La mare, l'educació maternal i vivències que et deixen empremta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt interessant. Avant les atxes", Vicent Pla. 

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per la feina" Tere.

"Ets un gran treballador" (*), Sisco Beltran Uno.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient de bona avinença, he tret el tema del dia, he escrit el seu comentari i, després, Misericòrdia Nicolau Soronellas ens ha hi enviat uns mots amb què m'identifique molt:

"— La més important".

Llavors, li hem posat:

"— Això he dit a ma mare: que, en moltes cançons, en moltes rondalles,... la mare és present (prou més que el pare) i que, en les cultures matriarcalistes, és la figura principal (bé biològica, bé la Mare Terra)".

Tot seguit, ens ha afegit:

"— És que, com una mare, no hi ha res; i, per a una mare, un fill és el més important del món i donaríem la nostra vida per salvar un fill. 

I, quan un fill té un problema, és la mare qui pateix tant com ell. El pare, a tot estirar, et demana 'Com estàs?' i prou".

Ben mirat, reps un missatge de Sisco Beltran Uno (*) i li has respost:

"— Gràcies, Sisco, i bon vespre,

Són temes que m'agraden i, més encara, que fan que estiga lligat a dues coses que m'han resultat fàcils des que era un xiquet: la creativitat i la figura de la mare.

Quan devia tenir deu anys, si fa no fa, mentres ma mare i jo esperàvem en l'hospital, estava interessat per les relacions entre les mares i els xiquets.

Potser no ho havia pensat encara, però degué influir en el fet que, quan tenia cap a catorze anys, em proposí ser mestre.

Són temes que em fascinen. I, més encara, si els tracte del punt de vista simbòlic i unint-ho amb exemples de camps diferents (música, poesia,...) i amb vivències o bé amb comentaris.

Quan estudiava el darrer curs de Magisteri (1993/1994), ja m'atreia el tema de les dones en la Història.

Pense que devia haver deixat empremta que, en el barri on vivia, les dones eren el pal de paller de la celebració de la festa de Sant Antoni i que hi havia un ambient maternal i afectiu que captaves".

Finalment, dir-vos que, en les rondalles mallorquines compilades per Antoni Ma. Alcover i en moltes cançons arreplegades per Antoni Gili Ferrer (nascut en els anys trenta del segle passat), hi ha detalls de caire eròtic i trets d'una sexualitat matriarcalista ben manifesta i que empelta amb publicacions sobre altres Pobles matriarcals del món.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Baixar el nivell, paciència i didàctica

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma sobre l'oratge que havia fet aquests darrers dies i els primers mesos d'enguany, i hi ha hagut bona harmonia com també hi ha bona avinença amb les dones de què li he dit algunes coses.

Igualment, has respost a un home que et demanava un aclariment: li'n fas u i, més avant, un segon i en línia amb com li seria més fàcil capir perquè hi hagués una resolució.

Llavors, amb paciència, amb una exposició didàctica i per punts, ell ha captat, ha respost per a solucionar el tema que hi havia entremig i, al capdavall, ens ha amollat que féssem un assaig per si li podíem confirmar lo que li havíem indicat.

Tot seguit, li he informat de les meues observacions i he vespre que ens ho havia deixat prou adobat.

Finalment, dir-vos que, lo més important, del punt de vista de les relacions humanes, ha estat eixe moment en què has evocat aquella mestra que deia que ella baixava el nivell perquè l'entenguessen els alumnes, no sols els més avançats. Per tant, aquesta dona fa com la mare que lliga amb el xiquet i amb persones de totes les edats.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Corrandes, la senyora mestressa i dones acollidores

 

Al capdavall d’aquesta introducció a “La samaritana”, Simona Gay comenta “me l’ha relatada la Maria Soubrà.

L’havia apresa de la seva àvia, Guideta Bonafé, analfabeta. És l’àvia que li contava com el teatre es feia a Illa” (p. 362), és a dir, li passà una padrina nascuda cap a 1830.

Un passatge posterior en què hi ha trets matriarcalistes és el punt “Seguedilles dels Goigs dels ous” (p. 368). Diu així:

“Passades les fervoroses tenebres de la Setmana Santa, s’aixeca la nit il·luminada de Pasqües. A Rosselló, el flabiol cridava la llum a quatre hores de matí. Fins a la mitja nit, pels carrers, ressonaven els Goigs dels ous (...) s’han afegit les Cantarelles o Caramelles (...). El poble s’hi expressa en corrandes casolanes o burlesques mesclades de records de la Passió. (...) La música és la dels goigs dels ous” (p. 368).

Abans d’endinsar-nos en la lletra, indicarem que, unes planes després, l’estudiosa reflecteix que el poble ha unit la foscor i la claror, lo creatiu i lo formal, i ho posa amb uns mots que paga la pena llegir: “Aqueixa conjuminació de sagrat i de profà no xoca gens els catalans” (p. 372), fet que podríem enllaçar amb un detall de la Pasqua: l’abundància de cançons eròtiques que es canten el dia de Resurrecció, en lloc de fer-se una festa popular de caire místic. Açò lliga la religió i la natura (la mare).

En relació amb els versos, n’hem triat aquests:

“Bona casa, bona brasa,

bona brasa i bon tió

i, a vosaltres i nosaltres,

Santa Nit que Déu nos do.

I, a la senyora mestressa,

Déu conservi lo marit

per la tenir ben calenta

a l’hivern, quan se’n va al llit.

A l’amo d’aquesta casa,

lo mateix li desitgem.

Si ne ten, de fadrinetes,

Déu mantengui llur honor

que, si ne ten, de viudetes” (p. 368).

 

És a dir, s'exposa la figura de la mestressa (ací, “senyora mestressa”, un tractament que recorda el de “senyora ama” valencià), a qui es desitja llarga vida i com un empelt amb el seu home, qui haurà de fer bona pasta amb ella, fins i tot, quan faça més fred.

Agregarem que, per una banda, la dona apareix com “senyora” i la forma més comuna (mestressa), mentres que la consideració cap al marit es limita a dir-ne que és l’amo (però no li afig cap “senyor”). Nogensmenys, les filles també ixen reforçades, com abans ho havia estat la marona.

En nexe amb això, més avant, els versets diuen

“Oh, Regina coronada:

guardeu-nos aquesta casa” (p. 368),

 

de manera que la dona, no sols és regna per la zona (n’és la reina coronada, l’actual), sinó que és la protectora dels seus fills que hi habiten, els quals es recolzen en el paper maternal que desenvolupa la Mare i, de pas, ella és en companyia dels seus seguidors.

Tocant a les darreres línies d’aquesta composició, potser uns quants del redol s’acosten a la casa i amollen

“Mestressa: si teniu ous,

guardeu-los per als de casa,

que nosaltres ja prendrem

botifarra i cansalada.

I, donar o no donar,

ací nos faran estar” (pp. 368 i 370).

 

Per consegüent, cada banda podrà menjar de lo que té i, igualment, estar-hi en companyia. 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Gent creativa, realista i amb bona empatia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una part bàsica per a la casa, de què, més avant, m'ha traslladat a eixos moments que has compartit amb administradors molt oberts (en aquest cas, amb dones), que es posen en la pell de l'altre i que, a més, adoben el terreny i tracten bé el parroquià i, quasi sempre, hi són tractats.

Ben mirat, hem capit u dels millors camins per a publicar sobre el matriarcalisme i la gran importància que té, hui dia, que lo que compiles, això és, que la informació arreplegada, i que lo que fas, també estiga en paper.

Afegirem que, mentres feies el sopar, has evocat uns mots que t'envià una de les màximes col·laboradores en la recerca: Rosa Rovira i has pensat "¡Que encertada hi estigué i quina favor fa, sovint, tenir present també l'opinió de gent creativa, realista i amb bona empatia!".

Per això, continuarem agafats a la mare, a la terra i a lo maternal. I més perquè, com m'amollà un dia ma mare, quan jo era xiquet, m'era molt més fàcil relacionar-me amb xiquetes i, en menor mesura, amb xics empàtics.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Pervivències matriarcals en el Rosselló i religiositat naturalista

 

Revenint a l’antologia “Folklore íntim del Rosselló”, de la folklorista catalana Simona Gay (1898-1969), hi ha una secció amb uns mots que no tenen pèrdua i de què tractarem. Així, en “Quaresma i Pasqües”, captem que “Los Plants de Nostra Dona són a l’origen del Drama Sagrat; són coneguts diversos escrits a mà en llengua llemosina i en llengua catalana: els lligams eren estrets entre Catalunya i el Migdia de França. Entretant, convé de marcar algun límit.

Ens diu Josep Sebastià Pons (traduïm):

            ‘El Rosselló ha retingut la concepció de l’Edat Mitjana, això fa que guarda un caràcter distint de la França del segle XVIII...’” (p. 348).

Com podem veure, primerament, ens enllaça amb dos Pobles matriarcalistes (l’occità, ací, amb la llengua llemosina; i el català), els quals tingueren molta relació en època medieval (com ara, literàriament, en poesia, en política, en la semblança lingüística...).

Ara bé, quan la investigadora entra en la cultura catalana i en l’associada a la llengua francesa, comenta que el Rosselló ha mantingut les arrels de l’Edat Mitjana (les quals són matriarcalistes) i que és diferent de la segona. Al cap i a la fi, la francesa s’inclina 1) per la uniformitat, 2) al capdavall d’eixa centúria, per la raó, i, 3) més avant, àdhuc, pel laïcisme, tres detalls que la desarrelen i que reflecteixen que és patriarcal, per molt que molts llibres i moltes publicacions del primer quart del segle XXI i tot encara fessen una mena de lloança de les valors de la Revolució Francesa i silenciassen (o bé, no s’aturassen a esbrinar) sobre les arrels autòctones en terres catalanoparlants.

Un altre passatge interessant i, ben mirat, amb simbolisme que empelta amb el matriarcalisme, és el punt “La samaritana (A)”, de què desglossarem bona part. L'estudiosa diu així: “No puc deixar d’esmentar la supervivència de la representació teatral de La conversió de la samaritana a Illa, gràcies al catalanista i poeta mossèn Bonafont, rector d’Illa, i a les monges que feien escola a Illa. L’escenari era l’antiga església de la Rodona. Un record en perdura. Encara en 1910, Dijous Sant feien un pou al costat de l’altar de la capella de l’Hospital, era encerclat de tarongers; al mig, penjava una cadena i n’hom sentia el degotadís de l’aigua en el pou: cloc, cloc, cloc, feia l’aigua baixant d’una ferradeta. Una estàtua representava Nostre Senyor, d’una part del pou; i, de l’altra, una verge vestida de negre figurava la samaritana” (p. 362).

Anem a pams. Per a començar, l’escriptor i promotor de què fa esment és Josep Bonafont (1854-1935), nascut en la Catalunya Nord. Tocant als signes, cal destacar el nom del temple (Rodona, el qual empelta amb la tendència a lo circular en els Pobles matriarcals), que el forat fos molt pròxim a on vivia la gent (puix que equival a la vagina i, per extensió, a la vulva), que es parle d’un altar (la vulva), d’una capella (la vagina i, molt sovint, la vulva), que romanga en rogle (encerclat) i no cal dir que ho fa per tarongers.

En altres mots, la presència femenina és molt important, fins al punt que l’indret és envoltat de tarongers (no sols d’u), arbre que fa taronges (fruit que, com que conté llavors, empiula amb la fecunditat). Aquesta mena de veïnatge té moltes semblances amb la cultura basca, atenent al llibre "Europa índígena matrilineal. Los vascos", de Mari Carmen Basterretxea: "En Berriatua, a uns 200m. de l'ermita de Magdalena, hi ha un pou l'aigua del qual es considera guaridora per a les malalties de la pell" (p. 60).

Altrament, el pou ens porta a la bossa maternal en què es cria el futur nadó; i la ferradeta ho fa amb un poal (recepció) de metall.

Quant a les colors i a les estàtues, hi ha un eixart entre home i dona: el Senyor i una marededéu vestida de negre (i, així, vinculada amb la foscor i amb la nit). I, més encara: el personatge masculí i el femení són dins, no fora (en la marona, en la terra). Això ens representa un lligam mare-fill. 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Agraïments i bona avinença entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat que coneguí una dona que, com també la seua filla, treballaven en una empresa i que feien valença els qui, després de fer-los elles una favor, els el tornaven de manera que poguessen confiar altra vegada en el treballador.

Ben mirat, li hem adduït:

"— Sempre els estaré agraït, perquè, sense eixa confiança que totes dues posaren en mi, no hauria pogut fer els estudis, ni pràctiques...".

Llavors, et diu:

"— Molt bé: cal ser agraïts".

Igualment, li has amollat que un amic teu, tot i que és fadrí i un any més jove que tu, encara viu en cal pare i que podria haver-se independitzat i, quasi segur, haver-se comprat un estatge, però que, àdhuc, hi residia junt amb un germà seu. Això és: un pare i dos fills de més de cinquanta anys i en un mateix habitatge.

Finalment, vos afegiré els resultats d'una enquesta que es féu per Internet en el 2009, i de què hui he parlat una miqueta amb ma mare (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/11/per-una-cultura-dels-valors.html?m=0). La segona part enllaça prou amb els Pobles matriarcals:

<<<Aquestes són les dades, una orientació, com qualsevol enquesta neta i en què el factor emocional o manipulatiu no siga implícit:

Les valors que més dominen

1. Individualisme (178)

2. Influència (150)

3. Marquisme (131)

4. Esperit combatiu (78)

5. Amistat (34)

6. Civisme (24)

7. Autoestima (16)

8. Tolerància (15)

9. Honradesa (15)

10. Solidaritat (14)

11. Creativitat (12)

12. Igualtat (6)

Les valors que més haurien de dominar

1. Solidaritat (139)

2. Honradesa (107)

3. Tolerància (100)

4. Igualtat (90)

5. Civisme (59)

6. Amistat (54)

7. Creativitat (37)

8. Autoestima (34)

9. Esperit combatiu (24)

10. Influència (5)

11. Individualisme (4)

12. Marquisme (1)>>.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Maternitat matriarcal i marits que canten i que bressen el nadó

Prosseguint amb composicions amb el tema de la maternitat, i compilades per la folklorista Simona Gay, hi ha “Nadal dels torrons (A)”, amb Nostra Senyora oberta a dos minyons, transmesa per Antoinette Margall (1885):

“’-D’altres presents, me n’han portats’,

la Verge Maria els ha acceptats:

ous i gallines

i mantes fines

 

per abrigar lo infantet” (p. 340).

 

Així, ella actua pensant més en el nen que en si mateixa. 

Afegirem que l'estudiosa comenta uns mots molt interessants i en què es posa de part del pas de la informació de generació en generació: “Amb el seu oncle Josep Margall, nascut en 1872, hem parlat de les vetllades d’abans, quan l’àvia Rosita, nascuda en 1836, els ensenyava els cants vells. Si no els han descuidats, és que sempre els refilen” (p. 342).

En una altra nadala, “Nadal dels torrons (B)”, capim la figura paternal com un eixart amb l’atenció al nen, al nounat. La lletra, de Maria Siné (1876), diu així:

“Quan Sant Josep veu lo Infant,

de l’alegria, va cantant.

Ell li cantava, ell li dictava

aqueixa cançó, galindrín, galindró;

quina alegria de tenir un minyó!” (p. 342),

 

de manera que ell també participa en l’educació del xiquet i, a més, en gaudeix. En eixe seny, ma mare m’ha dit que son avi Francisco (el matern, nat en 1879) fruïa amb els néts (per exemple, els ensenyava endevinalles), tot i que era un home prou formal.

Tornant als versos de la cançó, el Nen Jesús es dirigeix als minyons i, com que encara no té dentetes, fan les presentalles a la Mare (i, així, copsem, altra vegada, la importància de la marona):

“D’altres presents, van oferir,

Maria Verge va consentir

de farinetes 

ensucradetes:

totes calentes se’ls-e va menjar

i, amb un xurrup, se’ls-e va empassar” (p. 342).

 

Per tant, la dona té la darrera paraula (ella accepta els dons que li fan), indica quins s’ajusten a les necessitats del xiquet (les farinetes) i, ben mirat, prefereix els que aporten dolçor, els calentets (perquè el nadó ha nascut pocs dies arrere, en l’inici de l’hivern). I, quant al noi, els ha gaudits i se'ls ha menjats amb un glopet.

No deixarem fora que, en la plana 344, la investigadora plasma una composició de què li havia reportat Maria Soubrà (potser nascuda cap a 1860), perquè, en acabant, amolla que “L’hi ha ensenyat la seva àvia Margarida Bonafé”, nada cap a 1830. Això ens permet veure que havia recollit informació de més de cent anys arrere.

També inclourem una “Nadalenca per bressar l’Infant”, amb el pare prenent part en l’educació del nen (ací, mitjançant la tasca maternal, associada al marit i tot, en els Pobles matriarcalistes), quan llegim
“Nit de Nadal, nit d’alegria,

Jesús és nat, fill de Maria,

bressa Josep, Josepet bressa

a poc a poc, que no el despertis,

que ploraria la mia perla.

‘-No ploris, fill: deixa ser dia’” (p. 344).

 

És a dir, encara que, d’acord amb la lletra, pareix que la Mare de Déu parla al marit i que li demana que tinga cura en bressolar-lo, l'home també fa de marona (si de cas, més aïna, com a aprenent, al costat d’una mareta més avesada a fer-ho). 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.