La figura de la mare i la maternitat en alguns Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Montserrat Rius Malet (https://www.facebook.com/share/p/19aVMkyggs), qui, més d'una vegada, me n'ha enviat i que han servit per a diferenciar el gra de la palla i per a trobar semblances. El de hui n'era sobre noces:

"— Bona tarda, 

Crec que aquesta història et pot interessar"

Després de llegir el text, li hem respost:

"— Gràcies, Montserrat, i bon dia,

En els Pobles matriarcals, no es promou la virginitat, sinó que lo que les caracteritza, com aquell qui diu, com a punt de partida, és la mare i la maternitat. 

La Mare de Déu hi té un paper important i, com diu l'expressió, ella és la mare d'un home. Per tant, l'home procedeix de la dona.

En canvi, en una cultura patriarcal com la castellana, tradicionalment, ells parlen de 'virginitat': 'la Virgen de...'. En aquestes cultures, es considera que la dona procedeix de l'home (simbòlicament, per exemple, d'un déu solar, del cel).

Igualment, per si t'interessa, hi ha un llibre que dóna moltes pistes en molts temes en relació amb un Poble matriarcal: l'entrevista d'Elizabeth Burgos a Rigoberta Menchú.

A més, un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, em digué que la mare era lo més important en el Poble colla.

I, en altres Pobles del mateix ram, el paper d'aquesta tia parenta el faria una tia materna. Un exemple: en la cultura basca, el padrí d'un fill és el germà de la mare, no el germà (ni la germana) del pare. I més, entre els bascs: el padrí (germà de la mare) fa de pare, en lloc del pare biològic".

Ben mirat, dir-vos que la meua intenció és arreplegar informació amb què pugues exposar trets que confirmen que la cultura tradicional i vernacla en terres catalanoparlants és matriarcalista. Doncs bé, ho capim en poesia dels segles XV-XVII, en cançons compilades pel folklorista Manuel Milà i Fontanals (segle XIX), en rondalles de Pineda de Mar (primeria del segle XX) escrites per Sara Llorens. I molt, en rondalles mallorquines recollides per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... i en cançons que transmeteren a Simona Gay (1898-1969) rossellonesos que havien nascut, àdhuc, a mitjan segle XIX... o abans de 1870.

Finalment, no cal dir que mitjançant comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb altres fonts. 

Gràcies a tots per la vostra generositat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.