Locomotores i vagons de moltes colors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat els comentaris del tema del dia i, en més d'un moment, he sentit com el nen que és en el seu camp i que, igualment, és obert i senzill. Les coses es desenvolupen de manera harmònica, com quan fas lo que va amb tu.

Ben mirat, copses que toques temes que t'interessen, però que no se solen tractar. És més: mentres preparaves l'entrada de la vesprada (a partir de l'obra "El llibre de fra Bernat", de Francesc de la Via), veus que, en la banda amb una versió moderna, hi havia una frase ocultada i en què es capia que, en la cultura tradicional catalana dels segles XIV i XV, la dona encara fa de sobirana i, de rebot, evoques un poema del segle XX (del valencià Maties Ruiç Esteve, 1876-1956) en què diu que la dona, en terres valencianes, és sobirana.

Adduirem que, molt avançat el dia, hem enviat uns quants missatges a la catalana Maria Dolors Sala Torras, per exemple, aquest, tret del llibre "Història de les dones a la Catalunya medieval", de Teresa Vinyoles Vidal, sobre la sexualitat, l'Església i les dones fa mil anys.

Llavors, ens ha respost:

"— Ostres!! Molt interessant. Quins escrits més interessants trobes!".

Finalment, diré que, un dia, parlant amb Pere Riutort, em comentà que hi ha locomotores i vagons. I que cada u de nosaltres tendeix més a fer u dels dos papers. En qualsevol cas, preferesc ser director de locomotora amb vagons de moltes colors. I no cal dir que dedicar-me a l'estudi sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.