diumenge, 19 de juliol del 2026

Dones del segle XIX lligades a la terra, senzilles, pacients i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.


****


Hui, entre d'altres coses, he evocat comentaris que em féu ma mare (1943), en l'entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020, sobre les seues àvies i sobre una bestia.

Així, ens digué que la padrina Consuelo (1878) havia acollit una bestia (la tia Vicenteta, qui, poc o molt, devia haver nascut cap a 1867) i que, quan la tia començà a afluixar de les cames, passà a viure junt amb l'àvia.

Afegirem que ta marona t'adduïa que aquelles dones s'aguantaven i que hi havia harmonia, molt senzilles.

Així, per exemple, una d'elles deia a la resta que posassen una emissora valenciana (Ràdio Guadassuar), "Perquè fan un programa molt bonic". Cal dir que el fet de posar un canal valencià, podem considerar-ho com un signe d'interés per lo vernacle.

Altrament, he recordat que tres generacions (ma àvia materna, el seu marit, ma mare i jo) jugàvem al dòmino: la padrina era arriscada i creativa; ell era prudent; ma mare participava per passar el temps amb la família; i jo, més en línia amb l'àvia i creatiu. 

Finalment, el fet de jugar i en un ambient acollidor, era un exemple que tres generacions poden compartir amb senzillesa part de la vida i de romandre sota un sopluig, com aquelles dones del segle XIX.

Com a afegitó, dir-vos que, com adés he indicat a una dona, des que començà la pandèmia, en març del 2020, estic més creatiu, isc poc de casa i que et sents molt lligat amb el passat, amb lo matern, amb lo tel·lúric, amb els ancestres i, sobretot, amb les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants: la senzillesa, la creativitat, lo maternal i el lligam amb la terra i amb les tradicions autòctones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dones del segle XIX lligades a la terra, senzilles, pacients i acollidores

Paraules de hui: "Avant les atxes", Kike. "Avant les atxes", Ramona Ibarra. **** Hui, entre d'altres coses, he evoca...