Camí aplanat, terreny ben adobat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant,sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns mots de n'Antoni Gelonch (mecenes cultural) en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1988865301941760106?t=XwpFUut-ct4siHBxIkYFvw&s=19) en relació amb l'assistència a missa. 

Immediatament, he recordat un comentari que em féu Pere Riutort en gener del 2019: en la França del laïcisme, les esglésies eren més plenes que mai.

Igualment, de vesprada, mentres escrivies sobre la rondalla de hui, et senties com qui és en pau, com qui va per eixa mena de camí que, a vegades, et sembla que és el que t'ha marcat la vida, el que t'és més natural, més senzill i, ben mirat, en què es desenvolupen més, fins i tot, els trets del teu arquetip (en el meu cas, el del rei).

Així, el fet de dedicar-nos, principalment, a la cultura tradicional i al folklore autòctons en terres catalanoparlants, fa que estiguem arrelats, una major fluïdesa lingüística per escrit, unes anàlisis més encertades i que, àdhuc, s'enriqueixen perquè acollim vivències, documents, llibres, articles, poemes, rondalles, cançons, comentaris, propostes, etc. que s'ajusten al nostre projecte de recerca (i, més d'una vegada, útils per a la vida quotidiana i per a l'esdevenidor).

Finalment, he capit que sempre hi ha un lloc on pots plasmar una investigació (també, per a qui vol aprendre) i, de rebot, prosseguir amb la idea que paga la pena viure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.