El marit accepta la proposta de la dona

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un missatge a Josep Maria Virgili i Ortiga, una mena de consultor lingüístic, perquè, puntualment, li escrius amb interés de millorar el nivell de llengua catalana i, de pas, d'afegir vocabulari, de rectificar-ne, d'accedir a publicacions en eixe camp, etc.

Després de trobar la resposta que ell et fa, acompanyada d'un diàleg entre tots dos, li poses una altra qüestió i, com sempre, amb eixa confiança que resulta de ser ell respectuós amb els altres i que tu aproves.

A més, hem llegit a la nostra mare un relat tradicional i vernacle que Ricard Jové Hortoneda (1929) ens narrà en el 2021 i que és conegut en diferents poblacions catalanoparlants, semblant a la  narració "A ta casa, vaca".

Conta que, en una vila, tots els hòmens volien una vaca,... llevat d'u. Però, com que, al capdavall, ell ho comenta a la seua dona i ella considera que lo adient és una vaca (u dels símbols de la maternitat), el marit accepta lo que ella li proposava.

Remataré l'escrit dient que ma mare, a poc a poc, intuïa com acabaria la història. I tu, com si estiguesses adherit a ta mare i a la terra, copses que toques els peus en terra i com si fesses una sessió d'ensenyament i hi hagués un lligam entre tu i ella.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.