La mare en dones nascudes abans de 1920 i el lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Adés he pensat en els Pobles matriarcalistes i en la gran un importància que atorguen a la mare. 

A més, ho captem en reportar-nos sobre el lligam entre la mare i el fill, en llegir rondalles, en llegendes, en el paper de la velleta en l'educació als néts, en la funció de la provecta que salva els xiquets o que, àdhuc, fa que no se senten sols.

Ben mirat, copses que eixa relació entre la dona i el xiquet (o bé el jove) fa possible que el nen puga viure, que siga acollit i que hi ha futur.

Cal dir que, si ens informem sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 o si, per exemple, recorrem a poemes i a narracions del segle XIX, el paper de la dona (i el de la mare) es reflecteixen més.

Ah! I en un ambient més al costat de la dona, o siga, més matriarcalista.

Per això, vos diré que, com més en nexe amb els Pobles matriarcalistes, més ho capeixes i vius millor el dia rere dia, com en eixos indrets en què un al·lot és educat per moltes persones (no sols de la família, sinó en un entorn més feminal i, per exemple, de lo que molts de nosaltres diríem del barri). Sí: com quan evoquem veïns de l'edifici i que algunes vegades ens han explicat coses que, en acabant, ens han permés viure millor i com el nin emparat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.