia uns set o huit anys (cap a 1950).

Igualment, hem vist un escrit de Teresa Maria Marquez Bartolomé (junt amb aquesta foto) sobre l'acte de narrar contarelles als fills, als néts... 

I li hem posat aquests mots:

"— Bon vespre, Tere,

Jo gaudia llegint rondalles i narracions a una xiqueta des que ella tenia uns dos anys fins a sis.

Li les narrava atenent al text, creant un ambient de confiança i de suavitat, perquè ella se sentís com si tu fosses eixa àvia de què escrius.

I et diré més: jo he estat molt més aficionat a les rondalles que ma mare i hi ha dies que li'n llig per telèfon (algunes vegades, de petites i completes) i ella les frueix. 

¡Quina joia sents aleshores, de pensar que les heu gaudides tots dos! Això m'ompli d'il·lusió i de ganes de prosseguir esperançat: amb la recerca i en la vida.

T'ho escric amb el cor en la mà".

Finalment, has plasmat uns paraules a Lydia Quera:

"— Es nota que has viscut en un ambient favorable a la creativitat i a la terra".

Llavors, ella t'indica: "Sí. Jo crec que ser néta, una casa de pagès, et dóna la meravella dels millors sentiments".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ventalls molt oberts i amplis

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la conveniència de ser tolerant i del fet que, per exemple, quan fas una recerca, dones entrada a les respostes que vagen acompanyades de bonesa i, així, tenir un ventall molt obert, llevat de les actituds extremistes o que pretenen enganyar, manipular o deformar la realitat.

Sobre això, li dius:

"— És molt bo i interessant, perquè, així, encara que hi haja estils diferents de reportar i de comentar vivències, records o punts de vista, moltíssimes persones se senten part del projecte.

Podríem dir que cada u és com els diferents materials que fan possible la construcció d'una finca.

A més, uns són més extensos, n'hi ha que són més literaris, n'hi ha que ens plasmen xicotets detalls, hi ha qui reflecteix un alt sentiment de pertinença a la terra, uns altres van més en línia de polítics (o de partits),...".

Llavors, ens ha respost:

"— Així es pot fer molt ampli i més complet".

Finalment, li afiges:

"— Sí. Fins i tot, a vegades, captes que els participants es fan comentaris entre ells, aclariments o diuen que han aprés una cosa més gràcies a escrits diferents als seus...'".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agraïments, poemes i mots amb molt de fondo

Paraules de hui:

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit un poema de Nadal escrit per Rosa Rovira i que m'ha aplegat hui. Li he comentat que té molt de fondo i que havíem escrit a l'autora:

"— Gràcies, Rosa, pel teu poema de Nadal, i bon dia,

Tens molt de fondo i ho agraesc.

Aquesta foto és de la porta d'entrada a ma casa, fa uns dies, amb els detalls de Nadal d'enguany.

Avant les atxes i amb els teus escrits".

En un altre moment, li hem posat:

"— Adés he parlat amb ma mare i, després de llegir-li el teu poema de Nadal, m'ha dit:

'— Felicita-la de part meua'".

Llavors, l'escriptora m'ha plasmat:

"— Moltíssimes gràcies!!! 

Aquest any m'ha sortit així...

De vegades, no donem prou les gràcies a tots aquells que s'ho mereixen, encara que siguin petits gestos...".

Ben mirat, hem continuat:

"— Ella ha estat molt involucrada en visita a malalts i a majors de la parròquia, durant molts anys.

— Veus: molta gent fa bones obres desinteressadament i potser no ha rebut gaires gràcies!!!

— Ma mare, com també un amic que, durant uns anys, ha anat a cantar a centres de majors junt amb una rondalla, m'ha comentat que, més d'una vegada, quan se n'anava, li demanaven quan hi tornaria.

Aleshores, ella m'indica que, sovint, eixos moments compartits amb l'ancià fan que no se senta sol".

Finalment, uns mots que hem rebut de Rosa Canela, junt amb una foto, en relació amb la recerca sobre el matriarcalisme:

"— Gràcies per tota la informació. Sabia que tant Catalunya com València eren matriarcals. I llegiré el que m'envies.

Ara m'he comprat un llibre que es titula 'MATRICIDI', de Rosa Elvira Presmanes.

