Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Avant les atxes, sempre", M Teresa Hortoneda.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Sempre endavant", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he analitzat i he escrit sobre uns poemes amb què et sents còmode (pels temes) i que s'acosten molt al teu punt de vista.
Adduirem que adés hem rebut un correu electrònic d'una poetessa (ací, Núria), qui deia així:
"— Bona nit, Lluís,
No tinc paraules per respondre't... Sembla que em despulles els sentiments!
Moltíssimes gràcies per la teva interpretació dels meus poemes.
Sempre endavant".
Llavors, li respons:
"— Bon vespre, Núria,
Gràcies pel teu comentari. Ho dic altra vegada: el meu joc preferit és volar un estel. Requereix tenir psicologia, posar-se en la pell de l'altre, captar què sent, què tracta de dir-nos, paciència, tocar els peus en terra, fer com la mare que, en un moment que el fill mama (o que és ben petit), tracta de veure què li vol dir...
Afegiré que és la primera vegada que una persona em fa un comentari com aquest. I, de veres, em dóna pistes interessants sobre l'estudi: 1) que ens convé orientar-lo prou en eixe seny, 2) que cal decantar-lo cap a lo humanístic, 3) cap als sentiments (poemes, cançons, art, rondalles...) i 4) prosseguir amb el tema de l'educació (m'atreia de xiquet i, a catorze anys, ja volia ser mestre de 'Sociales').
Avant les atxes, amb els teus projectes i en ta vida.
Una forta abraçada".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que va acompanyat de la poltrona.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada