Persones que responen a qui els demana, naturals i poesia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!!", Rafela Bravo Fernández.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat u d'eixos dies en què, a més de rebre respostes al tema del jorn, et fan qüestions i en què tu tries escriure-hi:

1) perquè ells, més d'una vegada, t'aplanen generosament el camí, no sols per a la recerca sobre el matriarcalisme, ans per a temes puntuals que els escrius per si podrien ajudar-te;

2) perquè són persones amb qui, com diem popularment, es pot parlar;

i 3) perquè, mentres que els afegim les nostres paraules, copsem que hi ha una mena de fil melós que fa sentir-nos com la mare que llig una rondalla al nen que té junt amb ella, com la mestra que, tocant els peus en terra, ho fa amb un xiquet de pocs anys.

Igualment, et demanes si, un dia més, algú dels participants que ha rebut una educació matriarcal pregona en la seua infantesa, plasmarà uns mots en la mateixa línia. I sí, per exemple, Ma. Teresa Hortoneda, nascuda en 1931:

"— "La meva mare m'havia explicat alguna amor de nena, joveneta, d'ella, com si fos una novel·la.

A casa, no hi havia tabú, era tot molt natural. Una de les àvies, també, coses molt romàntiques".

Finalment, una poetessa m'ha escrit sobre uns versos que hi havia en un llibre seu:

"— Com diu l'apartat, aquests poemes son per a nadons d'amics nostres.

Moltes gràcies i sempre endavant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa assegut en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.