Traure suc a la vida i amb persones dialogants i realistes

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, n'he afegit dels seus i, al capdavall, m'ha dit, mig rient:

"— ¡Mira si has tret suc de tocar [per telèfon] a casa!".

I sí; la veritat és que sí. A banda, ho agraeixes, sobretot, que connectes la bonesa, la teua decisió de quan eres xiquet (ser el líder de la teua vida, per evitar que et manipulassen), òbviament, en pro de les persones de bon cor i, altrament, de la llengua autòctona, de lo vernacle i de la poesia popular en la llengua de ta casa. I, ja adolescent, del folklore aborigen en la terra on vivies i en terres catalanoparlants.

Finalment, adduirem que adés hem copsat un escrit de Josep Ma. Virgili i Ortiga i li hem plasmat:

"— Bon vespre, Josep Maria,

Tot i que no seguesc la política valenciana com qui n'és un torrat, al meu coneixement, ha estat un intent de deixar que els altres determinassen una decisió que podria ser impopular.

Em sap greu que hi haja molta farsa en la política: abunda en polítics políticament correctes ('buenrollismo').

Un amic que, en acabar la guerra (1939), tenia setze anys (1923), em deia un dia:

— Lluís: la política és una farsa. La vespra d'entrar en València les tropes franquistes, viu dos hòmens pegant-se entre ells a veure qui les podria veure com hi entraven".

Era molt obert i dialogant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.