Vida senzilla, creativa i escoltant amb paciència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1993917702889468315?t=_k7BQMF-w8rTgOZVbz5Thw&s=19), que deia així:

"— Hi ha gent que dedica temps a les seves aficions, a millorar com a persones i a ajudar els altres.

I ho fan per a superar-se mentre aprenen. 

No s'involucren mai en discussions ximples. Viuen feliços dins del món que han creat. 

Hi ha gent així".

Llavors, li hem respost:

"— Bon vespre, María José,

A vegades, pense que, amb la casa que tinc, el gran espai que fa de sala / estudi, el computador, el telèfon i fent una vida senzilla, creativa i amb il·lusió per l'estudi (sobretot, per la recerca sobre el matriarcalisme català), visc prou bé".

Igualment, ta mare t'ha narrat una rondalla que li transmeté son pare (nat en 1906), a qui agradava la música:

"— Contava mon pare que els músics, que passaven més fam que garró, tenien fama d'anar a viles a tocar i que els convidaven a canvi de fer-los un sopar.

En aplegar a una vila, els del lloc digueren:

— Fem-lo molt caldós.

I aquells músics digueren:

'— Con pan, lo sacaremos' [ = Amb pa, el traurem].

Al capdavall, als de la vila, els eixí car perquè els demanaven pa per a sucar el xocolate".

Finalment, direm uns mots que hem plasmat a n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1994097264676229241?t=apV_Clfr1rNYzZPbKITkRg&s=19):

"— Bon vespre, n'Antoni,

Quan, alguna vegada, m'ha demanat ma mare sobre el tema de la violència de gènere i en altres camps, li he dit:

'— Partint de l'estudi sobre el matriarcalisme, això té molta relació amb si el model de vida matriarcalista és el que hi ha en una casa i en el dia rere dia i no cal dir que amb el sentiment de pertinença a terra, començant per l'interés per parlar (i per escriure) de manera genuïna la llengua vernacla'", en el nostre cas, la llengua catalana.

Agraesc els comentaris que m'han posat respecte als mots de Daniel Gros el 12 de novembre del 2024.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.