Rei amable, atrevit i que protegeix la creativitat dels altres

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!"i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el lligam entre el compositor valencià Salvador Giner, autor d'una obra prou coneguda i que se sol posar per Falles "L'entrâ [= L'entrada] de la murta" i el capellà Cipriano Ibáñez Chisvert, i li he comentat que aquesta composició té a veure amb la festa dels Sants de la Pedra (també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non) en Massarrojos, com poguérem llegir durant l'estudi sobre els sants.

Afegirem que li lliges la lletra de "La tarara" com figura en el llibre "Estampas de Masarrochos" i, tot seguit, ella et diu algunes coses i tu les plasmes en una llibreta i et sents com qui ensenya i està obert, àdhuc, a lo que els altres decideixen compartir-li.

Finalment, direm que adés hem rebut unes paraules de Montserrat Cortadella sobre l'entrada referent a la cançó "El sereno i la serena":

"— M'ha agradat molt i molt 'El sereno i la serena'; tens veu de xiquet.

'El sereno i la serena' by Cuixa: molt bona música. He gaudit tant que l'he tornada a posar".

En acabant, li he respost:

"— Gràcies per tot, Montserrat, i bon vespre,

No esperava que em diguesses que tinc veu de xiquet. I t'ho agraesc, perquè, al meu coneixement, la veu té molt a veure amb la personalitat i, en eixe seny, de sempre, he preferit parlar amb dolçor als xiquets, de manera pacient, didàctica, com si els llegís una rondalla o com quan pintes al seu costat. I això, en bona mesura, amb els majors i amb els altres.

La rudesa, alçar el to de veu, els crits i la impaciència com també l'actitud violenta i impetuosa, etc., no van amb mi, capte que no em són naturals: m'hi sent incòmode.

Pel 2005, demaní als meus pares com era jo de xiquet. Mon pare digué 'Atrevit'; ma mare, 'Amable' i que, en l'escola de monges a què anava (entre els quatre i els sis anys), les xiquetes se m'acostaven. En canvi, [a una dona acostada], qui és més emocional, més impetuosa, no hi anaven tant.

Quant a la foto sobre l'esperança, hi estic d'acord".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, amb la butaca de rei de la teua vida.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.