Aprovaven fer a les bones, però no a les males

 

Àvies (o padrines) i mares que aprovaven fer a les bones. (6 març 2026).

El 6 de març del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿aprovaven a les bones? Gràcies”.

Quant a missatges, el 6 de març del 2026 comentaren "Sempre a les bones. A les males, segons els avis, arribes a soles" (Lydia Quera), "Les dues àvies, sempre a les bones. No els vaig sentir mai una paraula més alta que les altres" (Rosó Garcia Clotet), "Sempre a les bones i calma. A poc a poc" (Margarita Pou Marfany), "Ni idea" (Lurdes Gaspar), "Sí. A les bones, primer; i, després, a les males" (Àngels Sanas Corcoy), "Sempre hi havia bona harmonia. Ni ella, ni nosaltres volíem a les males.

Som o no ho som!!!!" (Roser Canals Costa), "Sempre a les bones. Mai van actuar a les males. Les parts implicades intentaven posar-se d'acord dins les seves idees. Si no podia ser, almenys, un entremig que afectés com menys possible parts afectades" (Antonia Verdejo), "Deixaven elegir, almenys, a casa. Mai hi havia imposicions, sempre oferien diferents opcions. No el que més crida té raó. No cal discutir amb qui no t'entén" (Maria Dolors Sala Torras), "Eren gent d'una altra època i, més aviat, estrictes" (Xec Riudavets Cavaller), "L'àvia Maria sempre feia les coses a les bones. Si les havia de fer a les males, ho tenies clar: perdries segur" (Àngel Blanch Picanyol), "A casa, totes les coses sempre les fèiem a les bones.

Mai ens imposaven a fer-ho a les males" (Rosa Rovira), "És clar!" (Josefina Moya Martínez), "Ah! Síííí. Tant la mare com la iaia sempre deien el mateix: 'Parlant, la gent s'entén' .

I, si una cosa no convé, a la força, res" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 6 de març del 2026 posaren "Fer a les bones crec que, en aquest cas, vol dir tant si vols com si no vols.

I sí, algunes ho deien.

Ni m'agradava, ni m'agrada.

Avui dia, a vegades, es fa, però perquè no hi ha altre remei. Això respon a una paraula que només se l'hauria d'imposar un mateix després d'una decisió madurada" (Anna Babra), "Sempre millor a les bones... Una de ses dues àvies sí que emprava lo que diem 'mà esquerra'. S'altra, no: fes lo que jo dic i punt" (Maria Galmés Mascaró).

Finalment, ma mare, el 6 de març del 2026, en relació amb els mots d'Àngels Sanas Corcoy, ens digué "Això solia ser lo més normal, sobretot, quan eren coses importants".