Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, sobre un altre que en té més de setanta-set i que ahir, per exemple, havia fet al·lusió a una tia de ma mare, potser nascuda entre 1915 i 1920.
Aquesta dona, com moltes dels primers vint anys del segle passat, era molt acollidora, amb un tracte maternal, senzilla, d'eixes persones que et somriuen i que et fan qüestions i... tu et sents com si fosses en un sopluig, emparat.
Ben mirat, després de llegir una anècdota que ens plasmà Ricard Jové Hortoneda (nat en 1929) en novembre del 2020, hem evocat la seua dona (Teresa Hortoneda), de qui un dia rebérem un registre de veu en què incloïa que era velleta.
Finalment, dir-vos que hi ha qui té més de noranta anys, com ara, Júlia Aixut Torres (1933), molt simple, maternal (en la manera de reportar, de respondre, de comentar), amb un llenguatge suau, terrenal, interessada per lo vernacle en terres catalanoparlants, molt creativa, que té records i que, sovint, t'informa sobre el passat i, que, més d'una vegada, captes que, lo que et posa, lliga amb la línia de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, fins i tot, en el darrer terç del segle XIX... i que eren d'arrels catalanoparlants, i agafades a la terra.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada