Vida senzilla, creativa i escoltant amb paciència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1993917702889468315?t=_k7BQMF-w8rTgOZVbz5Thw&s=19), que deia així:

"— Hi ha gent que dedica temps a les seves aficions, a millorar com a persones i a ajudar els altres.

I ho fan per a superar-se mentre aprenen. 

No s'involucren mai en discussions ximples. Viuen feliços dins del món que han creat. 

Hi ha gent així".

Llavors, li hem respost:

"— Bon vespre, María José,

A vegades, pense que, amb la casa que tinc, el gran espai que fa de sala / estudi, el computador, el telèfon i fent una vida senzilla, creativa i amb il·lusió per l'estudi (sobretot, per la recerca sobre el matriarcalisme català), visc prou bé".

Igualment, ta mare t'ha narrat una rondalla que li transmeté son pare (nat en 1906), a qui agradava la música:

"— Contava mon pare que, els músics, que passaven més fam que garró, tenien fama d'anar a viles a tocar i que els convidaven a canvi de fer-los un sopar.

En aplegar a una vila, els del lloc digueren:

— Fem-lo molt caldós.

I aquells músics digueren:

'— Con pan lo sacaremos' [ = Amb pa el traurem].

Al capdavall, als de la vila, els eixí car perquè els demanaven pa per a sucar el xocolate".

Finalment, direm uns mots que hem plasmat a n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1994097264676229241?t=apV_Clfr1rNYzZPbKITkRg&s=19):

"— Bon vespre, n'Antoni,

Quan, alguna vegada, m'ha demanat ma mare sobre el tema de la violència de gènere i en altres camps, li he dit:

'— Partint de l'estudi sobre el matriarcalisme, això té molta relació amb si el model de vida matriarcalista és el que hi ha en una casa i en el dia rere dia i no cal dir que en el sentiment de pertinença a terra, començant per l'interés per parlar (i per escriure) de manera genuïna la llengua vernacla'", en el nostre cas, la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.