Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona de més de huitanta-cinc anys i de qui molta gent diu que és bondat, dona en qui moltes vegades captes que parla, que actua i que respon com el típic xiquet de quatre anys i bonhomiós.
Altrament, hem llegit una qüestió de María José (https://x.com/i/status/2076319577399607478) psicòloga:
"— ¿Podrieu recordar i compartir quina és aquella cosa que el vostre pare o la vostra mare sempre us repetia/repeteix? 🤍😉".
I tu li poses:
"— Bon vespre, María José,
Mon pare (1942), sovint, sobretot, quan jo era jove, em remarcava el seny de plasmar la veritat, de no permetre que ningú tractàs de manipular-me (i que la desaprovàs).
Ma mare (1943) ha insistit molt en la senzillesa".
També ha demanat (https://x.com/i/status/2076374587852382587) "A quina edat considereu que una persona ja no és jove?".
Llavors, li hem agregat:
"— Quan deixa de ser un xiquet, un adolescent i una persona que encara no es fa responsable de la seua llibertat. Aleshores, passa a ser adult.
En maig del 2016, un home em deia '[ Els polítics del Congrés dels Diputats] Estan actuant com si foren adolescents'. I encara ho fan".
Finalment, dir-vos que molt de lo que he plasmat en aquest escrit, ho he capit en dones catalanoparlants que ara tenen més de setanta anys i no cal dir que en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, més encara, si nasqueren en el segle XIX: molt senzilles, de bon cor, arriscades, maternals, ames de la seua vida i en un ambient fresc i creatiu.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada