Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.
"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i ell considerava (i hi estàvem totalment d'acord) que era bo el fet de ponderar, perquè, com li he dit, atorgar a tots una mateixa quantitat, no representa igual per a cada membre.
A més, ens ha dit que si, com ara, hi ha u que és un manta, convé no donar-li'n. Deixar que s'espavile per a l'esdevenidor.
Afegirem que, en distints moments del dia, he pensat en la parella d'ancians que viu ahir i, un poc abans de començar a escriure aquestes línies, hem evocat vellets que, entre el 2009 i al llarg del 2010, ens deixaren empremta, amb qui compartírem molt,... i de qui arreplegàrem molt i que encara ens és molt profitós per al dia rere dia.
És allò que, a principi del 2016, em deia un amic sobre Pere Riutort i jo: "Sou vasos comunicants" (sic).
Doncs bé: a hores d'ara, copses que és una preciositat comptar amb gent que et reporta vivències, que t'informa com si fosses un nét seu de pocs anys. És com una mena de lligam entre el simbolisme del provecte (com a mostra, Júlia Aixut Torres, nata en 1933) i tu. Sobretot, si tenim present (i sí que ho tinc) que has restat com un xiquet.
Finalment, dir-vos que aquest eixart entre tu i els grans fa que visques bona part del dia com en molts Pobles matriarcalistes: els majors, les mares, els adults i, com he capit en la investigació, germanes adolescents (o bé ja jóvens) que fan de mares dels germanets.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada