Respondre i fonts matriarcals que ens reporten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris molt sucosos en relació amb el tema del dia. 

A més, una anglesa resident en Paquistan i que treballa en l'Organització Mundial de la Salut, t'envia un missatge i hi ha un diàleg entre tots dos:

"— Sou metge?". 

I tu li dius:

"— No: mestre, historiador i folklorista.

— Espero que puguem ser amics acostats i conèixer-nos millor.

— Igualment. 

Tots els dies pose alguna entrada en la web 'Malandia' (https://malandia.cat), sobre el matriarcalisme català.

Mestre, especialitat Humanes (1994). He fet un treball històric i lingüístic comarcal en relació amb les ordenances d'una séquia valenciana.

Del 2017 fins al 2019, fiu una recerca sobre els Sants de la Pedra (una part més del matriarcalisme mediterrani) i, d'agost del 2019 ençà, en porte avant una sobre el matriarcalisme català, principalment, del punt de vista de la cultura tradicional i del folklore, de la poesia i de l'art".

A mitjan vesprada, un català ens ha escrit en nexe amb el tema de hui:

"— Molt interessant!".

Llavors, li hem indicat que "Sovint, són qüestions fetes a partir de passatges de rondalles, de cançons o de comentaris sobre altres temes".

Afegirem que, perquè vos feu una primera idea, uns dies arrere, mentres llegia la lletra d'unes cançons recopilades en el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer, captí uns quants versos que plasmaven fets que pots aprofitar per a fer altres qüestions per a la investigació i, de pas, arreplegar (i reportar) sobre el matriarcalisme català.

Finalment, Maria Dolors Sala Torras ens ha posat "Ostres, interessant" i li reportes un escrit junt amb fonts que hem emprat per a la recerca esmentada. 

El fet és que prosseguim, com a reis de la nostra vida, com eixos que són tan ben acollits en moltíssimes rondalles vernacles en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Donar la paraula als marginats, creativitat i un poc de sensibilitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he plasmat unes paraules en relació amb el pare de sa àvia paterna (1878) i, a més, m'he sentit identificat amb el fet que m'ha narrat, principalment, perquè n'he viscut u, paregut i que ha marcat molt els meus darrers nou anys.

Així, el jutge decidí, com t'ha dit ta mare, recórrer a una estratègia interessant i, alhora, en què copses la intel·ligència d'aquest familiar: portar l'altre cap al camp de no poder refusar la seua culpa, la seua mentira de què intenta defendre's.

Ben mirat, li hem adduït que, en un estudi com el que fem, hi ha algunes coses molt importants i que les tenim com si fossen uns principis:

1) bona sensibilitat amb els altres, especialment, amb dones (com ha dit ta mare, perquè, històricament, han estat més marginades),

2) estar oberts, però no incloure la mentira, ni, com ella ens ha indicat, per exemple, un comentari amb falsedat i que tracte de provocar o que es desvie de l'objectiu de la investigació, 

3) "Donar la paraula als pobres, als marginats, però incloure, igualment, la dels altres grups", puix que, com ara, hem rebut informació de persones pertanyents al la noblesa, per exemple, del pintor Miquel Torner de Semir,

4) que emprar formes com "Alguns ens indicaren,... Afegirem que uns altres exposarem que... I, àdhuc, una persona ens digué que..." fa possible que una quantitat alta de gent se senta part del projecte i que hi participe com l'estudiant que sap que, en  classe, el mestre respon totes les qüestions i que tots els alumnes són com els fills d'una mare, que mestre i aprenents tenen una cosa que els empelta més encara: que eixa actitud pot generar amistat, tolerància i un ambient acollidor, creatiu en què la sensibilitat, l'empatia i la rectitud són ben considerades i, així, anar cap al l'esdevenidor. Recomane llegir sobre l'escriptura col·lectiva que portà avant Lorenzo Milani (capellà italià del segle XX), la qual posí en pràctica com a monitor de temps lliure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Opinaven sobre els jutges

El 30 de gener del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre els jutges? Gràcies”.

Quant a missatges, el 30 de gener del 2026 comentaren "Els feien molt respecte i molta por alhora" (Angelina Santacana Casals), "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Com ara: toga bruta" (Lydia Quera), "Que n'hi havia uns que es deixaven subornar... Injustícies de la vida, com també ara!!!" (Roser Canals Costa), "No crec que en tinguessin una opinió formada: eren l'autoritat i no hi havia discussió" (Xec Riudavets Cavaller), "Persones molt respectables i de poder confiar en els seus consells" (Margarita Pou Marfany), "Que si els trencaves, no n'hi havia més" (Fermín Carbonell Barbera), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "No n'havíem parlat mai de res, llevat de coses quotidianes com lo que es parla d'infant a una persona vella" (Daniel Gros), "Res en especial" (M Pilar Fillat), "Sobre els jutges de penal, mai havia sentit a dir res; sobre el jutge de pau, que era molt bona persona i que, pel que sembla, molts conflictes que haguessin hagut d'anar pel jutjat civil (fins i tot, algun de penal menor), els resolia, entre més parts, el jutge de pau" (Àngel Blanch Picanyol), "'Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor', 'Val més sentència de metge que de jutge', 'Advocats i procuradors, a l'infern, de dos en dos'" (Maria Dolors Sala Torras), "No ho sé" (Anna Babra), "Tant la mama com la iaia (bé, tooots) deien 'S'ha de confiar en la justícia, però FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA'.

Han passat molts anys i jo, particularment, opino més que abans" (Montserrat Cortadella), "No recordo que comentessin res sobre aquest tema" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Josefina Moya Martínez).

En el meu mur, el 30 de gener del 2026 plasmaren "Mu mare deia 'No hi ha res més tort que la justícia'" (Conxeta Fortesa), "Sobre els jutges, no ho sé, però sempre deia allò d'"Advocats i procuradors, a l'infern, de dos en dos'" (Eusebia Rayó Ferrer).

En nexe amb la meua família, diré que el 30 de març del 2021, ma mare, durant una visita a ma casa, em digué uns mots lleugerament ampliats el 30 de gener del 2026: "El pare de la meua àvia Consuelo [ la paterna, nascuda en 1878,] era jutge.

Ell fou qui, en un juí, sospitava d'un home que enganyava i, en un moment del juí, li digué '¿Com dius eixa mentira, si encara tens sang en el coll i en la cara i allí tens una taca?'. I l'altre home, immediatament, passà a intentar llevar-se-la i, aleshores, el jutge es posà de part de qui sí que havia estat honest".

Ben mirat, el 3 d'abril del 2022, en una altra visita, ens tragué que l'àvia Consuelo deia "Las costumbres hacen leyes" perquè les sentències eren com eixa dita, mots que no fallaven, que eren una realitat i ens ho indicava fent amb la mà dreta el senyal de rectitud, mentres que la baixava verticalment. Agregà que la padrina solia emprar-la per a casos de vicis i que, "en castellà, tenia més força... perquè era la llengua de la justícia" (sic). Empiulant amb aquest detall, posarem que aquests darrers mots foren els únics en què es treia el tema del castellà com la llengua oficial de la justícia en Espanya, un fet encara viu en el segle XXI, fins al punt que quasi totes les sentències es fan en l'esmentat idioma, un fet que de què li reportàrem.

Finalment, ma mare, el 30 de gener del 2026, per telèfon, ens afegí "Ma mare deia que, en el cel, hi havia un raïmet per a jutges i per als advocats, perquè eren tots uns mentirosos i més trapellers, però que encara hi estava sencer perquè no l'havien tocat.

Ma mare ho comentava com si veiera el raïmet. Ma mare era molt assenyada, no alçava pols, ni remolí, escoltava tots i era prou discreta per a no parlar coses fora de casa. El fet de tindre una botiga, això obri molt el pensament perquè tots no pensen igual, ni han tingut les mateixes experiències".

 

 

 

Informació escrita valenciana, d'altres llocs i diversificada

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home major que m'ha demanat com és que la majoria de les referències de música, de comentaris,... eren de les Illes Balears i de Catalunya i si no n'hi havia, de valencianes.

Llavors, li hem dit que sí que n'hi ha, però que, per exemple, en Facebook, hi ha més grups d'allí i que publiquen més sobre cultura tradicional, però que, en canvi, en el País Valencià, n'hi ha que es presenten com que són de cultura i que, sobretot, són de política i que, més aïna, inclouen vídeos i, ben mirat, que, el fet que Compromís haja estat dirigit per polítics més interessats per pactes amb partits sorgits en Castella junt amb el fet que alguns peixos grossos seus hagen afavorit lo cosmopolita entre el 2015 i el 2023, encara ho aplanava més.

Altrament, li comentes que, nogensmenys, en el País Valencià, hi ha gent que t'ha reportat prou, com ara, de Benigànim (una vila de la Vall d'Albaida) estant, de les comarques centrals, de la Vall d'Uixó i de més indrets.

Afegirem que n'hi ha qui m'ha donat llibres (bé recerques, bé de poesia, bé d'altres camps) i que li he adduït que he inclòs les rondalles valencianes recopilades per Enric Valor, les que ha arreplegat Ximo Caturla (d'Alacant), obres dels folkloristes valencians Joaquín Martí Gadea (1837-1920, qui estigué molts anys de capellà en Mislata, vila veïna de la ciutat de València) i Francesc Martínez i Martínez (d'Altea, 1866-1946), tots dos amb temes i amb informació molt sucosos) junt amb poemes de Maties Ruiç Esteve ("el tio Maties", com ens ha dit, nascut en Mislata en 1876).

Finalment, li comentes: "Podem dir que la informació és molt diversificada, de fonts diferents, i, a més, sovint, escrits solts en blogs, en webs, en revistes locals, en publicacions de festes patronals...". I, quan ha acabat la conversa, notes que val la pena ser sincer amb qui et fa qüestions i no cal dir que reportar de manera que hi haja bona avinença entre ambdues bandes (com entre ell i jo) i prosseguir amb la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Contalla "Senyora Maria: el cul li se veu"

 Popular, tret d'una contalla molt vella:

"— Senyora Maria: el cul li se veu.

— Déu que t'ho pague, fill meu".

<<La tia Maria tenia un fill que va estudiar per a  rector i que, quan va cantar missa, digué "Jo, en el meu poble, cantaré la missa". És la primera missa que fa un rector.

Allà va anar tot el poble a missa. La dona estava molt pagada, el fill va dir un sermó preciós. 

Però això era que la dona estava un poc sorda i, quan acabà la missa i van eixir al carrer, es girà un aire molt fort que li va alçar el brial.

En veure-ho, la gent començà a dir-li:

"— Tia Maria: el cul se li veu".

"— Gràcies, fill meu", responia tota pagada.

I així acaba la història>>.

Lourdes Hernandis.

Un comentari de Tadeo Femenia a Lourdes Hernandis:

"— Lourdes. Mon pare me la contava també molt pareguda a la teua. La resposta que deia mon pare era... 'Gràcies, gràcies, fill meu, tu que en tens un igual que el meu'".

Publicat en el grup "Rescatem paraules de l'oblit" el 12 de febrer del 2018:

https://www.facebook.com/share/p/1BGmLdsBLJ/.

Comentaris que ens feren en el mur el 17 d'octubre del 2025:

"Que el seu siga tan sabut i bonic com el meu" (Ana Maria Soria Vidal), "Aquest el sabia, si fa no fa, semblant. En lloc de girar-se vent, va començar a ploure i es va alçar la falda i les enagües, i les veïnes l'advertien: 

'— Senyora Maria: se li veu el cul!

— Gràcies, gràcies'!!!!" (Ricard Jové Hortoneda).

Persones i projectes com el ressò

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema que ella em comentà despús-ahir i en relació amb uns fets i amb unes respostes que visquí ahir.

Així, en entrar a un xicotet comerç de la vila, he dit uns quants mots a una de les treballadores. Llavors, com dius a ta mare, "Era com el ressò: jo feia un comentari i ella l'acceptava, em donava la raó. A més, en diferents moments. 

I és un exemple de persones que veuen que estar oberts a fets així els pot ajudar a millorar l'atenció al públic i, igualment, el comerç: no girant l'esquena a la realitat".

Llavors, ens ha dit:

"— És que, al venedor, li interessa saber què pensen els clients sobre els seus servicis, sobretot, quan hi ha sinceritat i bones relacions, perquè els és més fàcil acollir propostes i, de pas, no perdre'l".

Afegirem que, amb el desenvolupament de la recerca, has captat el paper tan profitós que fa una actitud positiva davant els altres:

1) ser tu mateix, però més pacient amb uns, 

2) realista amb tots, 

3) tractar-los amb humanisme, 

4) permetre que s'esplaien al seu gust i respectant-te, 

5) adobar el terreny perquè puguen soltar la seua creativitat,

6) no creure't que ho saps tot, ni limitar-te a lo que diuen els qui més participen en actes polítics i d'associacions 

i 7) , sobretot, tenir eixa miqueta de sensibilitat cap als altres i en la vida quotidiana ¡i no cal dir que en la creativa!  Per què? Perquè hi aplanem una actitud dialogant (que no de parlar pels descosits) i de bona avinença (que no de dir sí senyor a tot, ni prou sovint; ni com a resultat de fer lo que diga el partit, el líder d'una associació, etc.), sense viure només en nexe amb el passat, ni centrant-nos només en l'esdevenidor, tot i que, empunyant les regnes de la teua vida, portes avant la teua vida i aquells projectes que fan que l'endemà et lleves esperançat i amb ganes de viure i, en el nostre cas, de dedicar-nos, bàsicament, a la recerca sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Respectuosos amb la terra que els acull

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys (ací, Llorenç), sobre temes d'actualitat i, a més, li he comentat un cas d'una estrangera natural d'Amèrica del Sud i que fa uns tres anys que viu en el País Valencià.

És una dona de més de quaranta anys que, en el camp de les valors, prioritza la justícia. A més, un dia digué a un home un poc més major:

"— Jo pense que, quan u que se'n va a una altra terra, ha de ser respectuós amb la manera de ser d'on ha passat a viure, interessar-se per la cultura tradicional, per la llengua de la zona, encara que u porte molt d'on vivia".

Llavors, ens ha dit Llorenç:

"— És que això facilita que se'n senta part i les relacions".

Quant a la música mallorquina recopilada per l'historiador i folklorista mallorquí Antoni Gili i Ferrer en el Tom II d'"Aportació al cançoner popular de Mallorca", copses que, algunes cançons en què hi ha animals, pareixen faules: tenen un missatge. Ben mirat, n'hi ha en què es reflecteix la manera de ser d'un Poble. 

Finalment, dir-vos que hem parlat amb un català i que, com a migdia, en acabant, capim fins a quin punt prosseguir en una investigació lligada a la terra on vivim i a gent que els seus pares, els seus avis i els familiars (besavis i tot) usaven la llengua vernacla, fa que estiguem més còmodes, més creatius i més realistes i que, de rebot, fruïm de la vida i del sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Cultures matriarcalistes, delectar recerques i l'educació

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, mentrestant, he captat el paper tan positiu que fa estar en línia amb qui et parla i, en el cas dels majors, aprofitar les seues vivències i la seua saviesa...: més de quaranta minuts ben aprofitats.

És més: li comentes que un amic teu que és historiador i folklorista, José Mª Beltrán García (1941), t'havia dit que podies estar relacionat amb els altres sense necessitat de fer una vida social activa i que, igualment, podem usar la tecnologia per a fer estudis i per a fruir d'aquestes recerques junt amb eixa connexió amb la realitat i en què la bondat també està present en les nostres vides.

Afegirem que, quan llegíem part del llibre "'La Abuela Damiana'. Vivències que perduren", hem vist que, en línia amb com ensenyava, a com vetlava per la cultura tradicional i pel futur del Poble colla (en el nord de Xile), poden fer-ho amb la nostra cultura vernacla, és a dir, amb la catalana. Ben mirat, hui hem sabut que visqué més de cent anys i que hi ha dones que, amb el seu paper de directores, el desenvolupen amb un estil molt favorable al matriarcalisme: https://plumaslatinoamericanas.blogspot.com/2022/07/damiana.html, https://wiki.ead.pucv.cl/Kollas_-_Pueblo_Ind%C3%ADgena.

Altrament, he trobat un article sobre la sexualitat en l'Amèrica precolombina, o siga, anterior a 1492, i que hi havia uns detalls del ram que ací tractem.

Finalment, uns mots que has enviat a una amiga que ha rebut un educació matriarcal:

"— Bon dia i gràcies per les teues paraules, 

Dedicar el meu temps lliure a fer un estudi sobre el matriarcalisme català, sobretot, de la cultura tradicional vinculada amb els catalanoparlants d'arrels catalanoparlants i al folklore junt amb l'art, la família i el paper de la dona com a transmisora de la cultura, com a educadora i com a mare.

M'interessa el tema de la maternitat com també el de l'educació. Quan tenia uns deu anys, ja observava la relació entre mares i xiquets de pocs anys.

He pogut fer de mestre, però poc de temps i mai després de fer oposicions, sinó per acord oral amb un institut (mestre d'adults) i de paraula, bé per a xiquets, bé per a algun adolescent, bé per a adults de més de trenta anys".

Per això, com quan voles un catxirulo, te'n vas a un camp més obert i en què pugues fruir més de la realitat, del lligam, de la natura, de les relacions amb els altres i, així, del present i com a capità de la teua vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions"

El 10 de desembre del 2019 exposí a l’autor del llibret sobre l’àvia Damiana el meu punt de vista sobre la Mallorca del segle XIX i, després de llegir ell els mots de Joan Carles Sastre, corresponents a l’apartat "La dona i la família" (pp. 37-38), m’adduí lo següent: “Ella, Damiana, no volia que la néta fóra educada en l’escola, perquè l’escola marginava l’educació d’ella [= la procedent de la cultura colla].

La néta no anava a l’escola, l’àvia tragué la néta de l’escola perquè Damiana veia que l’escola marginava el seu Poble.

Diguem que és l’esforç que ha fet Catalunya i el País Basc: ‘L’escola no pot ser un lloc de pressió contra el nostre Poble: o transformem l’escola o tanquem l’escola. Una escola opressora del Poble no pot ser’.

Damiana era una dona forta, de principis, amb les idees molt clares: quan ella veia que [els del Poble colla] ‘agafaven el confit [dels opressors]’…, ella, amb la mirada…, tenia prou.

Un Poble oprimit, una directriu forta: ací no hi ha temps per a recreacions, per a diàleg. Ací no hi ha temps”.

Unes paraules semblants a les del confit de què parla l’autor del llibre sobre l’àvia Damiana són les que plasma Anton Sieberer en els anys trenta del segle XX sobre la llengua catalana en Catalunya: “El catalán al que se presenta el castellano como un manjar exquisito, nunca será capaz de manejarlo de una forma tan inmediata y ligera, con tanta atención a las sutilezas y matices de sentimiento como un castellano. (…) Y no es que los catalanes se nieguen a aprender otras lenguas. Al contrario, en Barcelona, ha florecido siempre el estudio de las lenguas más que en cualquier ciudad de España.

El catalán debe ser la lengua del hogar y de la escuela, la lengua de los tribunales y de la administración, de las disposiciones de la autoridad, de los periódicos, de la vida comercial, de los libros, del arte y de la ciencia: tal es el objetivo del catalanismo. La lucha por la propia lengua es la parte esencial de los esfuerzos y objetivos de los independentistas.

(…) Los catalanes, muy conscientes de la importancia de su lengua en el conjunto de sus aspiraciones nacionales, admiten que se puede negociar sobre todo, excepto sobre la lengua, en donde no caben pactos” (pp. 243-244). Estic totalment d’acord amb els mots d’Anton Sieberer. I qui diu llengua, diu cultura tradicional vernacla, és a dir, la matriarcalista.

Mestres amb pedagogia i llibres que ajuden

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre mestres i sobre un llibre que m'ajudaren a escriure i a parlar amb facilitat i de manera que, lo que deies, arribàs a l'altre i, ben mirat, sobre un diccionari de sinònims i antònims. Em referesc a una mestra de "Literatura española" (en l'institut), a Pere Riutort (en "Valencià", en Magisteri) i a un llibre de Dale Carnegie sobre com parlar en públic de manera que resulte una relació interessant, agradable i intel·ligible. 

Així, la mestra era pacient, didàctica, respectuosa i, com la mare que ensenya (i que educa) uns quants fills, et demanava: "En aquest poema, ¿què vol dir-nos l'escriptor, d'acord amb els apunts?", "Llig, a espai i clar, i, després, digues com interpretes l'escrit".

Quant al mestre, un amic, en eixir de l'edifici de Magisteri, ens digué "Pere és un llibre obert". A banda, Pere Riutort, un dia demanà en classe:

"— ¿Algú ha escrit algun conte?".

I tu li digueres que sí. Llavors, ell, després que l'havies llegit, et comenta:

"— Tu podries escriure contes" (sic).

Amb el temps, dedueixes que aquells mots eren savis, d'un home que ja devia tenir els cinquanta-huit anys i molt de món en la pedagogia.

Finalment, cap a l'any 1998, trobí un llibre d'oratòria i de com parlar a moltes persones. Però, més encara: un dia, havent-ne llegit sobre com fer-ho, bé per a l'acció, bé per a exposar un tema, pensí "¡Això es pot fer en escriure! Ja sé com escriure!". I, a partir d'eixe dia, el camí era aplanat i el terreny era adobat. L'explicació rau en el fet que, a poc a poc, dominaves més la llengua en què més de gust et senties i que, quan eres xiquet, "mamaves" en ta casa, en la família i en la majoria de les persones del barri on vivies: la vernacla, és a dir, la llengua catalana.

Així que, ja sabeu: escriure és més fàcil de lo que podria paréixer. Ho assolireu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Feien tractes amb autoritats polítiques [ estudi sobre el matriarcalisme català]

Àvies (o padrines) i mares que feien tractes amb autoritats polítiques.

El 24 de gener del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿feien tractes amb autoritats polítiques? Gràcies”.

Quant a missatges, el 24 de gener del 2026 i posteriorment ens comentaren "Ostres! Hi havia coses ben interessants, que no se saben. És com un fet més aïllat. El pagès no devia fer això" (Maria Dolors Sala Torras), "No" (Lurdes Gaspar), "No puc respondre aquesta qüestió" (Rosó Garcia Clotet), "No gaire. Algun amic i prou, era, possiblement, polític" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Lydia Quera), "Bé. No sé si seria ben bé el cas, però, durant l'any 1939, acabada la guerra, el meu avi va ser detingut i empresonat. I, pendent de condemna, per una falsa acusació del rellotger de la vila, simpatitzant del 'Régimen', l'àvia Maria no va tenir problema d'anar a parlar amb el batlle de Moià i amb no sé quina altra autoritat de Barcelona.

Finalment, no va ser condemnat a mort, com molts, 'tan sols' a uns mesos de presó. Curiosament, per allò que sí que l'haguessin pogut condemnar, no ho van fer mai" (Àngel Blanch Picanyol), "No. De cap manera" (Angelina Santacana Casals), "Quan va acabar la guerra, el meu avi va ser detingut. 

El seu delicte va ser l'ésser cap d'una secció de mecànics en què fabricaven camions i material de guerra. 

La meva tieta no sé com s'ho va fer, però va poder parlar amb l'amo de la fàbrica i ell va moure els fils necessaris i, al cap de dos mesos, va sortir de la presó. 

D'aquella cel·la, on hi havia trenta presoners, només van sortir vives dues persones.

Una d'elles, l'avi" (Joan Prió Piñol), "Si 'polític' serveix el batlle, la iaia materna juntament amb dones de la vila, 's'encaraven' per les injustícies cap als pagesos" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 24 de gener del 2026 posaren "Les padrines mai van tenir contacte amb polítics. Bé, van viure la República i, després, la guerra. A més, eren pageses i difícilment hi podien tenir accés. Eren altres temps" (Contxi Enjuanes Carrera), "No. Mai. Era una altra època" (Àngels Salvador), "No. És més, la meua mare tenia uns poders que li va firmar el meu pare, quan va anar a Algèria una temporada, per a poder fer i desfer la llibreta del banc. Anys 1954-1957" (Trinidad Aixala Buj)

Finalment, direm que, en el llibre "'La Abuela Damiana'. Vivències que perduren" (pp. 4-5), escrit per un psicòleg i capellà valencià que visqué cinc anys en el nord de Xile, en contacte amb la cultura colla, la qual és matriarcalista, veiem que la matriarca, Damiana, qui era l'autoritat civil, religiosa i, àdhuc, judicial, del Poble, anava a parlar amb els representants de les multinacionals, les quals comptaven amb el suport del govern. Ens referim al darrer quart del segle XX.

 

 

"Tinc molta gent darrere"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, els meus pares han vingut a ma casa i u dels dos, potser mon pare, poc o molt, m'ha dit que suposava que jo donaria a certes persones part de lo que escrivia i de lo que recopilava.

No t'estranya la qüestió perquè, en ta casa, tots dos saben que, molts anys arrere, començares la recerca (d'agost del 2019 ençà) i que, en abril del 2019, ja et proposares que, després del que feies sobre els Sants de la Pedra, n'emprendries u sobre el matriarcalisme català.

Per això, els hem respost tranquil·lament i, en honor a la veritat, com ho faríem a una persona molt estimada:

"— Tinc molta gent darrere" (sic). Ara enviaré un  correu electrònic "a unes setanta persones" (sic).

Els addueixes que moltes persones t'ajuden aportant part de lo millor que tenen, dels seus punts forts...

Finalment, direm que adés hem enviat un missatge a una amiga que passa per un moment d'esperança, de joia i amb els peus tocant en terra:

"— El nostre joc (o bé la nostra activitat d'esplai) que preferíem quan érem xiquets, abans dels huit (o dels deu) anys, reflecteix molt com som i, per tant, com ens convé actuar.

Jo, amb uns huit anys, ja volava un catxirulo (estel).

Representa empunyar les regnes de la nostra vida, connectar amb la terra, tenir una miqueta de sensibilitat cap als altres i respondre en la vida.

Ens pot evocar el lligam entre la mare i el fill, amb tot el simbolisme d'ambdós ('mare' i 'fill'), com també el de la figura del 'rei' i la del 'poble'".

Vos assegure que mai havia pensat a dedicar-me, en el camp creatiu, sobretot, a la cultura tradicional i al folklore i, per a dir-ho de manera més fàcil, a investigar sobre el matriarcalisme català. Però bé, ara és el projecte d'estudi, ingent, amb què anem avant. Gràcies per la vostra generositat i per la vostra paciència.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Es vivia (i vivim) de la Mare Terra i de la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, tant si ens agrada com si no, les rondalles i les cançons junt amb els balls són camps en què es reflecteix molt la manera d'entendre la vida d'un Poble. 

En aquestes narracions, hi ha imaginació, però també la realitat. Al cap i a la fi, són un mitjà per a educar (bé xiquets, bé adolescents) i, entre els adults (i els més majors) i els altres, de compartir part del temps, de fer rogle i no cal dir que d'aprendre entre tots i d'ensenyar sobre lo terrenal.

Ben mirat, veus un comentari d'Alexandre Perelló Perelló relatiu a publicacions en el grup "L'empremta de Pere Riutort Mestre" i li respons que hi havia moltes possibles entrades qualificades com a spam i que ara han estat exposades. Li agraesc que haja fer costat a la iniciativa.

Afegirem que, com hem posat aquesta vesprada, mentres escrivíem respostes al tema de hui, ens fa vingut al cap aquest pensament: "Cada u de nosaltres no pot prescindir de la Terra, però la Terra sí de cada u de nosaltres. En depenem. Per això, hi hem d'estar en nexe i agraïts".

Per això, en el camp creatiu, et dediques, principalment, a la cultura tradicional i al folklore, especialment, a les rondalles, a la música i a l'educació (un terreny molt ampli) i a la poesia juntament amb el de la sexualitat matriarcalista (ben plasmada en el folklore) i al de la maternitat. És lo que més t'agrada i, al mateix temps, lo que més et lliga a la terra. I, ben mirat, també a l'art autòcton i al paper de la dona en la família i en la transmissió de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pere Riutort, el seu paper i persones de bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!", Contxi Enjuanes.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Alexandre Perelló Perelló en relació amb un grup de Facebook que creí en el 2020 per a publicar sobre Pere Riutort i el seu paper, i li he escrit:

"— Això vol dir que, en alguns casos, Facebook es reserva la possibilitat de posar com a administrador un membre del grup, però sense necessitat d'avisar-li.

— No ho sabia.

— Jo tampoc sabia que Facebook fes aquestes jugades. Ho dic perquè, en u de música eròtica tradicional en català, un mallorquí sí que rebé avís i, per això, ell ho posà per escrit als membres del grup".

Igualment, li afiges:

"— Aquest mestre fou un mallorquí que, de Roma estant, enviaren un avís a la seua orde ("Missioners dels Sagrats Cors", de Mallorca), perquè la seua tasca de promoció i d'ensenyament del català en les Illes Balears anava massa lluny.

Com dirien alguns, 'esvalotava el galliner'. Justament, ell era un home dialogant, però que es proposà ensenyar-la i, en el cas del País Valencià, introduir-la en l'àmbit religiós i en el de l'ensenyament. Per això, emigrà al País Valencià".

L'amic ens ha posat:

"— Així que era un revolucionari, que fora del sistema".

Ben mirat, m'ha escrit "Estem en contacte" i li he reportat amb aquest enllaç: http://plomalliure.blogspot.com/2025/07/pere-riutort-explanacio.html ("Pere Riutort, explanació"). Hi ha una part que fou retirada en "Viquipèdia" i que considerí que no havia de caure en sac foradat.

De vesprada, he anat a un comerç i, com he dit després a ma mare, el propietari "És de poques paraules, amable amb el client i et comenta com podries aprofitar-ho més, en lloc d'intentar fer que compres un altre dels productes que ven".

Llavors, ta mare ho aprovava i, fins i tot, ens ha demanat on era el comerç. I li ho dius i li addueixes que el porta un home que evoca els qui, tot i l'edat, els fa goig el seu projecte i el continuen.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Historiadors, folkloristes i persones que lliguen amb la terra i creatives

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant les atxes!!", Contxi Enjuanes Carrera.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic que, uns anys arrere, se anà al Brasil i que, a més de mantenir el sentiment de pertinença a la terra on nasqué, és molt interessat per la terra on ara viu i per les terres catalanoparlants.

Així, si consultes el seu mur, trobes una presentació en portugués. Igualment, t'ha comentat que hi viu de gust. Una cosa pareguda fa una dona de qui també hem parlat i que és ben considerada per altres persones i tot.

Ben mirat, hem coincidit, per exemple, en el fet que eixe empelt comença per la llengua vernacla d'on vivim. I, mentres escric aquests mots, m'ha evocat que així com la mare és simbolitzada per la terra, el fill, primerament, lliga amb la mareta mitjançant la llengua que ella li ensenya i no cal dir que a través del tacte.

Finalment, hem parlat amb José Miguel García Beltrán (1941), un amic que és historiador i folklorista de Benlloc (una vila valenciana de la Plana Alta), qui ens adobà molt el terreny per a una part de la recerca sobre els Sants de la Pedra i que, uns anys després, ens enviava de franc la segona part d'una obra que havia fet ell. Això sí, amb estima per la localitat, per la gent i, com ens ha dit hui, obert,"sensible, educat, 'carinyós', dolç, tocant els peus en terra" (sic).

Ell prossegueix, com qui, encara que és retirat o pensionista, fa que el contacte amb la realitat i l'interés pel passat, en acabant, es traduesquen en una vida creativa i, encara que no ho comenten, amb uns principis que empiulen amb lo maternal (i, de pas, amb el dret maternal) i, així, amb lo matriarcalista, com a conseller en cap de la teua vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Danses que reviscolen: Agramunt (l'Urgell)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Rosa Rovira, en relació amb una dansa típica d'Agramunt (una vila de la comarca de l'Urgell): la dansa de canuts i rams, com figura en una publicació en Instagram (https://www.instagram.com/reel/C_VX29PtsYP/?igsh=MXQ4b3Zsd3Q3MHhnNg==).

Més avant, hem vist que Ramona Ibarra ens havia posat un comentari en nexe amb el text que escriurem tot seguit i que, amb lleugers canvis, hem enviat a la Casa de la Vila d'Agramunt:

<<Enllaçant amb la "Dansa de la Gala", la qual figura en el llibre "Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. De juliol a desembre”, del folklorista Aureli Capmany i publicat per Edicions Sidillà, de la Bisbal d’Empordà, en el 2019, (...) en el mes de setembre, inclou que, “Entre els pobles que celebren la seva festa major el diumenge següent a la Nativitat de la Verge, pot comptar-se el d’Agramunt, que la dedica a la Mare de Déu del Socors; a la solemne processó, hi concorre el ball de bastons i l’Àliga, a més del ball organitzat pels administradors (en el qual es dansaven (sic) càntirs i rams), després de la processó, a la plaça de l’Església, on era feta la parada on s’abocava la gent, deixant solament lliure l’espai destinat a la dansa que els administradors assenyalaven, per mitjà d’una ratlla, lloc que era on es podien moure els dansarins.

Exposat damunt de taules, hi havia canons per a fer mitges, dels de posar agulles, coixinets per a això mateix, cistelletes de sarga enflocades, mocadors de pita ramejats, alguns brodats amb lluentons cedits en dipòsit per algun fadrí rumbós que, en hora oportuna, volia fer-ne present a la balladora predilecta.

El jove anava a casa d’una fadrina a demanar-li si volia anar amb ell a la dansa i, si hi accedia -ja no es proposava sinó a noies amb les quals es tingués alguna relació-, anaven junts a la plaça i entraven a la rodona, on el jove triava l’objecte que volia regalar i l’administrador preguntava:

-Quant hi posarem, a la dansa?

-Tres quartos.

-I el mocador? (O el que hagués escollit).

-Tant.

Si ningú no en donava més que el que havia ofert (ja que podia fer-se pujar), quedava per a ell. Encara que fa molts anys que no es fa aquesta festa, tothom d’Agramunt recorda la cobla i la tonada que es cantava, acompanyada de la lletra següent:

Tot l’any me fas mala cara

fins a la festa major,

i ara me fas la rialla

per l’amor del mocador” (pp. 121-122)>>.

Després, mentre ho plasmaves, penses un moment en el gran paper que feren per a l'estudi sobre els Sants de la Pedra alguns ajuntaments. Afegirem que, en alguns casos, et reporten, et suggereixen contactar amb altres persones i, fins i tot, t'envien per correu electrònic publicacions municipals que, en acabant, omplin temes o bé alguns punts de la recerca. 

Finalment, el tema de la llengua i, més encara, la gran quantitat de trets culturals en comú (més enllà de les divisions administratives), fan que tu i ells vos sentiu germans d'un mateix tronc. Estem en contacte.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

 

Maduresa, realisme i creativitat quotidiana i en recerques

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona (ací, Laura) sobre unes persones que m'han deixat empremta i, igualment, sobre una dona i veïna un poc més jove que jo, en relació amb la casa on visc i amb la vida quotidiana.

Així, quan ja treballaves, poc o molt, sis mesos, l'home et digué un consell (però sense dir aquest mot). I, com que tenia més anys que tu, ho tingueres present.

Després, fou la dona, qui ara també té més de huitanta anys. I, quan ja vivíem una setmana (o un poc més) en la casa que ens havíem comprat, ens féu un consell (però sense dir el mot). I també el consideràrem interessant.

De fet, en el 2018, hi hagué un tema que t'afectava, demanares ajuda a la veïna i pogueres comptar amb ella.

Igualment, li he parlat sobre un llibre,"El atlas Gaia de la gestión del planeta", el qual ens mostrà una mestra de Magisteri i, ben mirat, sobre un article en una revista (el qual em fou molt útil per a la casa i que era capdavanter, si fa no fa, per l'any 2000).

Llavors, m'ha dit:

"— Ets assenyat".

I li he respost que, en l'adolescència i en la meua joventut, jugava al dòmino amb els meus avis materns i que hi captaves que l'àvia era arriscada, creativa i que ella i jo teníem punts en comú.

Finalment, dir-vos que hi ha una dita que diu "Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra", la qual em digué pel 2014 una dona que, junt amb el marit i una filla, portaven un xicotet comerç d'Alaquàs, la vila on visc.

Aquesta saviesa pràctica, al meu coneixement, va unida, com ha dit Laura, a una maduresa que ens permet prendre decisions més encertades i, de pas, ser el rei de la teua vida. I, per això, toques els peus en terra, fas recerques i ets creatiu en el teu dia rere dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme com moltes persones que coneixes.

Realitat, creativitat i dones catalanoparlants ben considerades

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la festa de Sant Antoni i hem coincidit molt, entre d'altres coses, com ja vos he exposat en altres fonts.

Igualment, hem llegit un tweet de n'Antoni Gelonch, mecenes cultural i promotor de la "Fundació Horitzons 2050", sobre unes conferències de despús-ahir, no, l'altre (https://x.com/i/status/2012824120010945022):

"— Bon vespre, n'Antoni,

Una de les millors coses que té estar obert a tots és que podem comptar amb punts de vista diferents i que, entre ells, hi haja prou bona avinença.

Encara que ens calga tenir paciència i tocar els peus en terra. 

En acabant, n'ixen treballs interessants".

A més, trobes un comentari de Rosa Canela en relació amb el tema dels hòmens que agranaven en casa, a qui respons:

"— Bon vespre, Rosa,

Estic d'acord amb el teu comentari. He escrit (i, per exemple, he dit a ma mare) més d'una vegada, com ara, ahir, que les dones nascudes en temps de les seues àvies (anys setanta i huitanta  del segle XIX) eren més lliures, tenien més drets i eren més ben considerades que les que nasqueren entre 1920 i 1940 i, més encara, si ho feren en temps de Franco.

La realitat és així.

Em digué que, si de cas, el dret a votar i un poc més...".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme com moltes persones que coneixes.

Hòmens que agranaven la casa

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre hòmens que agranaven la casa? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una" entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 17 de gener del 2026 ens comentaren "Mai havia vist escombrar a casa ni l'avi, ni el pare. 

Ara bé, el taller mecànic que teníem, allà ho feien ells" (Joan Prió Piñol), "No. Era impensable. Era una feina exclusivament femenina" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "El meu pare agranava el magatzem" (Lurdes Gaspar), "Doncs no" (Lydia Quera), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Mon pare tenia bar i, en aquella època, quan es feien un vermut o una picadeta al taulell, tiraven en terra les deixalles i ell havia d'eixir a agranar de tant en tant.

En casa, quan va treballar, no feia res, perquè ma mare s'encarregava de netejar la casa i procurava que ell descansara quan arribava a casa" (M Carmen Bañuls), "No. Quan jo era xicoteta, ningun home agranava la casa..., sols era cosa de dones.... De fet, els hòmens que no tenien dona, tenien la casa prou bruta; el carrer, també brut... Abans, cadascú agranava el seu carrer" (Carmen Mahiques Mahiques), "Mon pare agranava el seu taller d'ebenisteria" (Octavi Font Ten), "Els homes de casa meva eren molt senyors, no els vaig veure mai amb una escombra a les mans. L'avi matern i el pare" (Montserrat Bosch Anglès).

En el meu mur, el 17 de gener del 2026 plasmaren "Sí... I rols intercanviats" (Maria Galmés Mascaró).

En el grup "Paraules ebrenques", el 17 de gener del 2026 ens posaren "Mai va agranar: ni la porta del corral!!" (Montse Povill), "No he vist ni el meu avi, ni el meu pare, agafar mai una escombra, ni llevar un plat de taula.

Però jo tinc setanta anys; el meu marit, setanta-dos. I fa de tot sense problema" (Conxin Sicilia), "El meu pare, sí; també fer el sopar, si calia" (Trinidad Aixala Buj).

Finalment, ma mare, per telèfon, el 17 de gener del 2026, en relació amb els mots de Joan Prió Piñol, em digué "¡Només faltava que anara la dona a netejar el taller!". A més, ens afegí que son pare (1906) deia a la muller (1910): "Jo netejaré la botiga, però no ho ha de saber ni el sol. Tu fes per dins lo que vullgues". A banda, "Mon pare agafava de la botiga lo que li pareixia i feia un perol". 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

La festa de Sant Antoni "del porquet" és matriarcalista en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, més encara, després de venir els meus pares a ma casa, on hem raonat una miqueta sobre el cançoner eròtic i sexual recopilat per Gabriel Janer Manila i, igualment, pel del folklorista n'Antoni Gili i Ferrer, també nascut en les Illes Balears.

A més, hem vist un escrit d'Assumpta Capdevila en nexe amb la festa de Sant Antoni. Llavors, li hem respost:

"— Pel barri [ de la vila d'Aldaia, l'Horta de València,] on viuen els meus pares, fa cosa de més de quaranta anys, jo vivia en el Carrer Sant Antoni i el primer acte era una foguera de barri: clavariesses, veïns,...

Després, hi havia una festa grossa posterior a la missa, no necessàriament el dia de la festivitat del sant. Hi anava el capellà, les clavariesses i els seus hòmens, veïns del barri com també d'altres zones de la vila i, fins i tot, alguns d'altres viles pròximes.

Cercavila pel barri.

Finalment, les dones (i alguns hòmens) es reunien uns quants dies, resaven i cantaven els goigs (en castellà).

En eixos passatges i en altres que vaig presenciar fins a maig del 2009, quan passí a viure on ara estic, es reflectia molt l'esperit de barri i que les dones eren qui més influïen en la festa".

Finalment, dir-vos que, com he posat en un altre post en el meu mur de Facebook https://www.facebook.com/share/p/1AFjXFBuAT), "Per molts anys a tots els Antoni, Toni, Tonet, Antonio, Anthony i a totes les Antònia, Antonia,... 

Hui se celebra una de les festivitats en què més es reflecteix el matriarcalisme català, la de Sant Antoni ''del porquet'.

Hi ha algunes fotos de la celebració de la festa de Sant Antoni en Aldaia (l'Horta de València) en el 2020".

Notes: Les fotos foren fetes de dins de cals meus pares estant.

El 17 de gener del 2026 i posteriorment ens han aplegat unsccomentaris: "A Ripoll, es va recuperar i cada any es fa una gran Festa amb els animals" (Esther), a qui he escrit que, "Per l'Horta de València, també es feia, sobretot, quan l'han portada dones de la terra i no, per exemple, algun grup tipus 'Amics de Sant Antoni'.

Despús-ahir, un home em digué que eixa colla ja no la hi feia.

I això que no era l'any passat, uns mesos després de la DANA.

Hi ha estat passatgera.

En canvi, les dones la tenen més entroncada, principalment, les que tindrien entre setanta i huitanta-cinc anys.

Hi vaig viure fins a trenta-huit anys"; "Sí que les dones acostumen a ser capdavanteres" (Assumpta Capdevila, en el meu mur, el 18 de gener del 2026).

El 18 de gener del 2026, ma mare, per telèfon, em digué que "El dia de Sant Antoni es feia una foguera. El dia que se celebrava la festa hi havia missa, processó, repartiment, benedicció, novena (abans, huit dies; després, la novena se'n reduí a tres).

I, en acabar la novena, feien una picadeta. I el dia que era Sant Antoni i acabava la festa, cada u s'enduia de sa casa lo que volia, feien unes fogueres, menjaven,... Els clavaris ho pagaven tots junts".

Quan li hem adduït que era una festa del barri molt entroncada com també ho era la del Carrer Sant Miquel i la del Carrer Sant Rafel, m'ha respost que eren festes de barri.

També ha coincidit en el fet que les dones eren qui portaven la festa i que la manera de fer-la, en els darrers anys, els "Amics dels animals" (sic, "Que ja no porten el nom del sant", com ens ha agregat), es limitava més al dia de la festa, a l'espectacle i al repartiment de llepolies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme en el folklore, educació realista i la infantesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

***

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que hi havia diversitat i escrits sucosos.

Igualment, tornes a captar rondalles en què els hòmens fan una defensa de la dona i, en la part musical, cançons mallorquines recopilades per n'Antoni Gili i Ferrer que podríem empiular amb el tema de la prostitució. 

A banda, adés hem llegit en Twitter uns mots plasmats per Gemma, una ex-professora de "Filosofia", trets d'un article: "És hora de deixar que els nens siguin nens, i tinguin els seus espais i hores buides lliures de les ingerències constant dels adults lliures de la ingerència constant dels adults que hem colonitzat les seves infanteses.  L’Ara 08/01/2026" (https://x.com/i/status/2012101910023516544).

Llavors, li he escrit:

"— Bon vespre, Gemma,

El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel) i permet que, com en la vida diària, estigues en un espai obert i, més encara, que enllaces amb altres persones i, sobretot, amb la realitat.

Quan ensenyava a estudiants, els donava molta llibertat, tant si eren adolescents, com si ja eren adults.

Un home que devia haver fet els seixanta anys i que venia a classes de franc, em digué:

'— M'agrada com ensenyes, perquè no estàs damunt de l'estudiant'.

I, amb xiquets de menys de sis anys, deixar que pinten al seu gust".

Finalment, vos diré que demà és la festivitat de Sant Antoni "el del porquet", i que, en Aldaia (vila de l'Horta de València), durant molts anys, una festa en què s'ha reflectit molt el matriarcalisme i, més encara, el paper actiu de les dones: iniciativa, organització, desenvolupament, etc., mentres que el dels marits, el dels hòmens i el del capellà han estat secundaris. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La tradició i la defensa del matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la tradició i el de la defensa de lo autòcton. Així, després de traure ella un fet, li he comentat:

"— Jo, poques vegades faig una compra especial de menjar en relació amb festes. Per exemple, en Pasqua, una mona; vespres del 9 d'Octubre, un mocador; i, quan s'acosta Nadal, uns quants torrons. 

Simplement, perquè forma part de la terra i ho faig com qui continua una tradició, per motius culturals, perquè ho tens arraïlat, perquè ho vius".

Llavors, han eixit, com ara, la festa de Tots Sants i la de Halloween. I, en eixe seny, ambdós no ens sentim identificats amb la segona.

Passa un poc com quan viatges per altres terres amb una visió ben diferent de la vida: en tornar a la teua terra, estàs entre els teus, allà on lliurement has triat viure.

Afegirem que, com més va, com més anys tinc i com més creix la recerca i, a banda, atenent a la realitat del present i a les previsions per a l'esdevenidor (no sols ací, sinó, altrament, a nivell mundial), més interés tinc per la qüestió folklòrica i, ben mirat, més connecte amb la professió que m'hauria agradat exercir i que no poguí abans de ser pensionista: mestre. Això sí: amb realisme i amb creativitat.

Ara bé, això no t'impedeix el mestratge recorrent a Internet, al telèfon i, en menor mesura, a converses en el carrer. I això sí que empiula molt amb un estil d'ensenyament que, si fa no fa, trenta anys arrere, ja m'atreia i que desenvolupí en una emissora municipal: l'educació a distància, en "Aldaia Ràdio". En aquest cas, de català i de temes socials, d'ecologia, culturals, alguna entrevista...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'actitud matriarcalista abraça la sinceritat i la realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb José (el nom és fictici) sobre els llauradors i, no sols teníem molts punts de vista, sinó que, entre ell i jo, milloràvem la coneixença del tema: tu li reportes, ell et passa informació. 

