Plasmar i reportar sobre el matriarcalisme que ens han ocultat

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Mentres escrivia les paraules d'aquests amics, he recordat un fet que ocorregué el 12 de juny del 2015. El rei d'Espanya prengué una decisió respecte a una de les seues germanes.

Doncs bé: el diari valencià "Levante-EMV" i el català "La Vanguardia" (ambdós, en línia amb la mediocritat) preferiren en suau. Ara bé, un diari britànic no es parà en palles i, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, "Ho digué a la cara": en el titular d'un article, no en lletra menuda. Així ho escriguí (http://plomalliure.blogspot.com/2015/06/cavallers-fil-la-ploma.html):

<<El dia que el jornalisme valencià, com l'espanyol, tinga la gosadia de fer escrits, per exemple, sobre el cap d'Estat espanyol, de la mateixa manera que hui podem llegir en el diari britànic The Guardian, al voltant del reial decret que ha tret i relacionat amb una de les seues germanes, u podrà creure que, una vegada més, té un altre motiu, no ja per a confiar en este sistema de govern, sinó en els jornalistes (hòmens o dones) que diuen que treballen per la democràcia.

Crec que estem parlant claret. I este és el jornalisme que m'agrada. En el cas de la notícia en el diari britànic, no sols indica què ha passat, sinó una raó... ¡¡que no veiem en alguns diaris de l'Estat espanyol (i, potser, hui ho facen la gran majoria)!! El seu titular és determinat, sense por. I, lo que en la premsa espanyola que he consultat figurava com a titular, es corresponia, més o menys, al subtítol del diari britànic. Podeu comprovar-ho, per exemple, llegint el Levante-EMV o La Vanguardia>>.

Finalment, diré que no tractaré de dir només lo políticament correcte junt amb lo que estiga de moda, sinó moltíssims punts de vista, vivències,..., de manera que estiga més reflectida la realitat. 

De fet, com he escrit adés a una col·laboradora en la recerca, "Una de les coses que m'he proposat per a aquest estudi és fer com faig en la vida quotidiana: no ser políticament correcte, ni incloure només lo 'in' (lo que tinga a veure amb les modes), sinó plasmar la realitat i, fins i tot, comentaris minoritaris i que puguen anar contracorrent de lo que solen dir els polítics i amics seus".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva, realista, hospitalària, arriscada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.