Una vida senzilla, maternal i per la cultura vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient tranquil i, sobretot, acollidor entre ambdues bandes.

Igualment, hem tractat una miqueta sobre una cançó que era popular anys arrere i que, quan l'has escoltada (hui, amb intenció de capir detalls etnològics, sobre Pobles), penses que cal anar cap a la cultura vernacla, cap a la d'aquells qui, més de cent anys arrere, tenien un alt sentiment de pertinença a la terra, que feien una vida senzilla, de caire maternal, com la dels qui (amb tu i ells asseguts en un banc) parleu de temes que interessen ambdues bandes i, més encara, com qui està disposat a aprendre de l'altre, a compartir i a agregar (per a sa vida i per a l'esdevenidor) informació que abans no tenia o de què no havia estat reportat.

Altrament, raones amb una Amparo que, amb noranta anys fets set dies arrere, encara té ganes de viure, bon seny, facilitat per a cuinar,...

Ben mirat, he parlat amb una altra Amparo, qui, més de deu anys arrere, em comentà sobre un tema d'urbanisme i... encertà. És clar que és ben versada. Li he amollat que, més enllà de lo que podríem dir les tasques quotidianes i necessàries (per exemple, fer un menjar, escurar...), compte amb molt de temps que evoca el lleure i que he triat dedicar-lo a l'estudi:

"— Com a resultat de la pandèmia, he pogut deduir que puc viure sense fer molta vida social en el carrer, compensar-la per les xarxes socials, per Internet, per missatges, per telèfon... I, puntualment, com ara, amb alguna visita... i estar de gust amb el model de fer una vida senzilla, amb bones relacions amb els veïns i en un espai que et permet sentir-te obert, acompanyat i sense pressions".

Finalment, hem coincidit en punts essencials per al futur, per exemple, bons lligams amb . veïns, principalment, quan ets fadrí i vius com un fadrí.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.