Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Montserrat Cortadella.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, n'he afegit el seu.
Igualment, ens ha comentat que, en part d'Amèrica Central i del Sud, hi ha construccions dels segles XVI i XVII que tenen moltes semblances amb altres de terres castellanes.
Llavors, li hem dit que això és fàcil i que, com a colonitzadors, hi portaren detalls de la terra dels seus avantpassats com també les normes, la llengua dels vencedors, tradicions, etc., sobretot, entre els grups de més força. I que és lo més comú en eixa manera d'actuar.
Més avant, he pensat que, al llarg de la Història, hi ha hagut fets que han estat més tolerants, per exemple, el tractament dels britànics cap a la llengua catalana en el període en què Menorca fou anglesa.
Altrament, li dius que, quan tots dos junt amb la seua muller viatjàrem per Andalusia en 1998, si fa no fa, vaig capir que les colors canviaven: el blanc, per Almeria; el blanc i l'ocre, per la gran majoria; el blanc i el gris, per la banda de Granada, la part més alta.
Ben mirat, li hem adduït que, amb les colors de la mar, hi havia una altra diferència: de blau intermedi en la Mediterrània, a l'aigua mescla de verd clar i de blau cel (l'aigua marina).
Finalment, diré que eixa pluralitat (no solament de pintura o d'aigües) és positiva, bona, perquè permet que, com ara, en una recerca, comptem amb trets diferents que ens fan que puguem tenir una major recopilació de la realitat.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada