Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.
"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, mentres llegia una rondalla del segle XIX, he capit un sentiment paregut a quan, a migdia i de vesprada, havia escrit un comentari de Júlia Aixut Torres en nexe amb el tema d'ahir (sucós i extens).
Et sents emparat i, més encara, copses el paper tan important de la sensibilitat, amiga de la creativitat i d'eixos pilars que tenien molt presents (com moltes vegades t'ha tret ta marona), molts catalanoparlants (bé hòmens, bé dones) nascuts en el segle XIX i... en la seua família: la coherència. Les hipòtesis són un altre tema.
Igualment, hem llegit un article que ha recomanat Gemma (https://x.com/i/status/2075852452541141423), una dona que ha estat mestra d'institut, a qui hem plasmat:
"— Bon vespre, Gemma,
U dels millors mestres que tinguí en Magisteri, Pere Riutort (curs 1992/1993), tenia tendència a fer classes lleugerament magistrals.
Ara bé, estava obert a qualsevol qüestió dels alumnes, era amable, senzill i et feia raonar.
Un dia li diguí que 'eina' era un mot que s'emprava en la meua família. Ell em demanà: 'Estàs segur [ que es diu per l'Horta de València]?'.
Ho comentí a ma mare i ella em respongué:
'— No: aïna'.
En la classe següent, li diguí:
'— Ma mare m'ha dit que, per ací, es diu aïna'.
I ell no m'amollà mai cap '¿Veus com no era així?'.
Un altre dia, el mateix mestre. Un alumne, que devia tenir uns vint-i-huit anys, li demana:
'— Pere: ¿és veritat que es parlava valencià en València abans que vingueren els catalans?'.
El mestre, amb veu tranquil·la, li féu aquesta qüestió:
'— ¿Creus que es parlava castellà a Cuba abans que hi arribassen els castellans?'.
No humilià mai cap alumne.
M'impactà aquesta manera de fer classes.
Avant les atxes.
Una forta abraçada".
Finalment, María José, psicòloga, ha demanat quina era la teua principal capacitat, la més destacable en tu (https://x.com/i/status/2076024075349020770). I li has respost:
"Bon vespre, María José,
La didàctica, fer senzill i accessible un tema junt amb la capacitat per a no deixar-me arrossegar pels polítics, ni pels qui pretenen fer-nos titelles seus.
No he militat mai en cap partit polític i, molt sovint, he votat nul. I mai, fruit de la por".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada