La veritat, el bon cor i la creativitat en el dia rere dia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, unes hores després, he recordat un dia que li fiu una qüestió per a la recerca i lo que em digué en relació amb les seues àvies (nascudes en el darrer terç del segle XIX):

"— És que era així".

I li responguí:

"— Doncs, si era així, era així".

I diem això perquè, en la investigació que fas, et trobes comentaris diferents (fins i tot, de molt distints i sobre un mateix tema, a banda dels molt semblants i dels que són quasi idèntics). Sí, i que t'aporten informació molt sucosa i que, ben mirat, com que vols fruir (àdhuc, de la diversitat), els aculls i els plasmes. 

Afegirem que, a vegades, els fas qüestions per a aclariments que et permeten entendre millor lo que et volen dir.

Per això, com que, en ma vida, la veritat, el bon cor i la creativitat han estat coses molt importants (moltíssim) en el meu dia rere dia, hi ha hagut vegades que ha fet que m'eixís d'un col·lectiu en què la política era centrada en les normes (i poc en la creativitat i a tocar els peus en terra) o bé en la submissió a les autoritats locals. 

En canvi, en les que s'han mostrat molt creatives i disposades a escoltar qualsevol membre, encara hi participem i, àdhuc, els fas suggeriments i els felicites.

Al cap i a la fi, no es pot ser amic de tots, però sí ser-hi respectuós, encara que no hi coincidim. Per cert, moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 ho eren com també els seus marits.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

https://www.instagram.com/p/CiBR53bODQo/?igsh=ejZqN3VzdGF1Zno2