Diferents generacions, com a bons germans

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt expressiva", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un major i hem coincidit en el bon gust i en la dolçor que tenia un menjar. La conversa ha estat amb moments de certa dolcesa, d'harmonia, en què captes que hi ha un bon nexe entre dues generacions i, més encara, que la cosa flueix amb bones maneres i com quan estàs en una reunió i tots se'n senten part.

Després, hem passat a una sensació pareguda i, millor encara, hem pensat que es pot continuar així, tot i les vivències i les experiències de cada banda.

Finalment, podríem dir que, poc o molt, és com has vist que hui havia plasmat un mecenes a u que li havia escrit: lo que ell deia i lo que li havia posat el segon... eren compatibles, poden fer bona lliga i que, com més serem, més ens enriquirirem. És allò d'eixir guanyant les dues bandes (jo i l'altre, o, àdhuc, més persones). Una altra manera de prosseguir amb una amistat sincera, amb bonesa i com a bons germans i és clar, oberts al proïsme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Lligams entre ancians, adults i nins i amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, però també amb mon pare. S'han presentat en ma casa en un moment en què jo escrivia l'entrada vespertina de hui i en què només esperava u dels dos.

El fet és que, aleshores i més avant, he sentit fets i sentiments que després m'han portat a escriure-ho en una llibreta.

Eixa harmonia, eixe somriure sincer, eixe parlar senzill i benintencionat, eixe pensar que les persones creixem i que, ajudant-nos entre tots tres (i açò val per a molts moments i per a moltes situacions, no han de menester que siguen econòmiques),... fan que ho experimentes com si es tractàs d'u de tants diàlegs que tenies pel 2009 i pel 2010 amb majors disposats a raonar amb persones que eren vint-i-cinc anys (o, àdhuc, més de quaranta anys) més jóvens que ells (bé hòmens, bé dones).

De tots, en podem aprendre. I, més encara, quan hi ha bonesa, un somriure franc, unes relacions benignes i un alt sentiment de pertinença a la terra, com el que hem capit hui, abans de l'eixida del sol, mentres llegíem la resposta que ens havia fet una dona (potser de trenta-cinc anys o un poc més) amb fills i que cercava apartament en la vila on visc.

Llavors, et sents part de la terra, de la comarca i com u més entre el conjunt i no cal dir que amb les arrels en terres catalanoparlants. Però com a rei de la teua vida. I més: t'identifiques amb una gran quantitat de trets de la cultura tradicional i vernacla, matriarcalistes. Per eixe motiu, prossegueixes en la recerca sobre el matriarcalisme català.

Finalment, ajudant sempre que pugues i que consideres que el proïsme no és una persona malintencionada, fa que dormes millor, que et lleves amb esperit juvenil, amb el somriure afable del nin, amb el realisme de la mare i amb la paciència de la provecta que encara considera que paga la pena viure amb els peus tocant terra i donant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Costumari multicolor, receptiu i realista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit i he fet intercanvis amb una mestra ja retirada i que, tot i que té més de setanta anys, encara respon oberta a aprendre i a persones de molts rams.

A més, et diu que, en la seua família, això ja era habitual. Ja de vespre, evoques que ta mare, més d'una vegada, t'ha comentat que, en una casa, es permetia que entrassen moltes persones. Ara bé, al mínim insult o desqualificació cap a algú, qui ho havia fet se n'havia d'eixir.

Igualment, li hem enviat un escrit amb uns mots que ens digué un amic molt coneixedor del Poble colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista: "Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions" (http://matriarcalisme.blogspot.com/2025/12/un-poble-oprimit-una-directiva-forta.html).

Ben mirat, li he afegit:

"— Una dona em demanà l'obra en pdf, per a poder-la imprimir.

És una dona molt interessada per la cultura tradicional.

Li diguí quant m'havia costat en la casa de fotocòpies". 

Ella em plasmà:

"— Desitjo que et serveixi l'escrit. Lluís: voldria saber si, d'aquest recull, en faràs alguna edició en paper. (...) considero que és un tipus de costumari català i és important culturalment".

Llavors, com que la dona havia col·laborat molt i considerí que calia agrair-li-ho ("Ho faré, no en tinguis cap dubte"), li facilití els texts. 

Finalment, hem continuat com també en relació amb els qui ens enviaven altres missatges. Gràcies a tots. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones folkloristes del segle XIX i el seu paper

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, hem accedit a un enllaç per a llegir llegendes catalanes que escrigué la folklorista Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 1841-1907) i publicades en "Viquitexts" (https://ca.wikisource.org/wiki/Llegendas_catalanas), de més de tres-centes pàgines.

En casos així (https://dbd.vives.org/bio.php?id=18), et sents com qui troba una joia, perquè, per exemple, trobes persones que, encara que plasmen una societat més diferent de l'actual, reflecteixen el matriarcalisme, ja que, com hem capit, com més antigues són les deus, més és present i, de pas, t'aporten detalls que no figuren tant en escrits més pròxims al segle XXI o bé d'ara.

