La llengua vernacla, el principal lligam amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Uns poemes preciosos. Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Avant!!!!", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he viscut un sentiment de pertinença a la terra més manifest que en altres moments. 

A més, captes que, a mesura que avança l'estudi sobre el matriarcalisme, copses que tu, com el llaurador que, quan plou, diu que plou, i, si no, no ho diu, hi respons a la realitat.

Per això, quan, de vesprada, hem rebut un correu electrònic de Nuri Coromina Ferrer ("Sí a la pagesia. Sense terra no es pot conrear els aliments que necessitem. No hi ha dret a tots els entrebancs que els posen"), li escrius com ho faries a un amic i a una persona oberta:

"— Sí. La pagesia viu molt més el sentiment de pertinença a la terra.

No s'hi val que responguen així, perquè vivim de la terra, Nuri".

Adduiré que ma mare, en gener del 2021, em féu un comentari sobre sa àvia paterna, nascuda en 1878 ("Es vivia de la terra") i ho he enllaçat amb la recerca i amb la prioritat per lo que hi té a veure, molt més que, per exemple, a redactar sobre què és el matriarcalisme. I, menys encara, a fer una mena de militarisme en pro de lo matriarcalista.

Ara bé: si algú vol pujar-se'n al carro que tu portes i, a banda, està en pro de la cultura tradicional vernacla vinculada amb les terres catalanoparlants,... ¡benvingut siga! Sí no, com féu un amic meu en el 2011, en el seu despatx, on jo era,... et lleves amb ímpetu, et menes davant qui intenta entrar en el teu camp (però sense les indicacions que li havies fet a bones unes quantes vegades) i li dius amb fermesa:

"— Que t'he dit que te'n vages!".

Aleshores qui tractava de violar el teu espai,... se'n va i, nosaltres, tranquil·lament, comentem a qui ens diu res sobre el fet:

"— És l'únic llenguatge que entenen" (sic).

Doncs, així vius i respons, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i en un ambient casolà i molt matriarcalista.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.