Després, tractes bona part d'una contarella eròtica que recomanaria per al tema de la sexualitat en les cultures matriarcalistes. Pròximament, la rematarem i en passarem a una altra del mateix ram.

Igualment, hem trobat un tweet de María José, psicòloga, qui feia la qüestió "A vosaltres, què us molesta més d'una persona?". I li escrius (https://x.com/i/status/2011551543884202166):

"— Que tracte de manipular els altres mitjançant: la mentira, la maldat, la desinformació, la informació tendenciosa. Quan era adolescent, ja era lo que més me'n desagradava".

En acabant, he capit un altre tweet seu (https://x.com/i/status/2011192192249872651): 

"— ¡Quin respecte tan elevat generen les persones que diuen la veritat, per més dura que sigui, i encara que els vagi en contra!". 

I li plasmes uns mots (https://x.com/i/status/2011553093457232089):

"— Un dia, un advocat que no coneixia abans i amb qui parlava per primera vegada, em demanà:

— ¿Vols que et diga la veritat?

— Sí.

I, tot seguit, em digué què creia ell que decidiria un tribunal. I ho encertà.

Sempre em paregué un home sincer, Maria José".

Doncs bé: això és traslladable a la recerca que fem i, és clar, al dia rere dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes 

Empremta en la vida, comunitarisme i detalls matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Adés, mentres preparava aquest escrit, he evocat una conversa que he tingut hui amb un home (ací, José) de més de huitanta anys i que m'ha deixat empremta per dos motius: 1) perquè m'afavoria un ambient en què eren presents la sinceritat i redactar, exposar i comentar plasmant, dins de les possibilitats, la realitat i 2) perque, sense dir que em feia un consell, he fiat en els seus mots, perquè tu ja tens un mínim de vivències (més que quan eres un xiquet i, en acabant, més que en la teua joventut o quan passares a viure en una casa pròpia).

Igualment, comptes amb persones que, per exemple, en el seu paper d'administrador, tenen idees que posen en prova el bé de la comunitat (pot ser d'una finca, pot ser d'un barri...). Amb elles, contactes per telèfon i, algunes vegades, en l'oficina on treballen, i captes una manera molt democràtica de relacionar-se. I encerten molt.

Finalment, capim que, en el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", del folklorista n'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010), hi ha trets matriarcals i lingüístics que et permeten aprendre i, ben mirat, aprendre a viure millor, que no necessàriament vol dir com si fosses un privilegiat, sinó per a fer una vida en què 1) la creativitat, 2) el realisme i 3) l'assertivitat fan acte de presència i que tu els tens entre els teus fonaments diaris junt amb el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme, creativitat i realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he anat a una casa de fotocòpies on, més d'una vegada, m'han fet favors molt interessants i on, de quasi sis anys arrere fins ara, m'han ajudat en moments puntuals: impressions, enquadernacions, suggeriments... Quasi sempre, una dona (ací, Martina).

A més, tenen molt presents la paciència, una empatia ben conduïda, unes relacions paregudes a les de la mareta amb el fill de, si fa no fa, cinc anys.

Igualment, Martina, en veure que tu hi havies sigut prompte, ens ha comentat que, per a ella, és important la puntualitat, perquè és un senyal de respecte cap al temps de l'altre.

Ben mirat, hem tret el tema dels anys i de l'actitud en la vida. Així, li dius:

"— D'ací a uns mesos, faré els cinquanta-cinc anys i, com més va, més, no entre en grups en què es critica molt i sí en els que afavoreixen la creativitat i en què són més realistes".

Altrament, poc o molt, li he afegit lo que adés he escrit a María José, psicòloga:

"—Des que començà la pandèmia, quasi sis anys arrere, faig vida, quasi tot el dia, en casa. 

I, sobretot, la dedicació a l'estudi sobre el matriarcalisme català (i a recopilar informació per al tema) és lo que més em permet estar arraïlat i creatiu".

Finalment, dir-vos que, mentres he posat el paràgraf anterior, he capit que la mare representa l'arrelament (el qual va molt unit al sentiment de pertinença a la terra) i que el fill simbolitza lo creatiu, la curiositat i no cal dir que la bonesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme i escriptura i vivències amb creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre dos caps d'estat que, tot i ser de punts de vista diferents, almenys, per etiquetes polítiques, tenien un punt que els unia: el sentiment de pertinença a la terra. El més major, hi havia nascut; l'altre, de mitjana edat, era fill d'u que sí que ho havia fet.

Llavors, penses que, si acceptes comentaris, escrits, fonts, etc. de diferents persones i, igualment, les aculls (encara que, després, en faces l'ús que consideres més convenient), la recerca i, per extensió, ta vida, pot enriquir-se i, de rebot, els qui et reporten.

Ben mirat, direm que hi ha qui escriu com si fos mestre, com si fos poeta, com si estigués en un taller d'escriptura creativa, etc. ¡Hi ha tantes maneres d'escriure i, més encara, de viure i de bon cor, amb gaudi i en contacte amb la realitat!

Al cap i a la fi, mentres vius creativament, ets obert, receptiu i, no cal dir que com el fill que alleta, que respecta la mare i com la mare que abraça el nin i que el tracta amb respecte, creant-li un ambient de confiança, d'esperança i en què el nen també té veu i vot, com solia passar en famílies catalanoparlants de persones nascudes abans de 1920. 

Possiblement, perquè tots aquells catalanoparlants havien estat petits i per la tradició maternal i realista, els més majors i tot, "donaven hospitalitat" a la curiositat dels infants i a les seues paraules.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Catalans arrelats a la terra, hospitalitat i diversitat de respostes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he escrit lo que m'havia dit i, a més, li he reportat sobre el llibre "Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya", publicat en el 2021 per l'editorial Sidillà.

Igualment, hem rebut un missatge d'Àngel Blanch Picanyol, qui es dolia de no haver pogut aprendre més amb una àvia, qui es morí quan ell era un xiquet.

Llavors, li envies fotos de diferents llibres i li poses "Ja et passaré lo que puga, en relació amb la cultura tradicional catalana.

El llibre 'Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya' és del 2021. Molt interessant.

'Camins del record' és poesia d'una dona nascuda en Guissona en 1920: natura, sentiment de pertinença a la terra, senzillesa...

Pots contactar amb 'Tradillibreria', amb Lluís Marmi".

En acabant, t'indica "Així ho faré. Moltes gràcies!!!".

En passar per la casa els meus pares, he sentit com una mena d'acollida, com quan dones hospitalitat als acostats, als estimats, als qui són de la mateixa corda i, àdhuc, a persones que hi van de pas. I he pensat que, a tots, ens agrada sentir-nos emparats i, entre els vellets i els més febles, més encara.

Finalment, diré que m'ha arribat un missatge de M Pilar Fillat Bafalluy en nexe amb el tema de hui:

"— És molt interessant el que expliquen".

Llavors, li he indicat que "Lo bo que té el no limitar-nos a lo políticament correcte, és que hi ha moltes entrades fruit de vivències, d'educació i de formació diversa, M Pilar".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt  oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Didàctica, senzillesa i proximitat en una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he escrit els que ella em feia.

Mentrestant, tractaves que la distància entre algunes persones i nosaltres fos menor. Així, li dius: "Ara, un comentari d'un barceloní que visqué uns cinc (o sis) anys en Bétera [, una vila valenciana,] en els anys huitanta".

Igualment, li hem adduït "Una mestra molt oberta i d'uns setanta-cinc anys ha escrit...".

En el fons, és com quan parles amb un xiquet o amb algú que no és tan versat en un tema: fer-li'l assequible fins a un nivell amb què tu i l'altre (o més) pugueu entendre-vos: lo que, sovint, es diu "didàctica".

És molt útil perquè ambdues bandes puguen estar en una relació molt pròxima. Així, en una de les converses que tinguí amb Pere Riutort, recorde que, parlant parlant, tragué el mot "gosadia" i, tot seguit, em demanà:

"— ¿Saps què vol dir 'gosadia'?" (sic).

I li responguí:

"— Audàcia, atreviment...".

Després, prosseguí la conversió i, de pas, el lligam. 

Per això, des que jo tenia uns vint-i-un anys i feia explicacions a ma mare (per a uns estudis secundaris que ella es volia traure i que se'ls tragué), he tingut molta tendència a adobar el terreny als altres mitjançant un llenguatge que combina els cultismes (si n'hi ha) i el llenguatge específic d'un tema (o bé d'un camp), amb vocabulari de l'edat i amb la simplicitat, perquè hi haja un bon empelt entre ambdues parts.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Música, contarelles matriarcalistes i realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre diferents temes d'actualitat i, encara que, més d'una vegada, cada u deia mots distints, coincidíem en la realitat. Érem com un empelt fructuós.

Després, hem consultat unes quantes fonts per a la recerca, com ara, el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer. Doncs bé: en el Tom I, hi ha una quantitat considerable de composicions en què la dona té la darrera paraula, en què un personatge femení salva l'home i en què ella és ben considerada.

Igualment, captes que, en els quatre toms d'aquesta obra folklòrica, hi ha una font molt sucosa amb què pots confirmar lo que també apareix en el moltes rondalles, en llegendes, en altres cançons tradicionals i no cal dir que en comentaris que t'han fet en nexe amb temes que has demanat.

Per això, continuarem en aquests dos camps: la música tradicional autòctona en terres catalanoparlants i les contarelles junt amb les llegendes del mateix ram. Això sí, hi afegirem temes de què fem qüestions. Hi prosseguirem: són un potosí que ens lliga amb lo tel·lúric i vius amb eixe jove acollidor que frueix aprenent, escrivint i reportant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ensenyament matriarcal, recerques i fets

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit una rondalla que he tractat aquesta setmana i, de rebot, he captat un lligam entre la seua resposta i la de moltes persones que m'han reportat sobre la sexualitat en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. 

Igualment, adés has llegit un escrit de la psicòloga María José en Twitter (https://x.com/i/status/2008857146344259857):

"— Quan una mare o un pare es queden a casa cuidant els seus fills, es considera que aquest progenitor cuidador no aporta res econòmicament a casa, sense pensar que les llars d'infants i escoles d’infantil, cobren una fortuna per fer exactament això que, si es fa a casa, no es valora".

La nostra resposta ha estat "Bon vespre, María José,

En els anys noranta, la revista 'Cuadernos de Pedagogía' publicà un article sobre dues famílies que els seus fills no anaven a escola: els pares eren els qui feien de mestres.

Aprofitaven una possibilitat de la Constitució espanyola.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, sobre l'ensenyament, diré que, en les cultures matriarcalistes, bàsicament, n'hi ha de tres maneres: 1) el que es fa en casa (no tan manifest, per exemple, en les rondalles), 2) el que té lloc en l'exterior (majoritàriament, en contacte amb la natura), com és el que reberen persones que, com ara, aprengueren sobre la Via Làctia o bé sobre els estels i 3) en relació amb altres persones, però en un espai obert.

Per això, seria interessant fer alguna recerca sobre l'ensenyament abans de les escoles del segle XVI, sobretot, prèvies a la Germania (primer quart d'eixa centúria) i mitjançant fonts sobre la vida quotidiana en les terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Festes de la cultura tradicional i participació matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre una festa que se celebra en una ciutat valenciana amb motiu de la vespra del dia de Reis:

"— La gent participava com si ho hagueren fet altres vegades, notaves que és tradicional i tenia relació amb Nadal".

Llavors, li dius:

"— Això reflecteix el sentiment de pertinença a la terra: els actes passen de generació en generació, l'ambient és participatiu i es promou la cultura tradicional valenciana i també estan oberts.

A més, durant l'estudi, he vist que, en algunes viles de comarques valencianes de l'interior, fan celebracions de què ja hi ha poemes del segle XIX".

Al capdavall, ens ha dit:

"— Jo pensí: 'Açò podria agradar a Lluís'".

I sí. Ha estat interessant. A banda, hem tractat sobre més coses. 

Sobre aquest interés, hi ha persones que, si troben informació o en reben i consideren que pot ser ben rebut i, àdhuc, que pot fer una favor a una persona (o a més), la comparteixen, la publiquen, li l'envien. 

Hui hem enviat una foto a Josep Maria Virgili i Ortiga, en Twitter:

"—Bon dia de Reixos (o de Reis), Josep Maria,

Del llibre 'Llebeig' (p. 34), de Pere Riutort Mestre. El capítol de l'obra 'Vita Christi', d'Isabel de Villena, en què els Reis es presenten al Nen Jesús.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, agraesc la vostra generositat, lo que m'heu donat, lo que m'heu suggerit i que ha aplanat la recerca i no cal dir que els missatges positius, correus electrònics, etc., principalment, en nexe amb la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme: creativitat i realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

El Diumenge de Pasqua del 2019, mentres els meus pares i jo tornàvem del xalet, comentí a ma mare que l'estudi sobre els Sants de la Pedra semblava quasi acabat i que tenia pensat iniciar-ne un altre, però que no sabia quin, encara que podria ser interessant el tema del matriarcalisme.

El 1r d'agost del 2019 començàvem el del matriarcalisme català. Sincerament, mai ens imaginàrem que el segon treball seria tan ingent, tan obert i amb una participació tan alta i de persones amb vivències i amb comentaris tan sucosos. Tots ells, junt amb algunes fonts escrites i Internet, aplanen que moltes persones puguen reportar-se i tu, mentrestant, capir que actues com quan un mestre ensenya i com quan una mare educa.

Cal dir que, en la tasca, com més de deu anys arrere, captes que s'uneixen 1) ensenyament (a partir de lo recopilat), 2) educació (la recerca inclou molt aquesta part de la vida), 3) aprenentatge (imprescindible per a avançar com a persones creatives) i 4) reportar (molt interessant i, igualment, una mena d'agraïment, com el rei que investeix pel bé del Poble, després d'haver rebut amb els tributs).

Finalment, com que t'agrada la investigació que fas, prossegueixes i no l'ajornes. Com el típic mestre creatiu i realista d'universitat que, a més d'ensenyar, escriu, informa i publica. Gràcies a tots els teus col·laboradors i que passeu un bon dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les rondalles, els seus símbols, el seu paper educatiu i la realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema d'ahir i li he tret alguns comentaris sobre respostes que em feren.

Igualment, li hem afegit que, en les rondalles (i açò val per a música de línia matriarcalista), hi ha molts símbols i que lo que, en la narració, són personatges imaginatius (fins i tot, quan tenen característiques humanes), ens transmeten uns missatges:

"— És una manera senzilla d'educar, de preparar els xiquets, els jóvens (i qualsevol persona que ho vullga),... per a respondre en la vida, per a saber en quin Poble es viu i de quina cultura es procedeix, què prioritza un Poble i què aprova i què no,...

A més, la seua transmissió, molt sovint, es fa en grup, no sols una mare (o una àvia) amb un xiquet. I crea comunitat, fa Poble,...".

Ben mirat, li agregues que són molt pròxims a la realitat, perquè darrere de molts personatges, de molts passatges i de moltes expressions o paraules, hi ha signes que, amb interés per la creativitat, permeten trobar detalls que connecten amb la realitat.

Així, hi ha contarelles en què un rei és just, bondadós, tracta bé els xiquets (el futur), les dones (el present) i els ancians (passat), no sols els qui ocupen alts càrrecs de poder,... i això fa que hi haja prosperitat, alta natalitat, bona avinença entre ambdues bandes a nivell social, i un ambient moderat... Un fet molta semblant a la realitat quan un president, un batle o un cap d'una associació, etc. hi actua.

Finalment, hui he accedit a uns versos d'una cançó eròtica mallorquina que diu "tu seràs es meu consol, i jo sa teva alegria", la qual figura en el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer, un exemple de sexualitat matriarcal i de Ying i Yang, però en terres catalanoparlants 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.