Per això, considere essencial recórrer a la creativitat d'aquestes persones que tan interessades estaven per la cultura tradicional, pel folklore i per la llengua catalana. I no cal dir que pels qui ho fan ara, però lluny de les modes i de lo que arraconaria el model de vida d'un Poble. Al cap i a la fi, arreplegar relats, cançons, contarelles... en la llengua vernacla d'un indret i d'un conjunt de persones és una manera de respectar-lo i, fins i tot, reps l'agraïment, algun present, suggeriments, articles,...

El meu agraïment a tots els qui, per mitjà del vostre altruisme, m'heu fet donacions en algun moment; i als qui m'han reportat fins ara. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats,  molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rei de la teua vida, creatiu, bonhomiós i sincer

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de ser complidor, puix que fa que hi haja bona avinença entre ambdues bandes i que, en el cas d'un treballador, el contractes (o que hi confies) una altra vegada.

Igualment, hem enviat uns quants missatges amb suggeriments (i, a més, unes fotos) a una dona (per a nosaltres, Joana) molt oberta i molt participativa en la recerca. En el fons, perquè, de pas, fem com quan el vent perd força i minva la facilitat que s'empine el catxirulo.

Així, més avant, en rebre la responsió de Joana ("'De major vull ser rei', fantàstic escrit"), el tornes a llegir (https://plomalliure.blogspot.com/2015/08/de-major-vull-ser-rei.html) i copses que encara no has canviat en eixe seny (*) i que, tot i que ara uses més altres mots, la manera de respondre en la vida i en el teu dia rere dia van pel mateix camí: ser qui porta el domini del teu govern i regnar amb creativitat, com quan voles un catxirulo (trets molt plasmats en moltes rondalles anteriors a 1932) i, és clar, fer possible que fluesques escrivint (deu anys després, sobre el matriarcalisme català).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) "Ja fa temps que vaig descartar els radicalismes, els extremismes i el populisme. Adoptar un posicionament liberal"

Articles, comentaris i persones que ens empelten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un missatge a l'"Associació Cultural Vibrant":

"— Bon dia, 

Ací tens l'escrit, el qual he completat i he revisat.

Ja me'n parlaràs.

Avant les atxes i amb els teus projectes i gràcies per la teua confiança". 

Ben avançat el dia, ens han plasmat aquests mots:

"— Ara m'agrades!!!!

Es tracta d'això, divulgar per oferir coneixement directe als nostres lectors encuriosits.

Si et sembla bé, proposo deixar el títol: 'La cultura valenciana és matriarcalista'.

És contundent i engrescador. Digues-me què en penses.

Si et va bé, fes una ullada a la nostra web i veuràs tot el contingut que oferim.

Concretament, voldria que peguis una ullada al contingut de l'apartat TRADICIONS: https://historiavibrant.cat/category/tradicions".

Més avant, li respons:

"— Hi ha molt a explicar.

Tinc molt de material en relació amb el matriarcalisme català, molt reflectit en la realitat i poc difós més enllà d'escrits com si fossen fulls volants en Internet.

En Facebook, m'han passat la dalla en uns cinc grups de què jo era l'únic administrador i en dos comptes.

On més informació hi ha ara és en la web 'Malandia' (https://malandia.cat)".

Finalment, dir-vos que les vostres aportacions són igualment importants i que continuem amb molts punts en comú i amb un alt sentiment de pertinença a la terra junt amb molt d'interés per la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Hostes ben rebuts, creadors afables

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona de més de huitanta-cinc anys i que, com diuen persones que la veuen molts dies, "Paqui es bondat".

Però, no sols això: també és atreviment, malgrat que es baixeta. Però, quasi sempre, té un somriure sincer que, junt amb la seua amabilitat, l'empiules amb el nen de pocs anys i que t'ofereix una fulleta i altres detalls senzills.

Igualment, hem vist que havíem rebut un missatge de l'"Associació Cultural Vibrant", amb què hem copsat molts punts en comú, començant per l'alt sentiment de pertinença a la terra i per l'interés per la llengua catalana. Ens havia escrit:

"— Necessito fer-te una consulta abans d'editar els articles teus" (sic).

Després de més de vint-i-cinc minuts, hem considerat que seria interessant prosseguir el contacte amb ells i que, de pas, podria ser-nos útil (però, no sols per a la recerca, sinó per al dia rere dia).

Finalment, captes que hi ha llocs que et poden deixar adobat el terreny: webs i blogs. Això sí: que, en tots ells, no es fa censura als escrits, que no són polititzats i que predomina la diversitat literària com qui acull reports, comentaris, suggeriments i materials de moltes colors i, així, fa possible una investigació ingent i en què moltíssimes persones se senten com hostes ben rebuts (no solament on solen viure).

Gràcies a tots per la vostra generositat, àdhuc, per la vostra paciència i, és clar, per la vostra bonesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.