Assaig, encert i "mecenes" vernacles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he fet uns comentaris sobre el tema del dia i, sobretot, li he demanat si ella havia oït el mot "assajar", en lloc del castellanisme "provar", de què escrigué Josep Maria Virgili i Ortiga en Twitter (https://x.com/i/status/2037103901963383284):

<<— ''Emprovar'" (la roba) és un verb creat modernament, derivat de "provar". El verb genuí és "assajar", ben viu a les illes. I potser també al valencià (?).

Dir "prova't la roba" és castellà. I em sembla que dir "emprova't la roba" és dissimular la mateixa cosa amb un prefix (em-). Hauríem de dir 'assaja't la roba'>>.

Aleshores, hui li havies respost:

<<— Bon vespre, Josep Maria,

Ma mare (1943), hui, per telèfon: "Sí. Potser. Sí que he sentit dir això d''assajar'. Per exemple, la darrera prova de roba per a una clavariessa, per a la núvia; per a coses un poc més de vestir: un pantaló, per a alguna cosa més especial, per a un cortinatge... Les modistes: 'Haurem d'assajar un poc ací, a veure com para...'.

També deien "assajar". Quan era música, deien sempre "assajar".

De família de l'Horta de València.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada>>.

Afegirem que com que, en general, les dones ens han reportat més detalls que ens han aprofitat per a la recerca, hem pensat "Mira que si la mare em digués que sí i que havia oït 'assajar' i, de pas, puc ampliar la informació que he arreplegat...". Doncs bé: així ha estat.

Finalment, has comentat a ta mare que la primera resposta per al tema de hui ha estat en Xiuxiuejar:

"— És un canal que creà en febrer un home, crec que de Paquistan [* de Síria], i en el qual el català és la llengua del grup. I, si s'empra una altra llengua, ho fa acompanyada del català. Això permet trobar informació més en valencià i no una miqueta entre un muntó i estàs prou de gust i emparat".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.