Dones del segle XIX, que menen i ben acollides

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un comentari d'un amic senzill, amb bona empatia i de bon cor: Tonet.

Però també en veus de dones que reberen una educació matriarcal i, per exemple, de dones que defenen la llengua vernacla, la natura, etc.

Afegirem que, mentres plasmem aquests mots, evoquem padrines que, com ara, fan poemes en què capim la Mare Natura, el paper maternal, fins i tot, de l'home, un detall que hem copsat en rondalles anteriors a 1932, en escrits que ens han posat i, ben mirat, en paraules de l'antropòloga basca Mari Carmen Basterretxea.

Finalment, diré que, un poc abans del vespre, he llegit una contarella catalana del segle XIX en què una dona (la mestressa) té la darrera paraula i en què tres persones fan lo que ella vol: un frare amb qui ella menjaria, un xicot que havia finit el servici militar i, al capdavall, el marit. I aquests tres hòmens li ho accepten de bon gust. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys i amb senzillesa i amb benignitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.