Bondat, humilitat i l'arquetip del rei en la teua vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit els seus i li he dit que, com més va, més, he capit una diferència substancial entre les respostes (i, sobretot, l'actitud) dels majors de setanta anys i les dels que passen dels seixanta. Molta.

El lligam entre ambdues generacions és quan la bonesa, la sinceritat i, més encara, el ser u mateix, sense disfresses, ni complexos, ni resposions en la vida com si preferissen seguir els dictats d'algun partit, d'algun líder (polític, religiós, televisiu...), van per davant de les reverències perquè no els deixen en una soledat fruit de voler ser com tots, de renunciar a prendre d'ací, d'allà, de comparar, d'enllaçar i... no cal dir que de posar-hi el teu parer. Sí, el teu.

Un exemple, nostre i que hem plasmat hui en Twiter: "L'especialitat Humanes fou retirada en temps de Felipe González com a president del govern espanyol, no en temps del PP.

Vaig ser dels darrers estudiants de Magisteri que poguérem triar eixa especialitat (1991-1994).

Silenciat pels antiPP d'esquerres. Ens ho digué un mestre en una de les primeres classes, en 1991, en aquesta escola de la Universitat de València".

Per això, quan traus un tema i el tractes atenent a l'arquetip del rei, hi ha qui se sent incòmode i, fins i tot, et qualifica de parcial. Al meu coneixement, passa que no els agrada la rigorositat, ni que procures escriure, publicar i, més encara, aprofitar Internet, Facebook, Twitter, Xiuxiuejar, els missatges, els correus electrònics i, és clar, les converses, perquè hi haja més gent que no siguen titelles dels qui intenten moure al seu gust els fils d'altri o, per què no, que el proïsme continue amb collars daurats i practicar el sisenyorisme.

Gràcies a tots els qui, amb bonhomia unida a altruisme, m'heu informat, fins ara, per a la recerca i... per a la vida. M'identifique molt més amb els més grans de setanta anys i amb un alt sentiment de pertinença a la terra (començant per la protecció de l'ús de la llengua catalana), no per motius d'edat, ans al contrari, perquè hi ha més punts en comú, més semblances.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.