Cançons, rondalles i poemes, els camps més vérgens del matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema del matriarcalisme en les cançons eròtiques tradicionals en la cultura vernacla catalana:

"— Juntament amb les rondalles i amb els poemes, és el camp on més es reflecteix el matriarcalisme. I, com que les autoritats polítiques els menyspreaven en temps del franquisme (i encara hi ha molts polítics que ho fan), perquè ho consideraven de poble, s'han conservat molt. De fet, jo, alguna vegada, ho he dit a més d'u".

A més, li addueixes:

"— Com veieres ahir, la dona és ben tractada. I, en un llibre que ara tinc al meu costat (i que em recomanaren en el 2020), hi ha cançons tradicionals mallorquines en què la dona és qui diu quan permetrà que, per exemple, l'home li faça la penetració,...".

Igualment, li hem indicat que, com hem comentat hui a una argentina descendent de pares catalanoparlants de la comarca de la Marina, "És una manera de viure la sexualitat, però, més aïna, suau, moderada, com el llaurador amb la terra (la qual simbolitza la dona, la mare), en què captem el gaudi de la vida i una relació respectuosa entre home i dona".

Finalment, li he dit:

"— A banda, i lo que et diré és un fet, una realitat: com més cap al segle XIX, cap a temps de les teues àvies,... o abans, més es plasma, fins i tot, en poemes (com ara, de la Renaixença, de la segona meitat del segle XIX).

Estic segur que això no agrada a més d'un polític. Però eixa és la realitat, no una altra". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: La foto és del llibre "Sexe i cultura a Mallorca: el cançoner", de Gabriel Janer Manila, en una edició dels anys setanta del segle passat.