Poesia i estima per les arrels matriarcals i creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a Lydia Quera, una dona a qui agrada la poesia:

"— Pense que t'agradaran. Me'ls donà una amiga, de Catalunya, els he llegits i els he tractats.

Trauen molt el sentiment de pertinença a la terra, la maternitat (sovint, simbolitzada per la natura) i un estil de vida pròxim a l'humanisme.

El llenguatge és planer, accessible a moltes persones i de diàleg". 

Tot seguit, els llibres.

Igualment, plasmes en Twitter uns mots que després has comentat a ta mare:

"— Bon dia,

Hui, cap a les 13h15, he consultat 'matriarcal' i 'matriarcat' en la web del diari digital valencià 'La Veu', abans, 'La Veu del País Valencià'. 

¡Ni una entrada de titular! 

En canvi, si escrivim 'patriarcal' i 'patriarcat', n'apareixen.

Com que la cultura patriarcal promou l'actitud suposadament masculina (la figura del guerrer i la del conquistador, sexualment, i tot), al meu coneixement, podem dir que, així, es promou la cultura de la guerra i, de pas, es deixa a banda l'humanisme, entre d'altres motius, perquè, si preferiu que no recorrem a un mot, tradicionalment, en nexe amb homosexuals, es considera que inclinar-nos per 'matriarcal', 'matriarcalista'..., és de persones febles, un signe de mansuetud.

Finalment, com deia la M. Teresa de Calcuta, 'No assistiré mai a cap manifestació antibel·licista. Quan n'hi haja una per la pau, aviseu-me'".

Avant les atxes.

Una abraçada".

Per a rematar el dia, vos adjunte un enllaç sobre el complex de Cassandra, de què podem traure algunes conclusions, com ara, que el sentiment d'arrelament va unit a un interés per la terra on vius i, és clar, per la cosmovisió vernacla i per la llengua autòctona juntament amb lo maternal i amb la figura de la mare: https://valenciadiari.com/complex-cassandra-problema-que-pateixen-moltes-dones-hui-dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, maternal i atrevida que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.