Tenia un cosí del meu marit que era un estudiós dels pobles íbers i havia estudiat un poblat a Arbeca i sempre parlava que aquells pobles eren matriarcals, i ho havia estudiat. Potser et parlo de pobles que existien fa uns milers d'anys.

— Gràcies, Rosa, pel teu comentari i per la informació, que deu ser interessant.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones senzilles, harmòniques i sinceres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb la directora de la immobiliària que em féu de pont en la compra de la casa on visc. Una dona senzilla, harmònica i que no pretén destacar entre ningú. Igualment, el seu marit és de la mateixa corda, encara que siga més juganer. Fan bona lliga i ho captes.

Són persones atrevides que, en el 2009, es llançaren a l'aventura: en part, per vocació (ella), en part, per necessitat (ell). 

Uns sis mesos després d'haver rebut tu les claus, ella et diu que et considera un amic.

Passen els anys i ens ajudem, estem en contacte i, fins i tot, ens oferim servicis (encara que siguen puntuals). En el fons, perdura eixe lligam, eixa amistat.

Finalment, vos expose un escrit que he plasmat hui a Tere, de més de huitanta anys i resident en Reus (Catalunya), qui havia redactat sobre el pas per la vida, simbolitzat per un banc en un parc:

"— Bon vespre, Tere,

Un escrit bonic i amb sensibilitat. 

Els meus pares tenen més de huitanta anys, encara ens veiem (tot i que només siga un dia) i, si no, estem en contacte per telèfon.

Com més va, més, em passa com durant els dos darrers anys de vida d'un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort (1935-2021), qui m'ajudà en l'estudi sobre el matriarcalisme i en l'anterior: jo pensava 'Aprofita que encara viu, perquè no saps mai fins a quan'.

Ell, al capdavall, amb un somriure inicial i sincer, un dia començà una conversa telefònica: '¡Però si saps més que jo en aquest tema!'. I, tot seguit, com quan ell i jo estàvem en classe (curs 1992/1993), passàrem a un diàleg harmònic i enriquidor.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escriure, estudiar i viure amb senzillesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", "Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he demanat en relació amb uns blogs i n'he consultat uns altres com també models de webs.

De vesprada, te'n vas a un blog que portava un escriptor i, després, al d'un poeta. Llavors, copses que recorren a formes senzilles que els deixen el terreny adobat.  Pocs recorren a les fotos, si de cas, els qui es dediquen més a reportar sobre els constums (com ara, el metge humanista i, en bona mesura, pagès, Pep Capdevila, en el blog "The Ladies of Vallbona").

Quant a aquest metge, posarem que, com més d'una persona, exposa entrades de línia antropològica o de costumari.

Finalment, agregaré que alguns dies, quan veig el "Costumari català" del folklorista català Joan Amades, pense que val més la pena prosseguir en el projecte que t'has proposat, ingent, molt obert i, per això, acollidor de molts punts de vista, de vivències que, en un primer moment, t'enriqueixen i que hi ha dies que, després de publicar-les junt amb unes altres, encara t'informen sobre altres temes i tot (i, si no, en nexe amb els de la mateixa corda).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Diferents generacions, com a bons germans

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt expressiva", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un major i hem coincidit en el bon gust i en la dolçor que tenia un menjar. La conversa ha estat amb moments de certa dolcesa, d'harmonia, en què captes que hi ha un bon nexe entre dues generacions i, més encara, que la cosa flueix amb bones maneres i com quan estàs en una reunió i tots se'n senten part.

Després, hem passat a una sensació pareguda i, millor encara, hem pensat que es pot continuar així, tot i les vivències i les experiències de cada banda.

Finalment, podríem dir que, poc o molt, és com has vist que hui havia plasmat un mecenes a u que li havia escrit: lo que ell deia i lo que li havia posat el segon... eren compatibles, poden fer bona lliga i que, com més serem, més ens enriquirirem. És allò d'eixir guanyant les dues bandes (jo i l'altre, o, àdhuc, més persones). Una altra manera de prosseguir amb una amistat sincera, amb bonesa i com a bons germans i és clar, oberts al proïsme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Lligams entre ancians, adults i nins i amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, però també amb mon pare. S'han presentat en ma casa en un moment en què jo escrivia l'entrada vespertina de hui i en què només esperava u dels dos.

El fet és que, aleshores i més avant, he sentit fets i sentiments que després m'han portat a escriure-ho en una llibreta.

Eixa harmonia, eixe somriure sincer, eixe parlar senzill i benintencionat, eixe pensar que les persones creixem i que, ajudant-nos entre tots tres (i açò val per a molts moments i per a moltes situacions, no han de menester que siguen econòmiques),... fan que ho experimentes com si es tractàs d'u de tants diàlegs que tenies pel 2009 i pel 2010 amb majors disposats a raonar amb persones que eren vint-i-cinc anys (o, àdhuc, més de quaranta anys) més jóvens que ells (bé hòmens, bé dones).

De tots, en podem aprendre. I, més encara, quan hi ha bonesa, un somriure franc, unes relacions benignes i un alt sentiment de pertinença a la terra, com el que hem capit hui, abans de l'eixida del sol, mentres llegíem la resposta que ens havia fet una dona (potser de trenta-cinc anys o un poc més) amb fills i que cercava apartament en la vila on visc.

Llavors, et sents part de la terra, de la comarca i com u més entre el conjunt i no cal dir que amb les arrels en terres catalanoparlants. Però com a rei de la teua vida. I més: t'identifiques amb una gran quantitat de trets de la cultura tradicional i vernacla, matriarcalistes. Per eixe motiu, prossegueixes en la recerca sobre el matriarcalisme català.

Finalment, ajudant sempre que pugues i que consideres que el proïsme no és una persona malintencionada, fa que dormes millor, que et lleves amb esperit juvenil, amb el somriure afable del nin, amb el realisme de la mare i amb la paciència de la provecta que encara considera que paga la pena viure amb els peus tocant terra i donant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Costumari multicolor, receptiu i realista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit i he fet intercanvis amb una mestra ja retirada i que, tot i que té més de setanta anys, encara respon oberta a aprendre i a persones de molts rams.

A més, et diu que, en la seua família, això ja era habitual. Ja de vespre, evoques que ta mare, més d'una vegada, t'ha comentat que, en una casa, es permetia que entrassen moltes persones. Ara bé, al mínim insult o desqualificació cap a algú, qui ho havia fet se n'havia d'eixir.

Igualment, li hem enviat un escrit amb uns mots que ens digué un amic molt coneixedor del Poble colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista: "Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions" (http://matriarcalisme.blogspot.com/2025/12/un-poble-oprimit-una-directiva-forta.html).

Ben mirat, li he afegit:

"— Una dona em demanà l'obra en pdf, per a poder-la imprimir.

És una dona molt interessada per la cultura tradicional.

Li diguí quant m'havia costat en la casa de fotocòpies". 

Ella em plasmà:

"— Desitjo que et serveixi l'escrit. Lluís: voldria saber si, d'aquest recull, en faràs alguna edició en paper. (...) considero que és un tipus de costumari català i és important culturalment".

Llavors, com que la dona havia col·laborat molt i considerí que calia agrair-li-ho ("Ho faré, no en tinguis cap dubte"), li facilití els texts. 

Finalment, hem continuat com també en relació amb els qui ens enviaven altres missatges. Gràcies a tots. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones folkloristes del segle XIX i el seu paper

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, hem accedit a un enllaç per a llegir llegendes catalanes que escrigué la folklorista Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 1841-1907) i publicades en "Viquitexts" (https://ca.wikisource.org/wiki/Llegendas_catalanas), de més de tres-centes pàgines.

En casos així (https://dbd.vives.org/bio.php?id=18), et sents com qui troba una joia, perquè, per exemple, trobes persones que, encara que plasmen una societat més diferent de l'actual, reflecteixen el matriarcalisme, ja que, com hem capit, com més antigues són les deus, més és present i, de pas, t'aporten detalls que no figuren tant en escrits més pròxims al segle XXI o bé d'ara.

Per això, considere essencial recórrer a la creativitat d'aquestes persones que tan interessades estaven per la cultura tradicional, pel folklore i per la llengua catalana. I no cal dir que pels qui ho fan ara, però lluny de les modes i de lo que arraconaria el model de vida d'un Poble. Al cap i a la fi, arreplegar relats, cançons, contarelles... en la llengua vernacla d'un indret i d'un conjunt de persones és una manera de respectar-lo i, fins i tot, reps l'agraïment, algun present, suggeriments, articles,...

El meu agraïment a tots els qui, per mitjà del vostre altruisme, m'heu fet donacions en algun moment; i als qui m'han reportat fins ara. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats,  molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rei de la teua vida, creatiu, bonhomiós i sincer

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de ser complidor, puix que fa que hi haja bona avinença entre ambdues bandes i que, en el cas d'un treballador, el contractes (o que hi confies) una altra vegada.

Igualment, hem enviat uns quants missatges amb suggeriments (i, a més, unes fotos) a una dona (per a nosaltres, Joana) molt oberta i molt participativa en la recerca. En el fons, perquè, de pas, fem com quan el vent perd força i minva la facilitat que s'empine el catxirulo.

Així, més avant, en rebre la responsió de Joana ("'De major vull ser rei', fantàstic escrit"), el tornes a llegir (https://plomalliure.blogspot.com/2015/08/de-major-vull-ser-rei.html) i copses que encara no has canviat en eixe seny (*) i que, tot i que ara uses més altres mots, la manera de respondre en la vida i en el teu dia rere dia van pel mateix camí: ser qui porta el domini del teu govern i regnar amb creativitat, com quan voles un catxirulo (trets molt plasmats en moltes rondalles anteriors a 1932) i, és clar, fer possible que fluesques escrivint (deu anys després, sobre el matriarcalisme català).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) "Ja fa temps que vaig descartar els radicalismes, els extremismes i el populisme. Adoptar un posicionament liberal"

Articles, comentaris i persones que ens empelten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un missatge a l'"Associació Cultural Vibrant":

"— Bon dia, 

Ací tens l'escrit, el qual he completat i he revisat.

Ja me'n parlaràs.

Avant les atxes i amb els teus projectes i gràcies per la teua confiança". 

Ben avançat el dia, ens han plasmat aquests mots:

"— Ara m'agrades!!!!

Es tracta d'això, divulgar per oferir coneixement directe als nostres lectors encuriosits.

Si et sembla bé, proposo deixar el títol: 'La cultura valenciana és matriarcalista'.

És contundent i engrescador. Digues-me què en penses.

Si et va bé, fes una ullada a la nostra web i veuràs tot el contingut que oferim.

Concretament, voldria que peguis una ullada al contingut de l'apartat TRADICIONS: https://historiavibrant.cat/category/tradicions".

Més avant, li respons:

"— Hi ha molt a explicar.

Tinc molt de material en relació amb el matriarcalisme català, molt reflectit en la realitat i poc difós més enllà d'escrits com si fossen fulls volants en Internet.

En Facebook, m'han passat la dalla en uns cinc grups de què jo era l'únic administrador i en dos comptes.

On més informació hi ha ara és en la web 'Malandia' (https://malandia.cat)".

Finalment, dir-vos que les vostres aportacions són igualment importants i que continuem amb molts punts en comú i amb un alt sentiment de pertinença a la terra junt amb molt d'interés per la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Hostes ben rebuts, creadors afables

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona de més de huitanta-cinc anys i que, com diuen persones que la veuen molts dies, "Paqui es bondat".

Però, no sols això: també és atreviment, malgrat que es baixeta. Però, quasi sempre, té un somriure sincer que, junt amb la seua amabilitat, l'empiules amb el nen de pocs anys i que t'ofereix una fulleta i altres detalls senzills.

Igualment, hem vist que havíem rebut un missatge de l'"Associació Cultural Vibrant", amb què hem copsat molts punts en comú, començant per l'alt sentiment de pertinença a la terra i per l'interés per la llengua catalana. Ens havia escrit:

"— Necessito fer-te una consulta abans d'editar els articles teus" (sic).

Després de més de vint-i-cinc minuts, hem considerat que seria interessant prosseguir el contacte amb ells i que, de pas, podria ser-nos útil (però, no sols per a la recerca, sinó per al dia rere dia).

Finalment, captes que hi ha llocs que et poden deixar adobat el terreny: webs i blogs. Això sí: que, en tots ells, no es fa censura als escrits, que no són polititzats i que predomina la diversitat literària com qui acull reports, comentaris, suggeriments i materials de moltes colors i, així, fa possible una investigació ingent i en què moltíssimes persones se senten com hostes ben rebuts (no solament on solen viure).

Gràcies a tots per la vostra generositat, àdhuc, per la vostra paciència i, és clar, per la vostra bonesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.