La mare, l'educació maternal i vivències que et deixen empremta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt interessant. Avant les atxes", Vicent Pla. 

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per la feina" Tere.

"Ets un gran treballador" (*), Sisco Beltran Uno.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient de bona avinença, he tret el tema del dia, he escrit el seu comentari i, després, Misericòrdia Nicolau Soronellas ens ha hi enviat uns mots amb què m'identifique molt:

"— La més important".

Llavors, li hem posat:

"— Això he dit a ma mare: que, en moltes cançons, en moltes rondalles,... la mare és present (prou més que el pare) i que, en les cultures matriarcalistes, és la figura principal (bé biològica, bé la Mare Terra)".

Tot seguit, ens ha afegit:

"— És que, com una mare, no hi ha res; i, per a una mare, un fill és el més important del món i donaríem la nostra vida per salvar un fill. 

I, quan un fill té un problema, és la mare qui pateix tant com ell. El pare, a tot estirar, et demana 'Com estàs?' i prou".

Ben mirat, reps un missatge de Sisco Beltran Uno (*) i li has respost:

"— Gràcies, Sisco, i bon vespre,

Són temes que m'agraden i, més encara, que fan que estiga lligat a dues coses que m'han resultat fàcils des que era un xiquet: la creativitat i la figura de la mare.

Quan devia tenir deu anys, si fa no fa, mentres ma mare i jo esperàvem en l'hospital, estava interessat per les relacions entre les mares i els xiquets.

Potser no ho havia pensat encara, però degué influir en el fet que, quan tenia cap a catorze anys, em proposí ser mestre.

Són temes que em fascinen. I, més encara, si els tracte del punt de vista simbòlic i unint-ho amb exemples de camps diferents (música, poesia,...) i amb vivències o bé amb comentaris.

Quan estudiava el darrer curs de Magisteri (1993/1994), ja m'atreia el tema de les dones en la Història.

Pense que devia haver deixat empremta que, en el barri on vivia, les dones eren el pal de paller de la celebració de la festa de Sant Antoni i que hi havia un ambient maternal i afectiu que captaves".

Finalment, dir-vos que, en les rondalles mallorquines compilades per Antoni Ma. Alcover i en moltes cançons arreplegades per Antoni Gili Ferrer (nascut en els anys trenta del segle passat), hi ha detalls de caire eròtic i trets d'una sexualitat matriarcalista ben manifesta i que empelta amb publicacions sobre altres Pobles matriarcals del món.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.