Aplec de dones nascudes abans de 1915, senzilles, acollidores i creatives

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat una miqueta amb ma mare, poquet, però, igualment, ens hem vist i, mentres escric aquestes línies, evoque l'entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020.

Començà parlant-nos d'u dels avis de son pare i, més avant, passà a les seues àvies (nascudes en 1878 i en 1885) com també, en bona mesura, a la tia Vicenteta, aquella dona que, amb quasi noranta-dos anys, tenia bon cabet i li hauria agradat fer un detall de costura (una randa) a la germana de ma mare, qui, aleshores, devia tenir vint-i-un anys, i de ma àvia materna (1910):

<<— Quan es moria [ la tia Vicenteta], morint-se, s’ajuntaren: la meua germana, la meua àvia, ma mare i jo. Les quatre, en la cambra. Morint-se. I es gira [, la tia Vicenteta], a ma mare, i li diu: "Amparito: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la 'puntilla' a la xiqueta" (sic).

-¡Ostres! ¡Emprenedora!

-A l’hora, a l’hora o un poc més, ja estava en la caixa. Tu me diràs que bé que estava. (...) Amb quasi noranta-dos anys!>>.

Adduiré que, per exemple, l'àvia paterna de ma mare (la padrina Consuelo, nata en 1878) podia haver deixat caure (o, per exemple,  sense empara) la tia Vicenteta, però, en canvi, a més que hi havia un bon lligam entre totes dues, l'àvia li feia uns petits detalls de cuina (com ara, coques) i, de pas, malgrat que ella era filla d'un jutge, baixava a la terra i, de rebot, junt amb la senzillesa i la humilitat. En altres mots: li féu valença.

Finalment, dir-vos que, aquestes vivències que compiles i que aculls, fan que captes com el nin que mama de la marona, et permeten capir que la creativitat i la disposició a arreplegar de lo que altres persones et diuen, fan que estigues en terra com qui ho fa al costat de la padrina en ple hivern, en una disposició en pro de la maternitat, de lo vernacle (no cal dir que també la llengua catalana) i de lo feminal en terres catalanoparlants 

Agraesc la informació que m'heu transmés fins ara, tant els qui viviu, com els qui ho feren abans. Tota pedra fa paret.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.