Dones de més de noranta anys, de bon cor i bona avinença

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en una conversació agradable i en què ambdós érem com carn i ungla, d'eixes en què hi ha bona avinença.

Igualment, has escrit a Júlia Aixut Torres, una dona nascuda en 1933, amb família catalana i valenciana:

"— Bon dia, Júlia,

Una qüestió: has estat mare? Gràcies.

Hi ha una cosa que capte molt en molts escrits teus: fas ús d'un llenguatge dolç, de gent de bon cor, com el de la mare que parla amb el xiquet i amb qui ell se sent acollit, amb una dona molt oberta i amb bona empatia i que no prohibeix, sinó que explica al fill per què cal actuar d'una manera i no d'una altra".

Més avant, ens ha respost:

"— Sí, Lluís. Tinc un xiquet de l'any 1956; la xiqueta, del 1958. I ja són retirats: infermers, com era el seu pare. I jo ja faig al pas dels anys (1933), que ja en són un grapat…

Que tinguis un bon dissabte, Lluís. Petonet. 

Endavant les atxes (com deia el pare)".

Ben mirat, has capit signes que empiulen amb la funció social i de relacions humanes.

Altrament, aculls aquest beset i l'empeltes amb el que una provecta faria a un fill i, com ara, àdhuc, a un nét o bé a una nina.

¡Que agradable és estar un moment amb una dona de més de noranta anys, senzilla, arriscada, amable, amb bonesa, amb un somriure fàcil i oberta a persones de totes les edats! I parlem d'una dona a qui coneguí i de qui conserve un bon record (com també ma mare): (la tia) Doloretes. Havia nascut cap a 1923 i s'estava en Alaquàs (l'Horta de València). Visqué quasi cent anys.

Finalment, t'ha enviat uns altres mots:

"— He recordat que, en aquell temps de la meva joventut, a vegades, al pare, li havia sentit dir 'Aquest (o aquesta) ha recorregut la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra".

Aleshores, li hem amollat:

"— Gràcies, Júlia. Em sona".

Agraesc els qui han participat en la recerca i els qui, igualment, m'han facilitat part de les seues vivències i de lo que han aprés, puix que m'adoben el terreny per a la creativitat, per a lo maternal (el nen que mama de gust de la marona) i per a prosseguir amb la bonhomia d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.