Amigues, amics i familiars de confiança i arrelats

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Gràcies per ser com ets", Rosó Garcia Clotet.

**** 

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb persones estimades i que, en altres moments, han compartit molt de temps amb mi, que m'han fet suggeriments molt interessants (fins i tot, a llarg termini) i que es caracteritzen per la seua noblesa: una amiga, dos amics i un familiar.

A més, com que, entre ambdues bandes, hi ha molta confiança, ho notes en la veu, en el fet que no et critiquen, en la seua sensibilitat, en la seua disposició a fer una encaixada.

Però també hem tret allò de "L'art és llarg; la vida és breu". L'amiga (nascuda en 1941) ens diu que com més major és, més viu el present i que aprofita lo que li va millor i el dia rere dia.

Ja de vesprada, he parlat amb un amic (qui és mestre, escriptor i llaurador) i que, en desembre del 2013, durant una conversa presencial, em digué "Lo teu és escriure i viure" (sic). Una veritat com un temple. 

Li he tret que, quan era xiquet, 1) ja m'agradava molt la poesia festiva, 2) que observava que, en les misses i en casa, no es pregava en la llengua vernacla, 3) que volia aprendre a escriure en la llengua materna de la meua família, 4) que m'agradava jugar amb una cuina (tu poses cada cosa en el lloc que prefereixes, tu fas els plats, tu ets l'organitzador...) i 5) que, amb uns deu anys, t'interessaves per la relació entre la mare i el xiquet, el diàleg entre ambdós ("Com quan vole un catxirulo"), possiblement, perquè t'atreia la maternitat i l'educació infantil.

Finalment, li he agregat que lo meu és dedicar-ne a fer estudis com el que ara desenvolupe... i que va per a llarg.  Ho note perquè estic en el meu camp, en l'humanístic i en nexe amb la llengua i amb la cultura tradicional de terres catalanoparlants i hi estic arrelat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i venturós any 2026.