Paraules de hui:
"Endavant sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb persones que, no sols les veia per Nadal, sinó en diferents moments de l'any. Per exemple, una cosina de mon pare, amb més de huitanta-cinc anys, i una dona que, durant anys, portava un xicotet comerç local junt amb el marit.
La segona, amable, arriscada, d'eixes persones que, com diem, saben vendre i guanyar-se la simpatia i la confiança del client. Ambdues, d'arrels valencianes.
De vesprada, hem fet unes quantes qüestions a una colombiana que fa tres anys que viu en el País Valencià i que, d'ençà de fa un any, diu algunes paraules en català. A banda, té un gran seny de la justícia (procura ser justa), de la sinceritat i de complir amb la paraula.
Un dia, mentres raonaves amb ella, et deia que faria pena que una llengua (junt amb la cultura) es perdés. I hui, després que li has demanat com se sent en aquests dies anteriors a Nadal i durant la festivitat, et diu que té uns fills... en els Estats Units i en una altra terra. I, més encara, que, en aquest tercer any vivint en el País Valencià, està més trista.
Afegiré que, més avant, he pensat a fer-li un present perquè ella pogués viure amb una miqueta més de joia (de la mateixa manera que, fa més temps, li doní una samarreta que posa la dita valenciana "La vergonya era verda i se la va menjar un burro"):
el mocador que enguany comprí per a la mocadorada del 9 d'Octubre, amb què l'enamorat lliura uns dolços i altres detalls a a la seua enamorada. Ací la teniu.
.
I tu, de bon matí també, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada