Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, després, he capit que em sent agafat amb gent senzilla, acollidora, que em fa de sopluig, com moltes dones catalanoparlants del segle XIX.
Altrament, copsem com un empelt amb lo maternal, amb paciència, agafats a la terra on vivim i amb la llengua dels teus pares, la mateixa que la de ta àvia materna i que la de les teues besàvies i que la de quasi tots els teus ancestres, poc o molt, fins a 1815.
Això fa que ens arrelem a on residim, que ens interessem per lo vernacle, per lo autòcton i no cal dir que per lo femení, per lo matriarcalista i per les velletes com a pou.
Ben mirat, lliges sobre els segles XV-XVII i capeixes un ambient hospitalari als catalanoparlants, als qui estaven en eixos territoris i, a banda, en un entorn que evoca prou els segles XI-XII, sobretot, i en bona mesura, la Catalunya rural (en la gran majoria dels indrets) i, així, terres valencianes i en les Illes Balears (en aquests dos darrers casos, d'ençà del segle XIII).
Finalment, he notat una semblança amb la dona en les rondalles anteriors a 1932 i, de pas, en comentaris a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. I com qui és sota una capa de la mare, emparat (com les dones), en sopluig i creatiu, simple, principalment, quant a les tradicions folklòriques autòctones i antigues d'on nasquí i d'on es parla la llengua catalana.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada